El diamant cua-rogenc Rev. 20/01/2022 (Emblema ruficauda) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae). Anteriorment era l'única espècie del gènere Bathilda (Reichenbach, 1862).

No hi ha un consens entre les diferents autoritats taxonòmiques respecte al gènere al que pertany. Aquesta pàgina segueix el criteri del Congrés Ornitològic Internacional (v15.2, abril de 2026).

Descripció El diamant cua-rogenc és un estríldid d'entre 10 i 12 cm de llargada, amb les parts anteriors del cap carmesí i el bec escarlata. El plomatge superior i inferior és groc-verdós, amb taques blanques a les parts inferiors, i el ventre més groc. Les cobertores caudals superiors són de color escarlata, les plomes de la cua escarlata marró. La femella té menys carmesí al cap i, generalment, més apagada que el mascle, l'immadur és de color oliva a marró amb la cara i el cap grisos. Les taques blanques amples sota la barbeta i als flancs donen lloc al seu nom comú. Té una envergadura d'entre 49 i 56 mm, una longitud de bec entre 11 i 13 mm i pesa entre 10 i 12 grams.

Distribució i hàbitat El diamant cua-rogenc es distribueix per l'Austràlia Occidental, Territori del Nord i Queensland i la península del Cap York.

L'hàbitat del diamant cua-rogenc està amenaçat pel sobrepasturatge dels prats, eliminant la coberta essencial per a la seva supervivència, així com les fonts d'aliment i aigua. El pasturatge selectiu de plantes perennes durant l'estació humida també pot eliminar les herbes que són necessàries per a la supervivència durant l'estació seca. La crema de prats durant l'estació seca pot reduir les llavors caigudes durant l'estació humida i, per tant, reduir el subministrament d'aliments que necessita el diamant cua-rogenc. Aquesta espècie també és amenaçat pel comerç d'ocells de gàbia.

Comportament i ecologia El diamant cua-rogenc habita prats i herbassars baixos, densos i humits que voregen zones estuarines, cursos d'aigua, pantans i altres masses d'aigua dolça. També es troben en boscos escleròfils de tipus sabana herbosa i oberta i ocasionalment en pobles. Els estols poden ser d'entre 10 i 30, però poden arribar a centenars. Són granívors, s'alimenten a la vegetació just per sobre de terra i sovint a terra mateix, sobretot a l'estació seca. Nien en un globus d'herba folrat de plomes on hi pon de 3 a 7 ous blancs.

Ocells d'aviària El diamant cua-rogenc és un ocell d'aviària comú i es diu que és fàcil de criar. Aquest ocell té nombroses mutacions. La més comuna és "diamant groc", però d'altres inclouen el falb, el canyella i el clapejat, tant en formes normals com grogues. Els de cara groga també els anomenen "pinsà de Buda", ja que són una espècie molt pacífica i el groc mango s'assembla a l'hàbit d'un monjo budista.

Estat de conservació La Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN classifica aquesta espècie com en risc mínim amb una població decreixent perquè "tot i que la població pot estar disminuint lentament (i la subespècie nominal pot estar extinta), romanen diverses poblacions grans i aparentment estables i, per tant, ja no és raonable sospitar una reducció moderadament ràpida de la població general".

En canvi, l'espècie està presumptament extinta a Nova Gal·les del Sud i la població està catalogada com a gairebé amenaçada al Territori del Nord.

La subespècie subclarescens té tres subpoblacions separades, des de la regió de Pilbara, la vall del riu Fitzroy, el riu Gibb i Wyndham/Kununurra d'Austràlia Occidental fins a la part occidental del Territori del Nord al nord de l'autopista Victoria. Pot haver-hi 200.000 individus i la població sembla estar disminuint en densitat, però és comuna als districtes del riu Victòria i del riu Daly del Territori del Nord i a Kununurra en associació amb l'Ord River Irrigation Scheme. El nom vernacle a la regió és el "pinsà estrellat occidental".

La subespècie clarescens, situada a la península del Cap York, té una població estable d'uns 3.500 individus, però amb una distribució irregular. El nom vernacle és "pinsà estrellat del Cap York". L'estat de conservació a Queensland està catalogat com en risc mínim.

La subespècie ruficauda es coneix vernacularment com a "pinsà estrellat meridional". Es creu que té menys de 50 individus i possiblement està extinta. L'últim albirament fiable va ser el 1994. L'estat segons la "Llei de protecció del medi ambient i conservació de la biodiversitat de 1999" (Llei EPBC) es considera en perill d'extinció i l'estat de conservació a Queensland està en perill d'extinció.

Taxonomia i sistemàtica Hombron i Jacquinot van trobar aquests ocells per primera vegada quan van fer escala a Austràlia com a part de l'expedició francesa a l'Antàrtida de 1837–1840, viatjant a bord de l'Astrolabe. Tot i que Hombron inicialment va classificar l'ocell en el gènere Erythura, va indicar que les potes curtes de l'ocell podrien requerir un nou gènere, Neochmia. Tanmateix, es reconeix l'ornitòleg anglès John Gould com qui, l'any 1837, va descriure científicament aquesta espècie i ho va fer amb el nom binomial Amadina ruficauda i la localitat tipus "Austràlia (interior de Nova Gal·les del Sud, planes de Liverpool)".

Les diferents autoritats taxonòmiques no coincideixen en el gènere al que pertany. Segons la que es consulti i l'any de publicació, aquesta espècie pertany al gènere Bathilda, Emblema o Neochmia . Fins i tot una mateixa autoritat l'ha desplaçat de gènere en un període curt de temps.

El Congrés Ornitològic Internacional en un principi va moure el diamant cua-rogenc de Neochmia a Bathilda (v15.1) per abordar la parafília de Neochmia. Finalment, en la versió 15.2 la torna a moure a Emblema seguint AviList v2025.

Etimologia El nom genèric Bathilda probablement prové de Santa Batilda o Baltilde (c. 626-668), esposa anglosaxona de Clodoveu II, rei de Borgonya i Nèustria, reina regent c. 657-664, que va abolir l'esclavitud al regne. Tanmateix, cal tenir en compte que podia derivar de Batilde Aloïse Léonie, comtessa de Cambacérès (1840-1861), filla de l'ornitòleg francès príncep Charles Luciene Bonaparte, o de Batilde, filla del príncep de Curlàndia i promesa amb Albert de Silèsia, personatges del ballet "Giselle", estrenat el 1841.

El nom genèric Emblema prové del llatí «emblema, emblematis» que significa “incrustat” o “mosaic” i alhora deriva del grec antic «εμβλημα/emblēma», “inserció”; «εμβληματος/emblēmatos», “ornament en relleu”, “mosaic” derivat de «εμβαλλω/emballō», “per inserir”.

El nom genèric Neochmia prové del grec antic «νεοχμια/neokhmia» “innovació”, “fenomen”.

L'epítet específic ruficauda prové del llatí «rufus», que significa “vermell”, i «cauda», que significa “cua”.

Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies: E. r. subclarescens (Mathews, 1912) – nord-oest d'Austràlia (regions de Pilbara i Kimberley, Austràlia Occidental, cap a l'est fins al nord del Territori del Nord). E. r. clarescens (Hartert, 1899) – nord-est d'Austràlia (península del Cap York, nord de Queensland). †E. r. ruficauda (Gould, 1837) – anteriorment est d'Austràlia (des del nord de Queensland fins al nord-est de Nova Gal·les del Sud); extinta, última vegada registrada a la dècada del 1990.

Referències

Categoria:Estríldids Categoria:Ocells d'Oceania