El Gran Zimbàbue és el nom donat a les ruïnes d'una antiga ciutat situada al sud d'Àfrica, en el que avui en dia és Zimbàbue. Aquesta ciutat va ser el centre d'una poderosa civilització coneguda com a Imperi monomotapa (o en la seva forma original munhumutapa) que abastava zones de Zimbàbue i Moçambic. En aquella època aquesta civilització va arribar a comerciar amb altres parts d'Àfrica en ports com el de Sofala, al sud del delta del riu Zambeze.
El Gran Zimbàbue és considerat com el santuari nacional de l'actual Zimbàbue, perquè s'hi va trobar l'Ocell de Zimbàbue, el símbol nacional del país. Actualment és un jaciment arqueològic de gran importància reconegut com Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
És l'estructura de pedra més gran de l'Àfrica meridional precolonial. La construcció important de la ciutat va començar al segle fins al , i va ser abandonada al o . Els edificis van ser erigits pels avantpassats del poble shona, actualment ubicat a Zimbàbue i països propers. La ciutat de pedra s'estén per una superfície de 7,22 km² i podria haver allotjat fins a 18.000 persones en el seu punt àlgid, donant-li una densitat de població d'aproximadament 2500 persones /km². L'estat de Zimbabwe probablement cobria 50.000 km². Està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
Nom miniatura|Una mostra dels gegantins murs de la ciutat miniatura|Torre cònica miniatura|Bandera nacional de Zimbàbue amb l'Ocell de Zimbàbue, emblema del país. Gran Zimbàbue o cases de pedra és el nom donat al conjunt de ruïnes i construccions de pedra escampades en una àrea d'uns 150 km² en el que és avui l'actual país de Zimbàbue, que, de fet, és així anomenat per aquestes ruïnes. L'origen de la paraula Zimbabwe no es coneix del cert, però hi ha almenys tres teories sobre aquest tema.
En la primera teoria, la paraula Zimbabwe potser es refereixi a una forma curta de ziimba remabwe o ziimba rebwe, que és un terme shona (dialecte karanga) que significa 'gran casa construïda amb blocs de pedra'. En el dialecte karanga de l'idioma shona Imba significa 'casa, edifici' i ziimba o Zimba vol dir 'una casa o edifici enorme'. La paraula bwe o ibwe (en singular, mabwe en plural) significa en el dialecte karanga 'un bloc de pedra'. Per tant, segons aquesta interpretació de la paraula Zimbabwe clarament s'infereix que l'origen de la paraula es refereix a l'antiga ciutat del Gran Zimbàbue on els enormes edificis estaven construïts en grans blocs de pedra.Michel Lafon: Shona Class 5 revisited: a case against *ri as Class 5 nominal prefix. (PDF; 797 kB) a: Zambezia. 21 (1994), S. 51–80.Lawrence J. Vale: Mediated monuments and national identity. a: Journal of Architecture. 4 (1999), S. 391–408 doi:10.1080/136023699373774. El poble shona de llengua karanga es troba actualment vivint al voltant de la zona del Gran Zimbàbue en el que és l'actual província de Masvingo i se sap que han habitat aquesta regió des de l'època de la construcció de l'antiga ciutat.
La segona teoria diu que la paraula Zimbabwe és una contracció de dzimba woye, que vol dir 'cases de veneració' en el dialecte zezuru de l'idioma shona. Aquest terme es reserva generalment per les cases dels caps o les seves tombes.Peter Garlake: Great Zimbabwe: New Aspects of Archaeology. Londres 1973, S. 13. Així mateix, s'ha de fer notar que el poble shona de llengua zezuru es troba escampat a una distància de 500 quilòmetres en direcció nord-est del que és el complex del Gran Zimbàbue.
L'addició Gran serveix per distingir al voltant de 150 ruïnes més petites, anomenades Zimbabwes, que es troben repartides per tot el país de Zimbabwe.M. Sibanda, H. Moyana u. a.: The African Heritage. History for Junior Secondary Schools. Book 1. Zimbabwe Publishing House, 1992, També hi ha uns 100 zimbabuencs a Botswana, mentre que encara no es pot estimar el nombre de zimbabuencs a Moçambic.
