La Vuitena Força Aèria (anglès: Eighth Air Force (8 AF)) és una força aèria numerada del Comandament d'Atac Global de la Força Aèria (AFGSC) dels Estats Units. Té el quarter general a la Base de la Força Aèria de Barksdale, a Louisiana. El comandament serveix com a Comandament d'Atac Global de la Força Aèria, un dels components aeris del Comandament Estratègic dels Estats Units (United States Strategic Command - USSTRATCOM). La Vuitena Força Aèria inclou el cor de la força de bombarders pesants americans, el B-2 Spirit i el B-52 Stratofortress.

Creada el 22 de febrer de 1944 com un redisseny del VIII Bomber Command a l'aeròdrom de High Wycombe (Anglaterra), la 8a Força Aèria era una unitat de combat de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units al teatre europeu de la II Guerra Mundial, participant en operacions principalment al nord d'Europa; portant a terme el bombardeig estratègic d'objectius enemics a França, els Països Baixos i Alemanya, i combatent els caces enemics a l'aire fins a la capitulació d'Alemanya al maig de 1945. Va ser la unitat més gran de les Forces Aèries de l'Exèrcit en termes de personal, avions i equipament.

Durant la Guerra Freda, la 8 AF era una de les tres Forces Aèries numerades del Comandament Aeri Estratègic (Strategic Air Command - SAC) de la USAAF, amb un general de 3 estrelles amb seu a Westover AFB, Massachusetts, comandant els bombarders estratègics i els míssils de la USAF a escala global. Elements de la 8 AF participaren en operacions de combat a les guerres de Corea i Vietnam, així com a l'operació Tempesta del Desert.

Visió general La Vuitena Força Aèria és una de les dues forces aèries numerades del Comandament d'Atac Global de la Força Aèria.

La 8a Força Aèria és una de les dues forces aèries numerades en servei actiu. La 8a Força Aèria, amb seu a la base aèria de Barksdale, a Bossier City - Shreveport, Louisiana, dona suport al Comandament de Forces Conjuntes dels Estats Units, i està designada com la Task Force 204 del Comandament Estratègic, proporcionant forces en alerta pel President. La Missió de la Mighty EighthThe Eighth Air Force's now commonly-accepted nickname, "The Mighty Eighth", derives from the title of British farmer and life-long Eighth Air Force historian Roger A. Freeman's seminal History of the U.S. 8th Army Air Force (Doubleday and Company, 1970). (la Poderosa Vuit) és protegir els interessos estatunidencs mitjançant la dissuasió estratègica i el poder de combat global. La 8a Força Aèria controla els bombarders de llarg radi d'acció amb capacitat nuclear tant als Estats Units com a ultramar. La seva missió dissuasiva flexible, mitjançant armament convencional i nuclear, proporciona la capacitat de desplegar forces i fer front a les amenaces enemigues des de les seves bases, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. El lema de la 8a Força Aèria és "Deterrence through strength, global strike on demand" ("Dissuasió mitjançant la força, atac global a la petició").

La 8a Força Aèria consisteix en més de 16.000 membres del servei actiu, la Guàrdia Nacional Aèria i membres de la Reserva operant i mantenint una varietat d'avions capaços de desplegar el poder aeri en qualsevol zona del món. Aquest poder aeri inclou el cor de la força de bombarders pesants estatunidencs: el B-2 Spirit i el B-52 Stratofortress. La força de B-52 està formada per 76 bombarders assignats a dues ales en servei i una de reserva destinades a Air Force Base, La., i Minot AFB, N.D. La força de B-2 consisteix en 20 bombarders situats a Whiteman AFB, Mo.

Al juny del 2009 el major general Floyd L. Carpenter va ser nomenat comandant al juny del 2009, després d'haver servit com a segon al comandament des de novembre de 2007.

