El cardenal atzur Rev. 15/10/2022 (Cyanocompsa parellina) és un ocell passeriforme de la família dels cardinàlids (Cardinalidae) que es distribueix per Mèxic i Amèrica Central.
Descripció El cardenal atzur és un petit ocell discret que fa de 13 a 14 cm de llarg. Els mascles pesen d'11 a 24 g i les femelles de 9,8 a 21 g. Presenta dimorfisme sexual: el mascle és de diversos tons de blau, blau cel al front i la galta, blau negrós a les parts superiors, blau marí al carpó i les parts inferiors blau intens des de la barbeta fins al ventre. Les femelles adultes i immadures són en general d'un marró apagat, amb un to vermellós al ventre. El mascle immadur és en general d'un blau grisenc amb un to marró al ventre. La femella és similar al cardenal anyil violaci (Passerina versicolor) si bé té el bec més petit i el reclam diferent: un "plik dolç"; el de l'anyil violaci és un "tsik" agut a l'oest de Mèxic.
Distribució i hàbitat El cardenal atzur es distribueix des de Mèxic (Sinaloa, Oaxaca, Chiapas, Nuevo León i Veracruz tot i que ocasionalment vaga cap a Texas i Louisiana) cap al sud i l'est, a través de Belize, Guatemala, Hondures i El Salvador, fins al nord-oest de Nicaragua.
Habita en vegetació densa com ara zones arbustives, matolls i sotabosc i vores de boscos. En altitud arriba fins als 1.800 m a Mèxic i fins als 900 m a Guatemala.
Ecologia Alimentació El cardenal atzur busca menjar sol o en parelles a través de la vegetació baixa. No s'ha descrit la dieta.
Reproducció S'ha publicat poca informació sobre la fenologia reproductora. S'ha descrit nius que eren copes fetes d'arrels i altres materials vegetals fins i col·locades en arbustos. Les postes eren de dos i tres ous.
Vocalització El cant és "un xiscle dolç i força trist". El reclam és una nota metàl·lica.
Estat de conservació La UICN ha avaluat el cardenal atzur com en risc mínim. És força comú i "sembla capaç d'acceptar una modificació moderada de l'hàbitat".
Taxonomia i sistemàtica El naturalista francès Charles Lucien Bonaparte va descriure el cardenal atzur l'any 1850 com a Passerina parellina, i després com a Cyanoloxia parellina. L'ornitòleg alemany Jean Cabanis va definir el gènere Cyanocompsa el 1861, donant-li el nom binomial actual.
Aquesta espècie és l'únic membre del gènere. Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen quatre subespècies:
C. p. beneplacita (Bangs, 1915) ─ nord-est de Mèxic. C. p. indigotica (Ridgway, 1887) ─ oest i sud-oest de Mèxic. C. p. lucida (Sutton & Burleigh, 1939) ─ nord-est i est de Mèxic. C. p. parellina (Bonaparte, 1850) ─ des de l'est i sud-est de Mèxic fins a Nicaragua.
Aquesta última estar inclosa dins de C. p. beneplacita en el que seria un grup politípic.
Referències
Categoria:Cardinàlids Categoria:Ocells d'Amèrica Central