PlayStation (en japonès: プレイステーション) és una videoconsola de videojocs de cinquena generació, dissenyada per Sony Computer Entertainment i llançada al Japó el 3 de desembre de 1994. La PlayStation original va ser la primera de la saga PlayStation i va assentar els mecanismes utilitzats posteriorment a les consoles successores PlayStation 2, PlayStation Portable, PSX (només al Japó), PlayStation 3, PlayStation 4 i PlayStation 5.
La consola va resultar popular pel seu ampli catàleg de jocs, franquícies populars, baix preu i màrqueting juvenil agressiu que la va anunciar com la consola preferida per a adolescents i adults. Les franquícies Premier de PlayStation incloïen Gran Turismo, Crash Bandicoot, Tomb Raider i Final Fantasy, tot plegat va generar nombroses seqüeles. Els jocs de PlayStation van continuar venent fins que Sony va deixar de produir la PlayStation i els seus jocs el 23 de març de 2006, més d'onze anys després del seu llançament, i menys d'un any abans del debut de la PlayStation 3. Es van llançar un total de 7.918 jocs de PlayStation, dels quals uns 1.639 a Europa, amb vendes acumulades de 962 milions d'unitats.
La PlayStation va assenyalar l'ascens al poder de Sony a la indústria dels videojocs. Va rebre elogis i es va vendre amb força; en menys d'una dècada, es va convertir en la primera plataforma d'entreteniment informàtic que va vendre més de 100 milions d'unitats. El seu ús de discs compactes va anunciar la transició de la indústria del joc dels cartutxos. L'èxit de PlayStation va donar lloc a una línia de successors, començant amb la PlayStation 2 l'any 2000. El mateix any, Sony va llançar un model més petit i més barat, la PS One i la Net Yaroze, a més de diversos perifèrics, entre els quals destaca la targeta de memòria PocketStation (només al Japó) que funcionava com una petita consola.
Història Nascuda després de fallar un acord amb Nintendo per a desenvolupar un accessori per a la Super Nintendo anomenat SNES Playstation, amb el qual es pretenia dotar al "cervell de la bèstia" de majors capacitats multimèdia i que, per diverses raons (el fracàs comercial del perifèric de Sega Sega CD o Mega-CD a Europa, entre altres), va ser cancel·lat, Sony va utilitzar la tecnologia derivada d'aquell projecte per crear una consola, la Playsation, que va ser llançada el 3 de desembre de 1994 al Japó i el 9 de setembre de 1995 als EUA. Va tenir un gran èxit comercial i la seva popularitat va fer que fins i tot es coneguera a la generació que va accedir als videojocs per primera vegada amb aquesta màquina com "Generació PlayStation". Des dels seus orígens, s'abrevia el nom de la consola amb les sigles "PSX", encara que també se la sol anomenar "PSOne", independentment de si es tracta del model reduït o no.
La consola de Sony, Playstation, el març de 2015 estrenarà la seva primera sèrie online a través de la seva plataforma.
La PlayStation va ser llançada a la venda el 3 de desembre de 1994 en Japó, el 9 de setembre de 1995 als EUA i el 29 de setembre de 1995 a Europa. Tot va començar amb un contracte trencat amb Nintendo a la fi de la dècada de 1980. Nintendo va acordar amb Sony, a la fi dels vuitanta, desenvolupar per a la seva reeixida Super Nintendo un apèndix per incorporar jocs en CD, a més del tradicional cartutx. El gegant dels videojocs, no obstant això, va trencar amb la tecnològica japonesa, neòfita llavors en la indústria, perquè considerava que cedia massa en el control i beneficis derivats de la venda de jocs en CD.
Ken Kutaragi, que en aquella època era un enginyer informàtic de Sony apassionat pels videojocs, va proposar una consola que combinava les capacitats gràfiques d'una estació de treball i la unitat de CD-ROM de Sony. Durant 2 anys, Ken Kutaragi va buscar sense èxit algú en algun lloc del grup audiovisual de Sony que recolzés el seu projecte. Es va traslladar, juntament amb la seva recerca, d'un laboratori a un altre, fins que Teruo Tokunaka li va portar a veure al llavors president Norio Ohga perquè exposés la seva idea.
