El xerraire caputxí (Turdoides atripennis) és una espècie d'ocell de la família dels leiotríquids (Leiothrichidae).

Aquesta pàgina segueix la taxonomia del Congrés Ornitològic Internacional.

Descripció El xerraire caputxí és un ocell gros i de cua curta, amb el cos de color marró porpra, el bec i les potes groguencs i el cap majoritàriament de color gris platejat; la quantitat de negre i gris a la gola i la corona difereixen geogràficament. Inconfusible si es veu bé. Els grups familiars de 5 a 12 són residents locals que s'amaguen entre el sotabosc i les lianes del bosc, el creixement secundari i els matolls riberencs a la sabana. Els grups es comuniquen majoritàriament amb crits secs i xerrameca, però de tant en tant fan un xiulet agut que recorda un túrdid: "uiiiiiir".

Distribució i hàbitat El xerraire caputxí es distribueix per Camerun, Costa d'Ivori, Gàmbia, Libèria, Nigèria, República Centreafricana, República Democràtica del Congo, Senegal i Uganda.

L'hàbitat natural és el bosc humit subtropical o tropical de les terres baixes. Té una distribució disjunta a les parts occidental i nord de la selva tropical africana.

Estat de conservació Se sospita que aquesta espècie està experimentant una ràpida disminució de la població basada en les taxes de tala forestal per a la fusta i l'agricultura. Per tant, Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN la classifica com a vulnerable.

Taxonomia i sistemàtica El xerraire caputxí va ser descrit per primer cop l'any 1837 per l'ornitòleg anglès William Swainson amb el nom binomial Crateropus atripennis i la localitat tipus "Àfrica occidental" més tard restringida a Senegal per Sclater.

Considerat antany l'única espècie del gènere monotípic Phyllanthus (Lesson, 1844), va ser inclòs en el gènere Turdoides pel Congrés Ornitològic Internacional arran els treballs de Cibois et al. 2018

Etimologia El nom genèric Turdoides està compost del nom del gènere Turdus (Linnaeus, 1758), “tord”; i la paraula del grec antic «-οιδης/-oidēs», “semblant”.

El nom genèric Phyllanthus prové del grec antic «φυλλον/phullon» que significa “fulla”; i el gènere Anthus (Bechstein, 1805), les piula.

L'epítet específic atripennis deriva del llatí «ater» que significa “negre”; «-pennis» “-alat” de «penna», “ploma”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, 2026) es reconeixen tres subespècies: T. a. atripennis (Swainson, 1837) – des de Gàmbia i el Senegal fins Libèria. T. a. rubiginosus (Blyth, 1865) - des de Costa d'Ivori fins Camerun. T. a. bohndorffi (Sharpe, 1884) - de la Rep. Centreafricana, Rep. Dem del Congo i oest d'Uganda.

Tanmateix, el Manual dels ocells del món (HBW) i Birlife International (BLI) consideren el xerraire caputxí dins del gènere Phyllanthus i les tres subespècies com a espècies de ple dret: Phyllanthus atripennis – xerraire caputxí bru. Phyllanthus rubiginosus - xerraire caputxí rovellat. Phyllanthus bohndorffi - xerraire caputxí rogenc.

Referències

xerraire caputxí Categoria:Ocells d'Àfrica