El bec de coral melba Rev. 20/03/2022 (Pytilia melba) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels estríldids (Estrildidae) àmpliament distribuïda per tota l'Àfrica subsahariana, tot i que es veu més rarament a les zones centrals, meridionals i costaneres occidentals del continent.
Descripció
El bec de coral melba és un ocell de colors vius amb el bec, el carpó i la cua vermells i l'esquena i les ales de color verd oliva. Presenta dimorfisme sexual: el front i la gola del mascle són de color vermell ataronjat, i té una banda al pit brillant que varia geogràficament de color. La femella no té banda al pit i té el cap gris. L'espècie pot unir-se a estols d'espècies mixtes. El bec de coral d'ales taronja (P. afra), similar, es diferencia del bec de coral d'ales taronja, més gros, per les vores groc daurat diagnòstiques de les plomes de les ales.
Distribució i hàbitat El bec de coral d'ales taronja es distribueix per una ampla zona de l'Àfrica subsahariana, es pot trobar a Angola, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Camerun, República Centreafricana, Costa d'Ivori, Djibouti, Eritrea, Eswatini, Etiòpia, Gabon, Gàmbia, Ghana, Guinea, Guinea-Bissau, Kenya, Malawi, Níger, Nigèria, República del Congo, República Democràtica del Congo, Ruanda, Senegal, Somàlia, Sud-àfrica, Sudan, Tanzània, Txad,Uganda, Zàmbia i Zimbàbue.
Les parelles i els petits estols resideixen en sabanes àrides i espinoses, boscos secs i conreus, on s'alimenten a terra de llavors i insectes i volen cap als arbres quan són molestats.
Estat de conservació La UICN classifica el bec de coral melba com en risc mínim per tenir una distribució geogràfica extremadament àmplia, tot i que es desconeix la mida de la població, no es creu que sigui críticament baixa ni que estigui disminuint ràpidament i la tendència de la població sembla ser estable.
Taxonomia El bec de coral melba va ser descrit formalment el 1758 pel naturalista suec Carl Linnaeus a la desena edició del seu Systema Naturae amb el nom binomial Fringilla melba. Linnaeus va basar la descripció en "El pinsà daurat verd" que havia estat descrit i il·lustrat el 1750 pel naturalista anglès George Edwards a la seva obra A Natural History of Uncommon Birds. Edwards no estava segur de l'origen de l'exemplar i Linnaeus va especificar erròniament la localitat tipus com a la Xina. Posteriorment es va suposar que l'espècimen era d'Angola, però això l'any 1962 va ser restringit a Luanda, a Angola, per Phillip Clancey.
El bec de coral melba ara es classifica dins del gènere Pytilia, introduït el 1837 pel naturalista anglès William Swainson per a l'estrilda ala-roja (Pytilia phoenicoptera).
Etimologia El nom genèric és el diminutiu del gènere Pitylus (Cuvier, 1829).
No es va proporcionar cap explicació per a l'epítet específic melba, però possiblement podria provenir d'una suposada paraula o lloc xinès.
Subespècies Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen vuit subespècies: P. m. citerior (Strickland, 1853) – Mauritània, Senegal i Gàmbia fins al sud del Sudan. P. m. jessei (Shelley, 1903) – nord-est del Sudan fins al nord-oest de Somàlia. P. m. soudanensis (Sharpe, 1890) – sud-est del Sudan, sud d'Etiòpia, centre i sud de Somàlia, nord-est d'Uganda i nord i est de Kenya. P. m. percivali (Van Someren, 1919) – centre de Kenya fins al nord de Tanzània. P. m. belli (Ogilvie-Grant, 1907) – est de la RD del Congo i oest d'Uganda fins a l'oest de Tanzània. P. m. grotei (Reichenow, 1919) – est de Tanzània, nord de Moçambic i est de Malawi. P. m. hygrophila (Irwin & Benson, 1967) – nord de Zàmbia i nord de Malawi. P. m. melba (Linnaeus, 1758) – sud del Congo i Angola fins al sud-oest de Tanzània i sud fins al centre de Namíbia, nord de Sud-àfrica i sud de Moçambic.
Referències
Categoria:Pytilia Categoria:Ocells d'Àfrica