miniatura|B. subtilis Els bacils són bacteris que tenen forma de bastó, quan s'observen al microscopi. El terme s'aplica també als arqueus.
Els bacils se solen dividir en: Bacils grampositius: fixen el violeta de genciana (tinció de Gram) en la paret cel·lular perquè no tenen capa de lipopolisacàrid. Bacils gramnegatius: no fixen el violeta de genciana perquè posseïxen la capa de lipopolisacàrid que els ho impedeix.
Al llarg de la història de la medicina i de la microbiologia, segons s'anaven descobrint els bacils, adoptaven el nom del metge que els descobria, per exemple: Bacil d'Achalme: Clostridium perfringens Bacil d'Aertrycke: Salmonella Bacil de Bang: Brucella abortus Bacil de Ducrey: Haemophilus ducreyi Bacil d'Eberth: S. typhi Bacil de Friedländer: Klebsiella pneumoniae Bacil de Hansen: Mycobacterium leprae Bacil de Klebs-Löffler: Corynebacterium diphtheriae Bacil de Koch: Mycobacterium tuberculosis Bacil de Morax: Moraxella Bacil de Yersin: Yersinia pestis.
Referències
Bibliografia
Brock, Biología de los Microorganismos. Madigan. Ed. Pearson. (Castellà) Introducción a la Microbiología. Tortora. Ed. Panamericana. David, T. Kysela. Diversity takes shape: understanding the mechanistic and adaptative basis of bacterial morphology''. PLOS Biology. Kevin D. Young. Bacterial morphology: why have different shapes? Current Opinion in Microbiology.
Categoria:Bacils Categoria:Tipus cel·lulars