Aureli Tolosa i Alsina (Vila de Gràcia, Barcelona, 1861 – Barcelona, 1938) va ser un pintor i decorador català que va desenvolupar la seva activitat artística fonamentalment a la ciutat de Barcelona.

Biografia Va néixer a la Vila de Gràcia, fill d'Eduard Tolosa i de Josepa Alsina i Gonfaus. Després de la mort del seu pare, la seva mare es va tornar a casar, ara amb Pere Garcia i Corbera. Així doncs, el metge i promotor esportiu Jaume Garcia i Alsina fou germà consanguini d'Aureli Tolosa.

Fou deixeble en un primer moment del mestre i pintor francès Justin Simon i, posteriorment, a la Llotja, del mestre Modest Urgell.

Més endavant, ja casat, residí al carrer de Rosselló, on vivia amb la seva dona, Teresa Giralt i Baixeres (*-1950), i els seus cinc fills, Josefa, Mª Teresa, Enrique, Aurèlia i Lluís. Disposava d'un despatx a la plaça de Letamendi,Gaseta de les arts. Any II, Numero 26 1925 Juny 1 on tenia les seves obres i des d'on dirigia també la Casa Tolosa, oficialment «L.Tolosa. Pintura y Decoración», una empresa que va encarregar-se, per exemple, de la decoració del Palau Nacional i del Palau Meridional de l'Exposició Internacional de Barcelona.La Esfera: Ilustración mundial. Año XVI Número 820 -1929 El seu soci en aquest projecte era Emili Pla i Espuy. Als anys vint el seu fill petit, Lluís, va acompanyar-lo en aquesta empresa.

Des de la seva joventut va destacar per la seva vàlua tècnica i per la seva inspiració, especialment en l'àmbit del paisatge,L'Atlàntida, Numero 126 Any 1900 Febrer 10La Ilustración Artistica: periódico semanal de literatura, artes y ciencias. Tomo XX Año XX Número 995 -1901 enero 21 fet que queda confirmat en la seva ingent col·lecció. Va trobar entre la burgesia i l'aristocràcia catalana i espanyola nombrosos clients i potents admiradors, va treballar en la decoració de les cases burgeses, com ara el Palau del Comte de Figols o la Casa del Senyor Vitella, a la mateixa Plaça de Catalunya, i també va decorar la nova seu del Banco Americano. La Esfera: Ilustración mundial. Año 595 – 1925 mayo 30 La seva popularitat entre la burgesia el va fer molt sol·licitat com a mestre de pintura particular; arribà, així, a tenir un gran nombre de deixebles i assolí una alta consideració i posició social.

Va participar en diversos certàmens i exposicions d'art de Barcelona, on va ser premiat diverses vegades. Dins la seva obra destaquen les pintures de paisatges i gerros de flors, però van ser les pintures de ventalls les que li atorgaren la categoria de pintor pulcre i excel·lent decorador. Cal destacar també les imitacions de pintura antiga així com la pintura de tapissos, esmaltats i daurats de diverses obres que realitzava al seu taller de la plaça de Letamendi, a la ciutat de Barcelona.

Va arribar a ser molt popular a nivell peninsular, i diaris especialitzats com ara La Esfera: la ilustración mundial o La Ilustración Artística, entre d'altres, en feien esment sovint, qualificant-lo de gran mestre. La seva presència en exposicions i concursos d'àmbit estatal era freqüent i acostumava a ser-hi premiat. Així, per exemple, participà en l'Exposició General de Belles Arts de Barcelona el 1894, l'Exposició Nacional de Belles Arts de Madrid de 1930La Libertad. Año XII Número 3186 – 1930 Junio 4 i fins i tot en una exposició de productes espanyols celebrada a Melilla l'any 1916. Tot i que pintava de manera individual, formava part de la Societat Artística i Literària de Catalunya,<ref>La Esfera: Ilustración mundial. Año X. Número 492 -1923 Junio 9</ref>La Ilustración artistica: periodico semanal de literatura, artes y ciencias. Tomo XIII Año XII. Número 634- 1894 Febrero 19 amb seu a la Sala Parés, que organitzava exposicions anuals en què els seus membres ―pintors catalans com Modest Urgell, Joaquim Mir o Josep Masriera― exposaven la seva obra. Així mateix, col·laborava sovint amb la també barcelonina Sala Busquets del Passeig de Gràcia.La Publicitat, 1933 Gener 1

Com s'ha dit, es tractava d'una figura molt valorada a nivell local i nacional, i va ser guardonat amb nombrosos premis, entre els quals: Exposició General de Belles Arts de 1894. Premi Secció de Pintura Exposició de plantes i flors de 1895. Medalla de 1a ClasseLa Dinastía, 1875 Julio 10 Exposició internacional del moble de 1924. Medalla d'Honor.

