El quíscal de les Antilles Rev. 20/01/2023 o merla negra (Quiscalus niger), és una espècie d'ocell passeriforme del Carib de la família dels ictèrids (Icteridae).
Noms comuns El quíscal de les Antilles es coneix com a "kling-kling" a Jamaica, "chinchilín" a la República Dominicana, com a "ching ching" a les Illes Caiman, com a "chango" i com a "chichinguaco" a Cuba. La majoria dels noms locals semblen derivar de descripcions onomatopeiques dels crits de l'ocell.
Descripció El quíscal de les Antilles és una espècie gregària i sorollosa que es troba a molts hàbitats, excepte en boscos densos; sovint a prop d'assentaments humans. Crida l'atenció el plomatge negre brillant (marró fosc als juvenils) i la cua molt llarga. Només l'aní becllís (Crotophaga ani) és similar en color, mida i proporcions, però el bec és molt més robust. El quíscal de Cuba (Ptiloxena atroviolacea) també és de color i mida similar, però té la cua més curta i l'ull fosc. Les vocalitzacions són variades, però la majoria semblen grinyols i també emet un "txack" aspre.
Distribució i hàbitat Pobla les Antilles majors i les illes Caiman i l'hàbitat natural són els jardins d'arees urbanitzades, vegetació de manglars subtropicals/tropicals per sobre del nivell de la marea alta, basses intermareals marines, línea de costa i/o platges de còdols i/o còdols intermareals, línea de sorra intermareal marina i/o platges, barres de sorra, espits, etc i zones humides interiors (pantans, aiguamolls,marjades, torberes, etc.)
Alimentació S'alimenten d'insectes en el sòl, encara que en les poblacions menja gairebé qualsevol cosa. Al capvespre mentre s'acomoden a dormir, produeixen gran algaravia i sorolls ben aguts.
Taxonomia El metge, naturalista i col·leccionista irlandès Hans Sloane va estar a Jamaica entre 1687 i 1689. Durant la visita, va recollir espècimens i va prendre notes sobre les plantes i els animals. Basant-se en aquestes notes, l'ornitòleg John Ray va publicar una breu descripció del quíscal de les Antilles el 1713, utilitzant el nom llatí Monedula tota nigra, però no va ser fins al 1725, més de 35 anys després d'aquella visita, que el mateix Sloane va publicar una descripció d'aquesta espècie. Va informar que era comú a la carretera entre St. Jago de la Vega (Spanish Town) i Passage-Fort (Portmore).
El 1775, el polímata francès Georges-Louis Leclerc, comte de Buffon, va descriure el quíscal de les Antilles a la seva Histoire Naturelle des Oiseaux. L'ocell també va ser il·lustrat en una làmina acolorida a mà gravada per François-Nicolas Martinet a les Planches Enluminées D'Histoire Naturelle, que es va produir sota la supervisió d'Edme-Louis Daubenton per acompanyar el text de Buffon. Ni el peu de foto de la làmina ni la descripció de Buffon incloïen un nom científic, però el 1783 el naturalista neerlandès Pieter Boddaert va encunyar el nom binomial Oriolus niger al seu catàleg de les Planches Enluminées. L'espècimen de Buffon probablement va ser recollit a la colònia francesa de Saint-Domingue, que ocupava l'extrem occidental de la Hispaniola (el que ara és Haití). El 1921, l'ornitòleg estatunidenc James L. Peters va restringir la localitat tipus a Port-au-Prince, a Haití.
El quíscal de les Antilles és ara una de les set espècies classificades al gènere Quiscalus (sis existents i una extinta), que va ser introduït per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot el 1816.
Etimologia El nom genèric Quiscalus prové de Gracula quiscula encunyat pel naturalista suec Carl Linnaeus per al quíscal comú (Quiscalus quiscula).
L'epitet específic niger significa “negre” en llatí.
Subespècies Hi ha set subespècies, cadascuna restringida a una illa o grup d'illes. Q. n. caribaeus (Todd, 1916) ─ oest de Cuba i a la Illa de la Juventud. Q. n. gundlachii (Cassin, 1867) ─ centre i l'est de Cuba. Q. n. caymanensis (Cory, 1886) ─ Grand Cayman. Q. n. bangsi (Peters, 1921) ─ Little Cayman. Q. n. crassirostris (Swainson, 1838) ─ Jamaica. Q. n. niger (Boddaert, 1783) ─ Hispaniola (Haití i la República Dominicana). Q. n. brachypterus (Cassin, 1867) ─ Puerto Rico.
Referències
Categoria:Ocells de Cuba
Antilles