La piranga taronja Rev. 15/10/2022 (Piranga flava) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae). Es troba des del sud-oest dels Estats Units fins al nord de l'Argentina i és d'hàbits migratoris.
Descripció
La piranga taronja és una espècie grossa i robusta. Presenta dimorfisme sexual: els mascles són vermells amb taques a les parts superiors i als costats (especialment a les poblacions del nord); les femelles són d'un color groguenc apagat. Tots dos sexes són més brillants a la gola i la corona. També cal tenir en compte el bec robust i les lores fosques. Més semblant a la piranga vermella (P. rubra), però amb tons més grisos al plomatge i generalment un hàbitat diferent. El cant és dolç com la de la griva americana (Turdus migratorius): frases majoritàriament clares amb algunes notes més ronques.
Distribució i hàbitat L'àrea de distribució de la piranga taronja s'estén pels boscos oberts d'Amèrica del Sud, des del sud de Guyana, travessant l'est de Bolívia i Brasil, i arribant a l'Argentina i Uruguai pel sud.
Els hàbitats natural són les capoeires(a Sud-amèrica, terreny de selva o bosc que ha estat desforestat per al cultiu i posteriorment abandonat), els boscos oberts, i les sabanes.
Taxonomia i sistemàtica La piranga taronja va ser descrita per primer cop l'any 1822 per l'ornitòleg francès Louis Pierre Vieillot amb el nom binomial Saltator flavus i la localitat tipus "Paraguai".
En un inici, la piranga taronja (P. flava) i la piranga hepàtica (P. hepatica) es consideraven coespecífiques com a P. hepatica seguint l'American Ornitology Society (AOS, 1998 i suplements) i el South American Classification Committee (SACC, 2005 i actualitzacions) entre altres. Abans i poc després d'aquesta llista de verificació de 1998, la piranga taronja de vegades es tracta com a part d'un complex d'espècies de la piranga hepàtica, on forma el grup de subespècies "flava". Aquest criteri és seguit per la Llista Clements dels ocells del món que considera P. flava un complex d'espècies distingint el grup "flava", "hepatica" i "lutea".
Tanmateix, el Congrés Ornitològic Internacional, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) separen aquests taxons en tres espècies, reconeixent també la piranga hepàtica (P. hepatica) i la piranga dentada (P. lutea).
Etimologia El nom específic Piranga prové del nom guaraní «Pirangá» que fa referència a un ocell vermell.
L'epítet específic flava prové del llatí «flavus» que significa “groc daurat”, “color daurat”, “groc”.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen quatre subespècies: P. f. macconnelli (Chubb, 1921) ─ sud de Guyana, sud de Surinam i nord del Brasil. P. f. rosacea (Todd, 1922) ─ est de Bolívia. P. f. saira (von Spix, 1825) ─ est i sud del Brasil. P. f. flava (Vieillot, 1822) ─ sud-est de Bolívia, Paraguai, nord de l'Argentina i Uruguai.
Referències
taroja Categoria:Ocells d'Amèrica del Sud