Obra Aureli Tolosa fou un pintor i decorador, i específicament un paisatgista català, que destacà també en diversos camps de la pintura decorativa: flors, ventalls, murals... S'inscrigué en un context històric modernista i noucentista. El trobem més prop de l'escola de Terrassa que de la d'OlotLa Gaceta Literaria (Madrid 1927). 1 - 4 - 1927, no.7. pág. 2. (que destaca a partir de 1891 com a escola menor de belles arts). L'escola de Terrassa és una escola elemental d'indústries i d'arts i oficis, fonament del que seran les futures Escoles Industrials. En els anys vint s'accentuarà la tendència cap a la introducció de matèries relacionades amb les belles arts. Tolosa fou deixeble del francès Justin Simon i, posteriorment, a la Llotja, de Modest Urgell,De Pantorba, Bernardino. Los paisajistas catalanes: ensayo biográfico y crítico, Universidad de Michigan.Compañía Bibliográfica Española, S.A, Madrid, 1952. pág. 51. de qui se n'observa una certa influència.

La seva obra comprèn felices imitacions de pintura antiga, pintura a l'oli aplicada als mobles, paisatges que es distingeixen per l'excel·lent perspectiva i l'encert de l'elecció de paratges, realitzats sempre amb la mateixa tècnica,Ràfols, J.F. Diccionario biográfico de artistas de Catalunya (Volumen V)., Valencia y Baleares, Ediciones Catalanas, S.A y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona-Bilbao, 1981. pág. 1257. són paisatges realistes. En la seva obra, trobem paisatges com els de Llavaneres, Pontons, Cabrils, bells jardins d'Horta i Pedralbes.La Vanguardia., Edición del martes, 1 mayo 1934, página 20. Hi ha una visió objectiva de la naturalesa, sinceritat executiva en copiar-la, i en alguna ocasió, vivacitat de tintes. Davant del natural, el pintor se sent impulsat a copiar senzillament el que li entra pels ulls, rendint culte a la veritat estricta.La Vanguardia., Edición del domingo, 23 marzo 1930, página 4. Els seus gerros es caracteritzen per la frescor i la limpidesa de l'acoloriment. Varen tenir una distinció especial per la puresa i la claredat dels tons i pel bon gust. Els ventalls li donaren la categoria de pintor pulcre i d'excel·lent decorador, que es revelava en la disposició i en l'agrupació. També es dedicà a la pintura antiga i de tapissos, així com a l'esmaltat i el daurat de diverses obres que realitzava al seu taller de la plaça de Letamendi. I per acabar trobem les pintures murals. És un hàbil colorista aficionat als paisatges i les flors, té un estil agradable i exempt de tota complexitat. Intenta en tot moment imprimir un concepte estètic al conjunt de la seva obra, cosa que li permet aconseguir efectes d'un decorativisme amable i ponderat, lluny de tons massa freds o excessivament encesos. Hi domina sobre els altres colors ―grocs, vermells i blaus― la gamma dels verds, que aplica equilibradament.La Vanguardia., Edición del viernes, 13 e marzo 1936, página 9.

Recull d'obres Crepuscle en un poble Barques de platja Bodegó de roses amb gerro blau Camí del bosc Camí al capvespre Jardins Decoració Interior del Palau del Comte de Fígols Posta de sol i orenetes Posta de sol en una vila Paisatge amb roses.Obra citada en Cien años de pintura en España y Portugal de Jose Manuel Arnaiz. Tocador de bany Villa Medicis. Recreació de Velázquez Bosc. oli sobre tela, 87 x 55 cm Habitació lluminosa 34x23, oli sobre taula Jardí. Tècnica: oli sobre llenç firmat en l'angle inferior dret. Mesures sense marc 42x52 Orenetes 137x69 cm. Paisatge, 44x48 cm, oli. Vista d'una vall, Oli sobre taula. Mid.: 33 x 47 cm.

