Benito Arias Montano (Fregenal de la Sierra, 1527 - Sevilla, 6 de juliol de 1598) fou un religiós i humanista espanyol, eminent poliglot, teòleg, bibliòleg i poeta en llatí.
Influït per la reforma protestant i la consegüent contrarreforma i amb bona relació amb la monarquia hispànica, participa en el Concili de Trento i viu l'ambient cultural des de Roma i Flandes, on inicia correspondència i amistat amb els principals humanistes de l'època. Humanista cristià, el seu pensament harmonitza raó i fe, es plasma en la producció intel·lectual, i es basa en els seus coneixements del món grecoromà i en el domini de les llengües clàssiques i bíbliques.
És conegut sobretot per haver estat l'editor científic de la Bíblia Poliglota d'Anvers, on supervisa la seva edició, tradueix algunes parts i és l'autor de lapparatus crític. I per haver estat el primer bibliotecari de la Biblioteca Reial del monestir de l'Escorial, on dirigeix la seva instal·lació, programa les adquisicions i efectua l'ordenació del fons bibliogràfic. El seu treball intel·lectual se centra en els comentaris bíblics i en la doctrina cristiana, utilitzant moltes vegades la poesia com a complement de la seva obra científica.
Biografia Joventut i estudis Benito Arias Montano neix a Fregenal de la Sierra, al voltant de 1527. Els seus pares foren Benito Arias Montano, notari de la Inquisició,Sáenz-Badillos 1997: p. 345. pertanyent a un llinatge dhijosdalgo que provenia de Cantàbria,Lazcano 2001: p. 7. i Francisca Martínez. Fill menor de la parella, els seus germans grans foren Rodrigo Arias Montano i Juan Arias de la Mota.Martínez Ripoll 1998: p. 28-32.
El començament de la seva educació fou completa: estudia primer a casa, amb l'ajut del seu pare, després amb el prevere Diego Vázquez Matamoros, i en 1541, amb catorze anys, es trasllada a Sevilla, coincidint amb la mort del seu pare,Gómez Canseco 1993: p. 53. on es prepara per a entrar a la universitat amb Diego Vázquez de Alderete.Navarro Antolín 2008: p. 102. Estudiant precoç, escriu aquest mateix any el Discurso sobre el valor y la correspondencia de las monedas antiguas con las nuevas.Martínez Ripoll 1998: p. 33-39.
A Sevilla viu a casa d'Álvaro de Alcocer, antic secretari reial, i Isabel Vélez de Guevara, matrimoni que amb els fills, especialment Gaspar, considerarà com una segona família. També compta amb la protecció de Cristóbal Fernández de Valtodano i Juan Fernández Temiño. Als divuit anys inicia els seus estudis a la universitat de Sevilla, al col·legi de Santa Maria de Jesús, on estudia Arts i Filosofia durant tres anys, fins a 1547, tot i que en el darrer curs, sense acabar-lo, decideix traslladar-se a Alcalá de Henares.Martínez Ripoll 1998: p. 45-56.
En aquest període sevillà entra en contacte amb el cercle intel·lectual encapçalat per Pedro Mexía.Gómez Canseco 1993: p. 53-54. I en casa de Diego Vázquez de Alderete coneix a Juan de Ovando y Aguirre i Diego de Espinosa, els quals ocuparan posteriorment càrrecs importants en la política espanyola, i a Mateo Vázquez de Leca, que arribarà a ser secretari privat de Felip II.Navarro Antolín 2008: p. 102-104.
El tercer curs d'Arts el conclou a la universitat d'Alcalá de Henares, i el 2 de juny de 1548 rep el grau de batxiller en Arts. El 18 d'octubre del mateix any es matricula en el quart curs d'Arts i el 20 de maig de 1549 fa les Responsiones magnae quatuor en Arts i Filosofia,Vaquero Martínez 1999: p. 81. que li permet llicenciar-se el 23 de desembre. Arribat a Alcalá de Henares comença els seus estudis de Teologia, matriculant-se del primer curs el 13 de desembre de 1548,Martínez Ripoll 1998: p. 65-67. i entre 1556 i 1557 obté la llicenciatura i el doctorat de Teologia,Lazcano 2001: p. 7-8. possiblement en la universitat de Sevilla, on torna i es matricula eixos dos anys,Gómez Canseco 1993: p. 54. o en la universitat de Salamanca, on estudia el darrer any de Teologia, i on dona classes de grec. Ja durant els seus estudis a Alcalá de Henares es distingeix pels seus dots poètics, aconseguint ésser nomenat poeta llorejat l'any 1552.González Carvajal: p. 13-14.