La cúpula de Sony, poc inclinada des d'un principi a introduir-se al mercat dels videojocs, pretenia acabar aquí l'aventura. No obstant això, l'obstinació de Kutaragi va fer que la companyia seguís endavant. L'empresa va derivar el projecte, amb Kutaragi al capdavant, a Sony Music per a no responsabilitzar-se de les impredictibles conseqüències de l'aposta. La col·laboració, fet i fet, va ser fonamental per a la producció de CDs. Fins a 1993, la companyia no comptaria amb una secció pròpia de videojocs, Sony Computer Entertaiment.
Sony va llançar la PlayStation al Japó el 3 de desembre de 1994. L'èxit va ser immediat. La clau estava en les facilitats ofertes per la companyia als desenvolupadors de videojocs, entusiasmats amb les grans possibilitats tècniques, les tres dimensions i el CD. Els desenvolupadors prenien massa riscos econòmics creant cartutxos per Sega o Nintendo; Sony, per contra, oferia totes les facilitats per poder comptar amb un variat catàleg de jocs. De seguida es van sumar els grans del sector. Títols com Gran Turismo, Metal Gear o Final Fantasy són història fonamental dels videojocs.
El salt a Europa i als Estats Units va ser igual de reeixit. Sony va optar rebaixar el preu de la seva consola per sota del cost. El llançament a Amèrica va ser a 299 dòlars, molt per sota dels 399 de la seva principal competidora, la Sega Saturn, escombrada per complet. Al contrari de la tendència de la indústria, Sony pretenia obtenir beneficis derivats del programari, no solament del maquinari. I ho va fer: els guanys de Sony Computer Entertainment van arribar a suposar el 90% de la companyia.
La primera versió de la PlayStation va superar les cent milions de consoles venudes nou anys després del seu llançament. http://www.abc.es/tecnologia/videojuegos-ps3/20130223/abci-playstation-sony-nintendo-origen-201302200916.html
Maquinari Característiques miniatura|PSOne va ser la segona versió de la PlayStation. De forma rectangular, destaca el seu disseny compacte i sense massa ostentacions.
En la seva part superior, ens trobem amb el LED d'encesa, la coberta del disc, els botons Power, Reset (només en la PlayStation original; en la PSOne, s'utilitza el mateix botó per a encendre i per a resetejar la consola) i l'encarregat d'obrir la susdita. En la seva part frontal, estan situats els dos ports per a comandaments de control i les dos ranures destinades a inserir les imprescindibles targetes de memòria, sense les quals seria impossible desar els progressos que fem amb els nostres jocs (no oblidem que el CD-ROM és un suport d'emmagatzemament de només lectura, la qual cosa impossibilita emmagatzemar aquestes dades en el mateix, al contrari del que passa amb molts dels jocs de Nintendo 64 o Super Nintendo, que compten amb espai addicional que permet emmagatzemar aquestes dades). En la seva part posterior, es troba el port paral·lel (que Sony va eliminar en les últimes versions de la consola, suposadament per a combatre la pirateria dels seus jocs, perquè hi ha accessoris que, una vegada connectats al mateix, permeten eludir les proteccions del sistema i executar jocs no originals), un port sèrie, l'entrada d'alimentació i la sortida de A/V. En els seus laterals, la consola està proveïda d'unes petites reixetes de ventilació, per a permetre que dissipi mínimament la calor. Es recomana deixar espai lliure a cada costat per a evitar un sobrecalfament d'aquesta. En la seva part inferior, podem veure més reixetes de ventilació (convé col·locar la consola en una superfície prou ferma com per a evitar tapar-les accidentalment), els caragols que subjecten la seva carcassa i l'adhesiu d'informació de la consola.
Especificacions tècniques none|100px|GPU none|100px|Processador de so PlayStation none|100px|R3000 CPU La GPU (versió SCPH-9000) PlayStation Custom Sound Processor R3000 CPU none|100px|processador de senyal digital none|100px|Placa base SCPH-100 none|100px|Placa base PS One Digital Signal Processor Una placa base SCPH-1000 primerenca Una placa base PS One.
