Turgesius o Thorgils (mort el 845) (també conegut com a Turgeis, Tuirgeis, Turges, Thorgisl i Thorgest) va ser un cabdill viking que va liderar les incursions i pillatges a Irlanda i de qui es comenta va conquerir Dublín. Malgrat tot, no està gaire clar si els noms que apareixen als Annals irlandesos identifiquen els originals en nòrdic antic Thurgestr o Thorgísl. John O'Donovan i Charles Haliday l'identifiquen com Ragnar Lodbrok, però no s'ha acceptat com un argument sòlid en general.Charles Haliday, ed. John Patrick Prendergast, The Scandinavian Kingdom of Dublin, Dublin: Thom, 1882, repr. Shannon, Irish University Press, 1969, ; Aquesta teoria es va publicar la primera vegada per John O'Donovan en 1860, anterior a la publicació pòstuma dels papers d'Haliday.
Vida L'única cita històrica sobre Turgesius procedeix dels Annals d'Ulster: Y un anunci sobre la seva mort l'any 845, presumptivament seduït per la filla del rei de Meath, Turgesius va ser capturat per Máel Sechnaill mac Máele Ruanaid del Clann Cholmáin i executat per ofegament en Lough Owel. Amb alguna incertesa, els Annals dels quatre mestres associa Turgesius amb els atacs a Connacht, el Regne de Mide i l'església de Clonmacnoise un any abans de la data de la seva mort.Annals dels quatre mestres, AFM 843.13.
Mite i llegenda Durant el , es va escriure Cogad Gáedel re Gallaib (Guerra dels irlandesos contra els estrangers) per lloar i magnificar els èxits de Brian Boru i Turgesius es converteix en figura rellevant.Sobre l'origen de Cogad, veure Ó Corráin, "Ireland, Wales, Man and the Hebrides", p. 105-106. Giraldus Cambrensis, qui va tenir accés a una versió d'aquest treball, inclou algunes cites similars en la seva Topographia Hibernica, però aquestes cites no es consideren fidedignes.
Segons Cogad Gaedel re Gaillaib, Turgesius estava casat amb Ottar o Ota (possiblement derivat del nòrdic antic Auðr o Odda o qualsevol altre nom que comenci per Odd -), qui va prendre possessió de la catedral de Clonmacnoise i oferia audiències asseguda a l'altar.
La seva figura històrica s'ha pretès vincular amb el fill de Harald I de Noruega, Torgils Haraldsson, però sense proves en ferm que sigui la mateixa persona a més a més del fet que cronològicament és impossible, ja que Harald va néixer cap a 851. També se l'ha pretès identificar com a fill de Godofred I de Dinamarca.
Vegeu també Llista de reis de Dublín
Referències
Bibliografia
Categoria:Reis del regne de Dublín Categoria:Nascuts al segle IX