El diamant cella-roig Rev. 20/01/2022 (Neochmia temporalis) és una espècie d'ocell de la família dels estríldids (Estrildidae). Nativa de la costa est d'Austràlia. Aquesta espècie ha establert poblacions introduïdes prop de Perth i a les muntanyes Darling, i també és salvatge a la Polinèsia Francesa.

Descripció El diamant cella-roig es distingeix per la franja vermella brillant sobre l'ull i el carpó vermell brillant. La resta del cos és gris, amb cobertores de les ales i el coll de color oliva. Els juvenils no tenen marques vermelles a les celles i no tenen coloració oliva al coll i a les cobertores de les ales. Els adults fan entre 11 i 12 cm de llarg. El crit que se sent sovint és un fi "siiiii".

Hàbitat i distribució Es troba habitualment en hàbitats de bosc temperat, sabana seca, manglars, zones obertes i ciutats de la zona oriental d'Austràlia. Ha estat introduït a diverses illes del Pacífic.

Biologia i ecologia El diamant cella-roig és molt sociable i se sol veure en petits estols de 10 a 20 individus. Els estols són sedentaris o nòmades a l'àrea local. Els estols prefereixen boscos semioberts, especialment els límits de boscos, on matolls es troben amb zones desforestades, especialment a prop de rierols. El pinsà fa piulades curtes i agudes. Quan es molesta, tot l'estol es dispersa, piulant i es torna a congregar a prop.

Alimentació S'alimenta de moltes llavors no autòctones. Els ocells salvatges fins i tot entren en aviaris de malla grossa a les zones suburbanes per menjar llavors, si tenen l'oportunitat.

Reproducció El diamant cella-roig construeix un gran niu amb forma de cúpula amb una entrada lateral, teixit d'herba i petites branquetes. Els nius solen construir-se a 2-3 metres del terra en arbustos densos. La nidificació és en comunitat. Tots dos pares comparteixen la construcció del niu, la incubació dels ous i alimenten les cries junts. Ponen de quatre a sis ous blancs per posta dos o tres cops l'any, entre octubre i abril. Els juvenils són completament independents en 21-28 dies.

Són ocells comuns d'aviària. De vegades s'hibrida amb el diamant cua-rogenc (Emblema ruficauda), el diamant escarlata (Neochmia phaeton) i el diamant zebrat australià (Taeniopygia castanotis) si es mantenen junts en captivitat. L'espècie s'ha introduït al sud-oest d'Austràlia, on de vegades es confon amb el diamant ocel·lat (Stagonopleura oculata).

Estat de conservació El diamant cella-roig és comú al sud-est de l'àrea de distribució, des de Brisbane fins a Melbourne. La subespècie N. t. minor és comuna entre Cooktown i Townsville. L'espècie està catalogada com de risc mínim a la Llista Vermella de la UICN. No hi ha processos amenaçadors clau per a ella, tot i que el CRC del Control de Plagues d'Animals suggereix que el maniquí escatós introduït (Lonchura punctulata), que actualment amenaça alguns maniquins nadius a través de l'augment de la competència, potser una amenaça menor per al diamant cella-roig al nord de Queensland.

A les zones regionals, l'espècie necessita una densitat d'arbustos adequada per proporcionar cobertura i llocs d'alimentació. S'ha observat que l'espècie disminueix o fins i tot desapareix en zones que han estat desforestades o pasturades, especialment en combinació amb la sequera.

Taxonomia El diamant cella-roig va ser descrit per primera vegada per l'ornitòleg anglès John Latham el 1801 amb el nom binomial Fringilla temporalis. És una de les quatre espècies del gènere Neochmia.L'espècie va estar antigament definida en el gènere Emblema.

Etimologia Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen dos subespècies: N. t. temporalis (Latham, J 1801) ─ costa est i interior de Nova Gal·les del Sud i Victòria. N. t. minor (Campbell, 1901) ─ nord de Nova Gal·les del Sud i al sud-est d'Austràlia.

No és habitual trobar descrita una tercera subespècie:

N. t. loftyi (Mathews, 1912) ─ extrem sud-oest d'Austràlia Meridional, pel fet que aquesta no es cataloga com a subespècie, ja que les diferències entre ella i l'espècie tipus són relativament petites.

Galeria

Referències

Categoria:Estríldids Categoria:Ocells d'Oceania