1883 Un país i una marina. Figurà en l'Exposició del Liceu barceloní el 1883. 1884 Decoració Interior del Parlament Balear, Sala Verda, Sèrie Les quatre estacions. 1884 1888 Ventall de nacre i paper pintat, Palacio Real, 1888 1901 Paisatge, 1901. Saló Parés. 1908 El bosc a la tarda (1,48 x 0,99 con marco). Exposada el 17 d'octubre de 1908 a l'Acadèmia Provincial de les Belles Arts. 1918 Primavera, Sol de matí i Bugaderes de Cadaqués, exposades a Barcelona a l'Exposició d'art de 1918. 1922 L'entrada de casa meva, Camí del bosc, Llac de casa Rubio i Estudi. Exposición de paisajes en Galerias Layetana, 23 diciembre 1923,Bosc. Saló d'Exposicions del Cercle de les Belles Arts de Madrid, Exposició de la Societat Artística i Literària de Catalunya. 1925 Tocador. Casa de Joan Vilella 1926 Pèrgola i El jardí de casa meva. Exposició de paisatges a "Galerias Layetana". 1929 Vestíbul del Palau Nacional, (per a l'Exposició de Barcelona) 1933 Tardoral, Can Cata de la Torre, Bosc i Tarda a la riera.''

Referències

Bibliografia En el Salón Parés: març de 1909. [Grup d'artistes i acompanyants a la Sala Parés de Barcelona], Barcelona, Biblioteca de Catalunya, 1909. Cien años de pintura en España y Portugal (1830-1930), Madrid, Núñez de Balboa: Ediciones Antiquaria,1988-1993. pàg. 22. Catálago ilustrado de la Tercera Exposición de Bellas Artes e Industrias Artísticas, 1896, Barcelona, J. Thomas & Cia., 1896. pàg. 70. Los paisajistas catalanes: ensayo biográfico y crítico, Universidad de Michigan, Compañía Bibliográfica Española, S.A, Madrid, 1952. pàg. 51. , F. Del Modernisme al Noucentisme, 1888-1917. Història de l'art català, vol. 7, Barcelona, 1a ed. 1985, 2a ed. 1990. F. Història de l'Art Català: Del Modernisme al Noucentisme: 1888- 1917, Barcelona, Edicions 62, 1985. pàg. 60 La Casa Busquets. Una història del moble i la decoració del modernismo al decò a Barcelona, Barcelona, Edicions Universitat, 2006. pàg.203. Cercle artístic de Barcelona 1881-2006. Primera aproximació a 125 anys d'història, Barcelona, Reial Cercle Artístic, 2006. pàg. 21-99. L'obra Medallística de l'Escultor Eusebi Arnau, Barcelona, Societat Catalana d'Estudis Numismàtics, 2005. pàg. 18. Repertori d'exposicions individuals d'art a Catalunya (fins a l'any 1938) / comp. a cura de A. Montmany, M. Navarro, M. Tort; dir. : F. Fontbona, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 1999. pàg. 243-244. Repertori de Catàlegs d'exposicions col·lectives d'art a Catalunya (fins a l'any 1938); dir.: F. Fontbona, Barcelona, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans, 2002. pàg. 47- 83. Galería biográfica de artistas españoles del siglo XIX, Madrid, 1883-1884. pàg. 661. La dispersión de objetos de arte fuera de España en los siglos XIX y XX, Barcelona, Edicions Universitat Barcelona, 2011. pàg.90 Diccionario biográfico de artistas de Catalunya (Volum V), Valencia y Baleares, Ediciones Catalanas, S.A y La Gran Enciclopedia Vasca, Barcelona-Bilbao, 1981. pàg. 1257.

Enllaços externs Galeria Tio Gilito Ivlia Arcadja Find Art Info Hemeroteca – La Vanguardia

Categoria:Morts a Barcelona Categoria:Pintors barcelonins morts al segle XX Categoria:Pintors barcelonins nascuts al segle XIX