A Alcalá de Henares intima amb Gabriel de Zayas, un company d'estudis que arribarà a ésser secretari reial, en la casa del qual passarà llargues temporades, i considerarà a la mare de Gabriel com una segona mare.Martínez Ripoll 1998: p. 21, n. 22.
Serà la universitat d'Alcalá de Henares, amb el mestratge de personalitats com Cipriano de la Huerga, Andrés Cuesta i Luis de la Cadena, el fonament a partir del qual s'oriente la seva trajectòria intel·lectual.Ortega Sánchez 2006: cap. 1. L'atac de Martí Luter al dogmatisme de l'Església de Roma i la seva defensa del dret de tot cristià a examinar i interpretar la Bíblia, serà un dels motius que decidirà a Arias Montano a l'estudi de les Escriptures i cercar la veritat que en elles es troben.Jorge López 2002: p. 21. Per perfeccionar els seus coneixements aprofundeix en les fonts originals, escrites en hebreu i arameu, i arriba a dominar deu llengües, entre clàssiques i orientals.Lazcano 2001: p. 8.
En 1559, en el curs d'una cerca d'heretges, detenen a Arias Montano en la Peña de Alájar, però la intervenció del seu amic Juan de Ovando, provisor de l'arxidiòcesi de Sevilla i responsable de la Inquisició sevillana, porta a la seva immediata posada en llibertat, sense conseqüències posteriors.
El Concili de Trento El 5 de maig de 1560 professa a l'Orde de Sant Jaume en el convent de Sant Marc de Lleó, essent prior Cristóbal de Villamisar, i actuant com a testimoni Antonio Ruiz Morales y Molina, frare de l'orde,González Carvajal: p. 30. que posteriorment serà bisbe de Michoacán, i que mantindrà una gran amistat amb Arias Montano.
L'any 1562 acompanya a Martín Pérez de Ayala, bisbe de Segovia i de l'orde de Sant Jaume com ell, al tercer període de sessions del Concili de Trento, sota el pontificat de Pius IV, on arriba el 15 de maig, i roman allí fins a les darreries de 1563, participant activament en les sessions dedicades a l'Eucaristia i al matrimoni.González Carvajal: p. 31-32, 34 i 50. Durant aquest període escriu els seus Rhetoricorum libri IIII.Sánchez Salor 1996: p. 883.
Quan torna a Espanya, Arias Montano es retira a la Peña de Alájar,González Carvajal: p. 95-96. a una ermita i altres dependències que li fou cedida l'any 1553 per Pedro Vélez, prior de les ermites de la diòcesi de Sevilla,Montero 2005: p. 639, n. 9. dedicant-se a l'estudi de la Bíblia.González Carvajal: p. 31. D'on surt el 21 de febrer de 1566, quan el rei el nomena Capellà seu.
Edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers Christophe Plantin, important impressor d'Anvers, desitjós per reeditar i ampliar l'exhaurida edició de la Bíblia Poliglota Complutense, demana permís i ajuda a Felip II. El rei demana l'opinió del Consell General de la Inquisició i de la Universitat d'Alcalá de Henares, i decideix aprovar el projecte amb la supervisió científica d'Arias Montano. El 18 de maig de 1568 Arias Montano arriba a Anvers després d'un accidentat viatge per mar, passant per Irlanda i Anglaterra.González Carvajal:, p. 47-50. miniatura|Retrat d'Arias Montano, als Virorum doctorum (1572), gravat per Philip Galle i acompanyat amb un tetràstic compost per Adrianus Junius.