Història La història de la Vuitena Força Aèria començà el 2 de gener de 1942, en activar-se a la Base Aèria de Savannah, Geòrgia. El 5 de gener, el major general Carl Spaatz assumí el comandament del Quarter General de la Vuitena Força Aèria a Bolling Field, Washington, DC. El 8 de gener s'anuncià l'ordre activant les "Forces Aèries estatunidenques a les illes britàniques" ("U.S. Air Forces in the British Isles" - USAFBI). El 12 de maig arribà a Anglaterra el primer contingent de personal de l'USAAF per tal d'unir-se a la 8a Força Aèria. El 15 de juny, Spaatz arribà a Anglaterra per establir el Quarter General de la 8a Força Aèria a Bushy Park, a uns 20 km a l'oest de Londres.USAAF.net

La 8a Força Aèria era l'organització de comandament i control sobre els següents components operatius: VIII Comandament de Bombarders (creat el 19 de gener de 1942) Bombardeig estratègic usant bombarders pesants quadrimotors VIII Comandament de Caces (creat el 19 de gener de 1942) Proveïa de caces d'escorta als bombarders pesants VIII Comandament de Suport Aeri (creat el 24 d'abril de 1942) Acomplia missions de reconeixement, transport de tropes i bombardeig tàctic usant bombarders mitjans bimotors.

El VIII Comandament de Bombarders va ser activat a l'aeròdrom de Langley, Virgínia. Va ser redestinada a la Base Aèria de Savannah, a Geòrgia, el 10 de febrer de 1942. un destacament avançat del VIII Comandament de Bombarders va instal·lar-se al quarter general del Comandament de Bombarders de la RAF a RAF Daws Hill el 23 de febrer en preparació de les unitats que havien d'arribar al Regne Unit des dels Estats Units. El primer grup de combat del VIII Comandament de Bombarders en arribar al Regne Unit va ser la part terrestre del 97è Grup de Bombardeig, que arribà a RAF Polebrook el 9 de juny de 1942.

Les operacions de combat regulars del VIII Comandament de Bombarders començà el 17 d'agost de 1942, quan el 97è Grup de Bombardeig enlairà 12 B-17s en la primera missió de bombarders pesants del VIII Comandament de Bombarders de la guerra des de RAF Polebrook, atacant el pati de maniobres de Rouen-Sotteville, a França. miniatura|B-17 Flying Fortresses sobre Europa durant la II Guerra Mundial. Durant la II Guerra Mundial les forces aèries ofensives de la USAAF van ser classificades en estratègiques o tàctiques. Una força aèria estratègica era aquella la missió de la qual era atacar l'esforç de guerra enemic darrere de les seves forces del front, predominantment les instal·lacions de producció i subministrament; mentre que les forces aèries tàctiques donaven suport a les campanyes terrestres, habitualment contra objectius triats mitjançant la cooperació amb els exèrcits.

A Europa, la 8a Força Aèria va ser la primera força aèria estratègica de la USAAF, amb la missió de donar suport a la invasió de l'Europa continental des de les illes britàniques. La 8a Força Aèria dugué a terme operacions de bombardeig estratègic diürn contra l'Europa occidental des d'aeròdroms a l'Europa oriental.

Segona Guerra Mundial (1944-1945) miniatura|Insígnia d'espatlla de la 8a Força Aèria miniatura|B-17 Flying Fortresses del 398è Grup de Bombardeig dirigint-se cap a Neumünster, el 13 d'abril de 1945. El 8 de maig, Alemanya es rendí, declarant-se el Dia de la Victòria a Europa.

El 4 de gener de 1944, els B-24 i els B-17 estacionats a Anglaterra volaren la seva darrera missió com a part subordinada del VIII Comandament de Bombarders. El 22 de febrer de 1944 va tenir lloc una reorganització massiva del poder aeri a Europa. El VIII Comandament de Bombarders i la 9a Força Aèria van passar a formar part d'un control centralitzat pel comandament i control de les Forces Aèries de l'Exèrcit dels Estats Units, les Forces Aèries Estratègiques dels Estats Units (United States Strategic Air Forces - USSTAF).

El VIII Comandament de Bombarders va ser redessignat com a Vuitena Força Aèria, amb el VIII Comandament de Caces i de Suport Aeri que passaren sota el comandament de la Vuitena Força Aèria. És aquí des d'on prové la història, herència i honors de l'actual Vuitena Força Aèria.