Història i descripció miniatura|Visió general del Gran Zimbàbue. La gran construcció emmurallada és el Gran Recinte. Davant seu es poden veure algunes restes del complex de la vall. miniatura|Pla del complex
Assentament La zona del Gran Zimbàbue va ser poblada anteriorment pels San fa 100.000 anys, Alguns estudiosos discuteixen que les cultures i les identitats no es poden considerar fixes o invariables, especialment durant un període de temps tan llarg i, a partir del 150 aC al voltant, per pobles de parla bantu que van formar cacicats agrícoles a partir del dC. Entre els segles i , les comunitats de les cultures Gokomere o Ziwa van conrear la vall, i van extreure i treballar el ferro, però no van construir estructures de pedra. Aquests són els primers assentaments de l'edat del ferro a la zona identificats a partir d'excavacions arqueològiques, i el poble gumanye posterior es considera els avantpassats dels karanga (centre-sud de shona), El terme Karanga va començar com un exònim del shona utilitzat pels forasters, però actualment es refereix a un dialecte del shona al centre-sud de Zimbàbue. que construirien el Gran Zimbàbue.
Construcció i creixement La construcció dels edificis de pedra va començar al segle XI i va continuar durant més de 300 anys. Les ruïnes del Gran Zimbàbue són algunes de les estructures més antigues i grans situades al sud d'Àfrica. El seu edifici més formidable, conegut comunament com el Gran Recinte, té murs de fins a 11 m que s'estén aproximadament 250 m. El seu creixement s'ha relacionat amb el declivi de Mapungubwe a partir de l'any 1300, o amb la major disponibilitat d'or a l'interior del Gran Zimbàbue. miniatura|Vista aèria del Gran Recinte i Complex de la Vall, mirant cap a l'oest
Les estimacions tradicionals són que el Gran Zimbàbue va arribar a tenir 18.000 habitants en el seu punt àlgid. No obstant això, una enquesta més recent va concloure que la població probablement mai va superar els 10.000 habitants. Les ruïnes que sobreviuen estan construïdes completament de pedra; abasten 730 ha. El Gran Zimbàbue cobria una àrea similar al Londres medieval; mentre que la densitat d'edificis dins dels recintes de pedra era alta, a les zones fora d'ells era molt menor. La institucionalització de la ideologia politicoreligiosa del Gran Zimbàbue va servir per legitimar la posició del rei (mambo), amb un vincle entre els líders, els seus avantpassats i Déu. Ken Mufuka escriu que el santuari del complex Hill era la llar dels mèdiums espirituals (svikiro) que tenien la tasca d'actuar com a consciència de l'estat i preservar les tradicions dels fundadors, que es diu que eren Chigwagu Rusvingo (el primer mambo), Chaminuka, Chimurenga, Tovera i Soro-rezhou, entre d'altres.
La majoria de la població vivia en cases fetes de fang sobre estructures de fusta, però el nombre d'aquestes només es pot estimar. Se suposa també que les estructures de pedra eren edificis reials o oficials, i habitatges d'elit. No s'han trobat enterraments al jaciment que serveixin de base per estimar la població.