El microprocessador principal és una CPU LSI R3000 de 32 bits amb una freqüència de rellotge de 33,86 MHz i 30 MIPS. La seva CPU es basa en gran manera en el coprocessador 3D i matricial "cop2" de la mateixa matriu per proporcionar la velocitat necessària per a renderitzar gràfics 3D complexos. El paper del xip GPU separat és dibuixar polígons 2D i aplicar-hi ombrejats i textures: l'etapa de rasterització de la canalització de gràfics. El xip de so personalitzat de 16 bit de Sony admet fonts ADPCM amb fins a 24 canals de so i ofereix una freqüència de mostreig de fins a 44,1 kHz i MIDI. Compta amb 2 MB de RAM principal, amb 1 MB addicional assignat a la memòria de vídeo. La PlayStation té una profunditat de color màxima de 16,7 milions de colors reals amb 32 nivells de transparència i taules de cerca de colors il·limitades. La seva sortida de vídeo, proporcionada inicialment per un cable E/S paral·lel (i més tard una E/S en sèrie usada per al Cable d'enllaç de la PlayStation) mostra les resolucions des de 256×224 a 640×480 píxels.
PlayStation utilitza una unitat de compressió de vídeo de propietat, MDEC, que està integrada a la CPU i permet la presentació de vídeo en moviment complet amb una qualitat superior a la d'altres consoles de la seva generació. Inusual per a l'època, la PlayStation no té un processador de gràfics 2D dedicat; en canvi, els elements 2D es calculen com a polígons pel Motor de transferència de geometria (GTE) perquè la GPU pugui processar-los i mostrar-los a la pantalla. Mentre s'executa, la GPU també pot generar un total de 4.000 sprites i 180.000 polígons per segon, a més de 360.000 per segon a ombra plana. Especificacions detallades CPU: R3000A, de 32 bits RISC amb una freqüència de rellotge a 33,8688 MHz. Va ser desenvolupada per LSI Logic Corp amb tecnologia llicenciada de SGI i conté, en el mateix xip, el Geometry Transfer Engine i el Data Decompression Engine. Capacitat de càlcul de 30 MIPS. Amplada de banda del bus de 132 MB/s. Caché d'instruccions de 4 KB. Caché de dades d'1 KB. Geometry Transfer Engine (GTE): ubicat dins del xip de la CPU, és l'encarregat de la representació dels gràfics 3D. Capacitat de càlcul: 66 MIPS. Capacitat de processament gràfic: 1,5 milions de polígons per segon (flat-shaded). 500.000 polígons de textura mapejada i fonts de llum per segon. Motor de comprensió de dades: també ubicat dins del xip de la CPU, és el responsable de la descomprensió de la informació dels jocs. Compatible amb arxius MPEG-1 i H.261. Capacitat de càlcul: 80 MIPS. Directament connectat al bus de la CPU. GPU: separada de la CPU, s'encarrega de processar tota la informació de gràfics en 2D. Paleta de colors: 16,7 milions de colors. Resolucions: des de 256 x 224 fins a 740 x 480. Frame Buffer ajustable. Taules de busca de colors il·limitades. Capacitat de processament gràfic: 4.000 sprites de 8 x 8 píxels, amb scaling i rotació individual. Pot manejar entorns simultanis. Pot fer matisació o matisació gouraud, i mapeig de textures. Unitat de processament de so (SPU): aquest xip és l'encarregat de processar el so. Pot manejar fonts ADPCM amb 24 canals i fins a 44'1 kHz. Pot processar efectes digitals com: Modulació Pitch Coberta Enllaç Reverberació digital Pot processar fins a 512 KB de mostres waveforms. Suporta instruments MIDI. Memòria: RAM central: 2 MB. RAM de vídeo: 1 MB. RAM de so: 512 KB. Buffer per a CD-ROM: 32 KB. ROM del BIOS: 512 KB. Tipus i capacitat de les targetes de memòria estàndard: EEPROM de 128 KB. Unitat de lectura de CD-ROM: Velocitat de lectura de 2x (300 KB/s com a màxim en transferència de dades). Compatible amb el format CD-XA.
Especificacions físiques Dimensions: 270 mm (amplària) x 60 mm (altura) x 188 mm (fons). Pes: 1,2 kg. Entrada/Sortida: Una unitat lectora de discos CD-ROM. Dos ports per a comandaments de control.