Les Terres d'Escània o Skåneland o Skånelandene són termes usats en contextos històrics a Escandinàvia per descriure la zona sud-est i sud-oest de la Península Escandinava, que arran del Tractat de Roskilde de 1658 fou transferit de Dinamarca a Suècia. Es correspon a les províncies sueques de Blekinge, Halland i Escània. L'illa de Bornholm, que amb el Tractat de Copenhagen de 1660 fou retornada a Dinamarca, sovint és inclosa quan s'empra aquesta denominació.Pel seu ús popular, veure per exemple la publicació Populärhistoria: Hjälpreda om Skåneland : "Skåneland, d v s Halland, Skåne och Blekinge", Fredsfördraget firas i Altranstädt : "Sverige ingick mot slutet av århundradet i en västeuropeisk allians med Holland och England och kunde därigenom stoppa Danmarks revanschplaner för förlusten av Skåneland", Ett liv fyllt av skandaler: "År 1660, då Marie Grubbe anlänt till Köpenhamn, satt Fredrik III på Danmarks tron. Det var han som hade förlorat Skåneland till Sverige vid Roskildefreden 1658". El terme equivalent en llatí és "Terrae Scaniae". La denominació s'utilitza rarament com a denominació geogràfica o en el dia a dia.
La zona esdevingué província danesa, a vegades rep el nom de Província Oriental, després de la guerra civil, ocorreguda al , anomenada Alçament Escani.Hoffmann, Erich (1981). "The Unity of the Kingdom and the Provinces in Denmark During the Middle Ages." In Skyum-Nielsen, Niels and Niels Lund, eds. (1981). Danish Medieval History, New Currents. Museum Tusculanum Press, . (A la p. 101, el Dr. Hoffmann, Professor de la Universitat de Kiel, sosté que les descripcions contemporànies d'Escània com una entitat política autònoma tenen credibilitat; Escània sovint estava en desacord amb l'elecció dels reis, fet que en diverses ocasions resultà, en la coexistència de diversos reis electes al jove estat danès. Escània fou integrada oficialment, en qualitat de província, a finals del , amb el Tractat de Lolland. La regió fou part del territori cedit a Suècia, el 1658, pel Tractat de Roskilde, però després d'un aixecament a Bornholm, aquesta illa retornà a Dinamarca el 1660, com s'acordà en el Tractat de Copenhagen, a canvi de la propietat dels divuit territoris de la corona a Escània. A partir d'aquell moment, la frontera sueco-danesa s'ha mantingut sense canvis.
Etimologia El nom de Skåneland es va registrar per primer cop de forma impresa el 1719Svenska Akademiens Ordbok: Skåneland (består) uti af skillde och nog synlige delar af skog och slättmark. 2RA 1: 4 (1719). No és clar a quina zona feia referència. Posteriorment, el 1751 Carl Linnaeus el feu servir, per la província d'Escània.Skåneland a Svenska Akademiens Ordbok (SAOB) a Internet, i Skåneland a Nordisk Familjebok. L'ús modern de la denominació és una forma abreujada per De skånska landskapen ("Les províncies d'Escània "), per la zona que inclou les províncies de Blekinge, Halland i Escània, fou proposada per l'historiador suec i escandinavista Martin Weibull a Samlingar till Skånes historia (sis volums) 1868-73 per tal de posar en relleu la història comuna pre-sueca d'Escània, Blekinge, i Halland.
El terme s'utilitza sobretot en contextos històrics i no en la parla del dia a dia. En danès, Skånelandene és emprat més usualment. El terme no té implicacions polítiques, ja que la regió no és una entitat geopolítica, però si una regió cultural, sense uns límits polítics oficials establerts. En algunes circumstàncies, el mot Skåneland, s'oposa als mots Skånelandskapen i Skånelandene, també es pot fer servir com una denominació per la província d'Escània.