El general Carl Spaatz tornà a Anglaterra per comandar la USSTAF. Pel seu costat, el major general Jimmy Doolittle traspassà el comandament de la 15a Força Aèria al major general Nathan F. Twining i va rellevar al tinent general Ira C. Eaker com a comandant de la 8a Força Aèria a RAF High Wycombe. Doolittle era ben conegut entre els pilots americans com el famós "Tokyo Raider" i antic pilot de curses. La seva directiva era simple: "Guanyar la guerra aèria i aïllar el camp de batalla".

El pla de Spaatz i de Doolittle era usar les Forces Aèries Estratègiques en una sèrie d'atacs coordinats, amb el nom clau d'operació Argument i ajudat pel bombardeig nocturn de la RAF, contra la indústria aeronàutica alemanya com més aviat millor.

La Big Week

Per a la darrera setmana del febrer de 1944 es preveia fred i cels sense núvols; i l'operació Argument passà a ser coneguda com la "Big Week". La nit del 19-20 de febrer, la RAF bombardejà Leipzig. La 8a Força Aèria posà més de 1.000 B-17s i B-24s i més de 800 caces, i la RAF aportà 16 esquadrons de Mustangs i Spitfires. En total, s'atacaren dotze fàbriques aeronàutiques, amb els B-17s dirigint-se contra Leipzig, Bernburg (la planta de Junkers) i Oschersleben (la planta on AGO fabricava els Fw-190s); mentre que els B-24s atacaren les plantes de Messerschmitt Bf 110 a Gotha, de Focke-Wulf Fw 190 a Tutow i la planta de Heinkel He 111 (el quarter general de la firma Heinkel, o Heinkel-Nord) a Rostock.

Els atacs sobre la indústria alemanya causaren tants danys que els alemanys es van veure obligats a dispersar les seves fàbriques aeronàutiques cap a l'est, a zones més segures del Reich.

L'endemà, uns 900 bombarders i 700 caces de la 8a Força Aèria atacaren més fàbriques d'avions a la zona de Brunsvic. Uns 60 caces de la Luftwaffe van ser abatuts amb una pèrdua de 19 bombarders i 5 caces. El 24 de febrer, amb el cel clar sobre el centre d'Alemanya, la 8a Força Aèria envià 800 bombarders, atacant Schweinfurt i la costa del Bàltic, amb un total d'11 B-17s abatuts. Uns 230 B-24s atacaren la planta d'assemblatge de Messerschmitt Bf 110 a Gotha, amb una pèrdua de 24 avions.

El 25 de febrer, tant la 8a com la 15a Força Aèria atacaren nombrosos objectius a Furth, Augsburg i Regensburg, atacant les plantes de Messerschmitt Bf 110 i de Bf 109. La 8a va perdre 31 bombarders, mentre que la 15a en va perdre 33.

Berlín miniatura|El Boeing B-17F-25-BO Fortress "Hell's Angels" (41-24577) del 358è Esquadró de Bombarders, 303r Grup de Bombarders, amb la seva tripulació, a RAF Molesworth. Aquest va ser el primer avió en completar les seves 25 missions de combat a la 8a Força Aèria, el 13 de maig de 1943. Després de finalitzar 48 missions, l'avió tornà als Estats Units el 20 de gener de 1944, per a una gira publicitària. Menys d'una setmana després de la Big Week, la 8a Força Aèria va llançar el seu primer atac contra la capital del Reich, Berlín. La RAF havia estat llançat atacs nocturns contra Berlín des de 1940, però aquest va ser el primer gran bombardeig diürn sobre la capital alemanya. El 6 de març de 1944, més de 700 bombarders pesants, conjuntament amb 800 caces d'escorta de la 8a Força Aèria atacaren nombrosos objectius sobre Berlín, llançant les primeres bombes estatunidenques sobre la capital del Tercer Reich. El 8 de març, un nou atac de 600 bombarders i 200 caces atacaren la zona de Berlín de nou, destruint la planta de VKF ball-bearing a Erkner. L'endemà, el 9 de març, B-17s equipats amb el radar H2X llançaren un tercer atac contra Berlín tot i els núvols. En total, la 8a Força Aèria llançà més de4.800 tones d'alt explosiu sobre Berlín durant la primera setmana de març de 1944.