R (majúscula), r (minúscula), és la divuitena lletra de l'alfabet llatí. El seu nom en català és erra, er o erre.
La lletra R evolucionà de la lletra grega ro (Ρ, ρ) a través de l'etrusc, la qual evolucionà del símbol semític per a cap (Rêš).
Fonètica En català la lletra r es pronuncia alveolar vibrant múltiple a començament de mot o després de consonant fricativa, i es pronuncia alveolar vibrant senzilla entre vocals o després de consonant oclusiva. Si es vol que soni múltiple entre vocals cal usar el dígraf rr. A excepció de la majoria del valencià en la resta de dialectes és molt comú que no es pronunciï quan es troba a final de mot (berena*, carre*). Això és molt significatiu en els infinitius (canta* , córre* , dormi* ) en els quals només se sensibilitza la erra en cas d'haver-hi un pronom feble després (anar-hi, fer-ho, mirar-los). En el Balear arriba a desaparèixer fins i tot en monosíl·labs (o*, co*, ma*).
Símbols derivats o relacionats Caràcter Descripció Unicode (maj./min.) Html (maj./min.) Notes d'úsŔ R amb accent agut U+0154 U+0155 Ř R amb anticircumflex U+0156 U+0157 txecŖ R amb ogonek U+0158 U+0159 Ṙ R amb punt superior U+1E58 U+1E59 Ṛ R amb punt inferior U+1E5A U+1E5B ® marca registrada U+00AE ®
Símbols semblants però sense cap relació Я en alfabet ciríl·lic.
Referències
Categoria:Lletres de l'alfabet llatí