Weibull emprà el terme per fer referència a les quatre províncies on la Skånelagen («La Llei d'Escània», la més antiga llei provincial dels Països nòrdics) tenia jurisdicció, així com l'àrea de l'arxidiòcesi de Lund fins a la Reforma Protestant el 1536, i després la diòcesi danesa luterana de Lund. Aquesta accepció de Skåneland sovint fou utilitzada en el diari regional històric Historisk tidskrift för Skåneland, des de 1901, publicat pel fill de Martin, Lauritz Weibull.Swedish National Encyclopedia article Skånelandskapen
Administració Una de les primeres divisions administratives i polítiques de la zona fou la que es creà fou arran de la divisió danesa, en tres assemblees provincials, per elegir el rei de Dinamarca. Les primeres subdivisions administratives daneses es produïren com a part del procés de centralització, quan la regió fou dividida en unitats administratives anomenades hundreds (herreder ). Els hundreds possiblement es basaven en divisions preexistents,Helle, Knut, ed. (2003). The Cambridge History of Scandinavia. Cambridge University Press, 2003. , p. 183. però l'establiment de la nova divisió en hundreds va ser impulsada per un augment del poder reial durant la Plena Edat Mitjana. Aquests difereixen dels things en que no hi havia comunitats locals unides sota una assemblea governativa, però eren divisions regionals imposades des de dalt per afermar l'autoritat reial. Els hundreds medievals danesos foren emprats per implantar les obligacions militars i facilitar la recaptació de les rendes reials a les províncies. Primerament foren establertes a Jutlàndia, on reemplaçaren a les preexistents unitats administratives anomenades syssel. D'acord amb alguns acadèmics, possiblement foren introduïdes a Skåneland a principis del .Sawyer, Birgit and P. H. Sawyer (1993). Scandinavia: From Conversion to Reformation, Circa 800-1500. U of Minnesota Press. , p. 85.
En el , s'introduí un nou sistema fiscal i els hundreds foren gradualment incorporats a unitats administratives més grans, anomenades len, amb un castell com centre administratiu. Aquest nou plantejament administratiu fou fruit de l'augment de poder de l'aristocràcia. A cada len, un noble fou posat al capdavant, amb el títol de lensmand.Bonney, Richard (1995). Economic Systems and State Finance. Oxford University Press. , p.110.
Cada una de les quatre províncies de Skåneland tenia un representat en el Thing Escani, que, juntament amb els altres dos Things danesos (Jutlàndia i Zealand), elegien el rei danès.
Les quatre províncies d'Escània es van unir sota la jurisdicció de la Llei d'Escània, d'entre 1200 i 1216,Damsholt, Nanna. "Women in Medieval Denmark". In Skyum-Nielsen, Niels and Niels Lund, eds. (1981). Danish Medieval History, New Currents. Museum Tusculanum Press, : p. 76. la més antiga llei provincial nòridica. En el capítol "Història Constitutional" dHistòria medieval danesa, Noves corrents, les tres Things provincials foren descrites com l'autoritat legal que instituïa els canvis proposats pel rei electe. Les propostes de canvis legislatius del monarca havien de ser aprovades pels tres Things abans d'obtenir el rang de llei a Dinamarca.
Status actual Estrictament, Skåneland és una regió històrica i cultural. El nom apareix com un terme utilitzat en contextos històrics en diverses fonts.Thurston, Tina L. (2001). Landscapes of Power, Landscapes of Conflict: State Formation in the South Scandinavian Iron Age. Kluwer Academic, NY, . "Scania—Skåneland, Cultural Region in Scandinavia and in Europe", p. 277. La part sud de Suècia, incloent-hi Skåneland, es considera que hauria de ser inclosa a Götaland, un dels tres "landsdelar de Suècia". El "land" Götaland porta el mateix nom que la província històrica de Götaland, i que és anomenada "Gothia" en els mapes del segle XVII; la inclusió de Skåneland és descrita com "històricament inexacta " a la sueca Nationalencyklopedin."Götaland" (2007). Nationalencyklopedin, 5 de febrer de 2008, : "Ehuru historiskt oegentligt, kom även Skåne, Halland, Blekinge och Bohuslän att räknas dit." (Encara que històricament inexacte, Escània, Blekinge i Bohuslän foren comptades [com a part de Götaland])".