Arias Montano dirigeix l'edició de la Bíblia Poliglota d'Anvers i redacta els estudis complementaris, des de 1568 fins a 1572, amb un volum de treball important i una gran responsabilitat quant a garantir la puresa del text i la pulcritud de la impressió.Campos y Fernández de Sevilla 2010: p. 9. A més a més, en aquests anys publica altres obres, participa en obres d'altres autors com a prologuista o signant aprovacions, i altres llibres li són dedicats.Bécares Botas 1999: p. 77. També participa en el disseny de la part iconogràfica de moltes obres de Plantin, i col·labora amb l'impressor i gravador Philip Galle.Bécares Botas 1999: p. 81.
El rei també l'havia comissionat per cercar i adquirir tots els llibres que foren profitosos per a la biblioteca de l'Escorial, amb un pressupost de 6.000 ducats, que Arias Montano va sobrepassar amb escreix, i quan està per tornar a Espanya, demana que es paguen els deutes contrets.Campos y Fernández de Sevilla 2010: p. 11 i 14-15. En aquests anys cerca llibres per totes parts —Flandes, París, Venècia i Roma, entre altres llocs—, per a l'Escorial i per a ell, especialment manuscrits. I aprofitant els seus coneixements de bibliologia i bibliografia, i els seus contactes amb Plantin, desenvolupa una important activitat com a mediador i promotor editorial.Bécares Botas 1998.Bécares Botas 1999: p. 50 i 52.
Com a responsable de la censura i del control ideològic en Flandes en el camp de l'edició, en 1569 se li encarrega la confecció de l'Índex dels llibres prohibits, tasca que realitza amb un alt grau de tolerància.Navarro Antolín 2008: p. 104.Durán Guerra 2008: p. 241.
En els primers temps de la seva residència a Flandes, Arias Montano no aprofundeix en l'exigència nacional dels flamencs, per estar dedicat, quasi exclusivament, a la direcció de la Bíblia Poliglota d'Anvers.Durán Guerra 2008: p. 239-240. Així, l'any 1568 participa en l'esbós de l'estàtua que el duc d'Alba, Fernando Álvarez de Toledo y Pimentel, vol erigir en commemoració per la victòria en la batalla de Jemmingen; i a principis de 1571 es declara amb claredat partidari de la política de mà dura del duc d'Alba, en un informe demanat pel rei.Campos y Fernández de Sevilla 2010: p. 16.
Una vegada acabada la Biblia, Felip II insta al duc d'Alba que comuniqui a Pius V mitjançant l'ambaixador Juan de Zúñiga, les característiques del projecte, però el papa rebutja el projecte i es nega a concedir la benedicció al text. Davant aquest entrebanc es decideix enviar a Arias Montano a Roma per defensar l'obra, i mentrestant se segresta l'edició. Arias Montano arriba a Roma amb un exemplar en vitel·la i el 17 de juny de 1572 el presenta al nou Papa, Gregori XIII, el qual aprova i beneeix la Bíblia i atorga un privilegi de comercialització de l'obra a l'impressor Plantin.Campos y Fernández de Sevilla 2010: p. 16-17.González Carvajal: p. 58-61.
L'any 1573 es fa palès el seu canvi d'actitud front l'acció repressiva del duc d'Alba, demanant una política de conciliació amb Flandes,Durán Guerra 2008: p. 238. assumint el tacticisme, corrent de pensament polític que advoca pel pragmatisme polític i per cercar l'eficiència i la utilitat. El seu canvi ve motivat pel fracàs de la política repressiva, amb consideracions d'utilitat política.Durán Guerra 2008: p. 240.
Durant aquests anys a Flandes, Arias Montano, a més de la seva relació amb Plantin i el també impressor Galle, en els quals col·labora en l'edició de llibres, estableix relacions amb els geògrafs Abraham Ortelius i Gerhard Kremer Mercator, el cosmògraf i matemàtic Regnier Gemma Frisius, els naturalistes i metges Charles de l'Écluse, Matthias de L'Obel i Rembert Dodoens,López Piñero el filòleg i filòsof Justus Lipsius, els llibrers Jean Beller d'Anvers, Ascanio de Renialme de Londres, Pierre Porret de París, i Arnold Mylius de Colònia, i els artistes Peeter van der Borcht, Crispin van der Broeck i Nuntius Prunius.Bécares Botas 1999: p. 63.