Característiques de les ruïnes El 1531, Vicente Pegado, capità de la guarnició portuguesa de Sofala, va descriure Zimbàbuee així:
miniatura|Vista oest des del recinte oriental del complex del turó, que mostra la roca de granit que s'assembla a l'Au de Zimbàbue i el balcó. Les ruïnes formen tres grups arquitectònics diferents. Es coneixen com el Complex del Turó, el Complex de la Vall i el Gran Recinte. El complex del turó és el més antic i va estar ocupat des dels segles XI fins al XIII. El Gran Recinte va ser ocupat dels segles XIII al XV, i el Complex de la Vall dels segles XIV al XVI. Entre les característiques destacades del complex Hill hi ha el recinte oriental, on es creu que hi havia els ocells de Zimbabwe, un recinte amb balcó de 5,5 m de diàmetre i 9 m d'alçada, construït entre les dues parets. El complex de la vall està dividit en les ruïnes de la vall superior i inferior, amb diferents períodes d'ocupació. miniatura|Vista aèria cap al sud-est, amb el complex Hill en primer pla miniatura|Detall de la paret amb líquens, 1975. Hi ha diferents interpretacions arqueològiques d'aquestes agrupacions. S'ha suggerit que els complexos representen l'obra de successius reis: alguns dels nous governants van fundar una nova residència. El focus del poder es va traslladar del Complex del Turó al segle XII al Gran Recinte, la Vall Superior i finalment la Vall Inferior a principis del . La interpretació estructuralista alternativa sosté que els diferents complexos tenien funcions diferents: el Complex del Turó com a zona per a rituals, potser relacionats amb la pluja, el complex de la Vall era per als ciutadans, i el Gran Recinte era utilitzat pel rei. Probablement es van construir estructures més elaborades per als reis, tot i que s'ha argumentat que la datació de les troballes als complexos no suporta aquesta interpretació.
Els pous de Dhaka eren depressions tancades utilitzades pels habitants del Gran Zimbàbue com a fonts de gestió de l'aigua en forma d'embassaments, pous i fonts. Els pous de Dhaka poden haver estat en ús des de mitjans del segon mil·lenni dC i el sistema podia contenir més de 18.000 m³ d'emmagatzematge d'aigua.
Artefactes notables miniatura|Còpia de l'escultura de pedra esteatita d'ocell de Zimbabue
Els artefactes més importants recuperats del monument són els vuit ocells de Zimbabwe. Aquests van ser esculpits en un esquist micàcic (esteatita) a la part superior de monòlits de l'alçada d'una persona. Sembla que hi ha ranures en una plataforma del recinte oriental del complex del turó dissenyades per contenir els monòlits amb els ocells de Zimbabwe, però com que no es van trobar in situ, no es pot determinar la ubicació original de cada monòlit i ocell dins del recinte. Altres artefactes són figuretes de pedra esteatita (una de les quals es troba al Museu Britànic), ceràmica, gongs de ferro, filferro d'ivori, ferro i coure elaboradament treballat, aixades de ferro, puntes de llança de bronze, lingots i gresols de coure, i perles, braçalets, penjolls i beines d'or. També es van trobar perles de vidre i porcellana de la Xina i Pèrsia, entre altres artefactes estrangers també es van trobar, que testimonien els vincles comercials internacionals del Regne. A les extenses ruïnes de pedra de la gran ciutat, que encara es conserven avui dia, hi ha vuit ocells monolítics esculpits en esteatita. Es creu que representen l'àguila batallaire: un bon presagi, esperit protector i missatger dels déus a la cultura shona.
Comerç miniatura|Mapa dels centres i rutes comercials al Zimbàbue precolonial. El Gran Zimbàbue es va convertir en un centre comercial, havent substituït Mapungubwe al voltant de l'any 1300. Les xarxes regionals eren extenses, i la sal, el bestiar, el gra i el coure es comerciaven fins al nord, a l'Altiplà de Kundelungu a l'actual RD Congo. Una part important de la riquesa del Gran Zimbàbue provenia del domini de les rutes comercials des dels camps d'or de l'altiplà de Zimbàbue fins a la costa suahili.: 17 A través de ciutats-estat suahilis com Sofala, exportaven or i ivori al comerç de l'oceà Índic. Aquest comerç internacional s'afegia al comerç agrícola local, en què el bestiar era especialment important. El gran ramat de bestiar que abastia la ciutat es movia estacionalment i era gestionat pel tribunal. S'han excavat fragments de ceràmica xinesa, monedes d'Aràbia, perles de vidre i altres articles no locals a Zimbàbue. Malgrat aquests forts vincles comercials internacionals, no hi ha proves que suggereixin un intercanvi de conceptes arquitectònics entre el Gran Zimbàbue i centres com Kilwa.Garlake (2002) 185
Declinar