Com en altres regions culturals, el regionalisme a Escània alguns cops té una base en el regionalisme nacionalista i en alguns casos en una oposició general al centralisme nacionalista estatal o el nacionalisme expansionista. Com s'ha assenyalat sobre el regionalisme a Noruega, el regionalisme escandinau no és necessàriament separatista.Vikør, Lars S. (2000). "Northern Europe". a Language and Nationalism in Europe. Eds. Stephen Barbour, Cathie Carmichael. Oxford University Press. , p. 117: "Noruega és un país on el regionalisme sempre ha estat fort, […] un regionalisme sense traces de separatisme. La idea d'unitat en la diversitat sempre ha estat excepcionalment forta a Noruega ".
Ús modern Els mots Skåneland o Skånelandskapen són rarament emprats en el dia a dia, però són d'ús general entre els historiadors que estudien els segles anterior i posterior al 1658, i són emprats sovint per professionals, diaris i revistes històriques de divulgació adreçades al públic en general. En molts casos el terme s'explica el primer cop que és mencionat en un article, ja que molts lectors no hi estan familiaritzats.
El seu ús actualment es dona sobretot en la recerca històrica com una manera de referir-se a la cultura comuna, la llengua i la història de Skåne, Blekinge, Halland i Bornholm abans de l'adquisició d'aquestes províncies per part de Suècia, com una manera de ressaltar les característiques culturals úniques de la regió. Encara que el terme és menys freqüent en contexts oficials, l'interès recent ha portat l'emissora nacional Sveriges Television a examinar aquest concepte i, a causa d'això s'ha tornat més habitual a Suècia. Hi ha un petit nombre d'organitzacions que promouen el terme, principalment actives a internet, com per exemple, Föreningen Skånelands Framtid http://www.skanelandsframtid.org/ or Skåneländsk Samling, http://sites.google.cat/site/skanelandsksamling/ Federació de Fútbo de Skåneland http://www.skanelandsfotbollsforbund.com/ i Stiftelsen Skåneländska Flaggans Dag. http://www.skaneflaggan.nu/ Es desconeix el nombre total de membres d'aquestes organitzacions, però hi ha moltes afiliacions dobles. La fundació privada Stiftelsen Skånsk Framtid ("Fundació pel Futur d'Escània ").Scania.org - SSF Web Oficial Website. Accés 22 de gener de 2011 fou membre de la UNPO entre 1993 i 2011, representant la zona sota la denominació d'Escània. Això pot causar confusió, ja que l'exònim normalment fa referència exclusivament a la província d'Escània.
Història miniatura|Versió d'Anders Sunesøn del de la Llei d'Escània i la llei de l'Església, que conté comentaris al marge anomenats "Skaaningestrof" (l'estrofa escani): "Hauí that skanunga ærliki mææn toco vithar oræt aldrigh æn." (Que se sàpiga que els escanis son homes honorables que mai han tolerat la injusticia.)
Història primerenca Des del 1104 l'arquebisbe danès tingué la seva residència a Lund; i també fou allí on es fundà la primera universitat danesa, l'Acadèmia de Lund (1425–1536). Els primers historiadors danesos, en els segles XII i XII, creien que el Regne Danès existia des dels temps del rei Dan, en un passat distant. Les fonts del segle VIII mencionen l'existència de Dinamarca com a regne. D'acord amb algunes fonts del , en aquella època molts dels cabdills del sud d'Escandinàvia reconeixien els reis danesos com els seus senyors, encara que els regnes eren confederacions sense un poder central fort, fins als dos darrers segles de l'Edat Mitjana, en què es constata un increment de la centralització. La costa oest i sud de l'actual Suècia era una part del reialme danès que era anomenada, i no així l'actual Dinamarca, "Dinamarca" que traduïda literalment significa: la frontera dels Dani.Medieval Scandinavia, per Bridget i Peter Sawyer, University of Minnesota Press, 1993.Kings and Vikings, per P.H. Sawyer, Routledge, 1982. (Sawyer treballa amb fonts com el Saxo Grammaticus i Snorri Sturluson però contrasta el seu contingut amb fonts primàries). Svend II, rei de Dinamarca entre el 1047 i el1074), el qual podia ser nascut a Escània, sovint se'l considera el rei de la seva distància que establí les Terres d'Escània com una part, i en alguns moments la més important, de Dinamarca.