El tord gorjanegre Rev. 31/01/2021 (Turdus atrogularis) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels túrdids (Turdidae) que s'ha considerat una subespècie de Turdus ruficollis.Distribució i justificació d'estatus de Turdus ruficollis (incloent atrogularis) en IUCN Redlist Rev.31/01/2013 Habita boscos i matolls de la zona paleàrtica.
De vegades es considera una subespècie d'una espècie politípica, la "torda de gola fosca", i la torda de gola vermella era l'altra subespècie. Tractaments més recents consideren les dues com a espècies separades.
Descripció El tord gorjanegre és un tord gros i distintiu. El mascle té el negre des de la barbeta fins al pit amb la cua negra grisenca. Les parts superiors són grises i les parts inferiors són blanquinoses amb cobertores alars de color vermell ataronjat. Les femelles i els immadurs són similars, però el negre de la gola i el pit se substitueix per ratlles fosques.
Distribució i hàbitat L'àrea de cria del tord gorjanegre s'estén des de l'Àsia central i zona limítrofa de l'est d'Europa, des de l'est de Rússia cap a l'est, a través dels Urals, zona del riu Ienissei, el Massís de l'Altai i llac Baikal. L'àrea d'hivernada s'estén des de l'Orient Mitjà, tot i que és poc freqüent a la península Aràbiga, fins a l'est de Myanmar
Passa l'hivern a l'Àsia meridional des de l'Iran fins a Myanmar.
El tord gorjanegre es reprodueix a les vores de les clarianes en boscos de coníferes o caducifolis mixtos, sovint al sotabosc de pi de Sibèria (Pinus sibirica) o boscos mixtos d'avets, especialment al llarg de cursos d'aigua o en zones pantanoses.
Ecologia El tord gorjanegre es reprodueix sols o en agregacions laxes de parelles des de finals de maig fins a finals de juliol. El niu està fet d'herbes i branquetes primes lligades amb terra i folrades amb herbes fines, molsa o líquens. El niu se sol situar entre 1,5 i 2 m del terra, de vegades a terra. Per altra banda, el comportament és similar al de la griva cerdana (T. pilaris). A l'hivern, aquests tords sovint es troben en grans estols amb altres tords com la merla unicolor (T. unicolor), el tord pitgrís (T. obscurus) i la griva comuna (T. viscivorus), en migració sovint amb el tord alabrú (T. eunomus). El tord gorjanegre sol posar-se entre la densa vegetació perenne. Normalment s'alimenta a terra. La dieta sol incloure invertebrats; també diverses baies, cireres i algunes llavors.
Taxonomia El tord gorjanegre va ser descrit formalment el 1819 pel zoòleg polonès Feliks Paweł Jarocki i la localitat tipus "Polònia" si bé aquesta no ha estat verificada. Anteriorment considerada coespecífica amb el tord gorja-roig (T. ruficollis), però ara es considera una espècie separada.
Etimologia El nom científic prové del llatí Turdus significa “tord” i l'epítet específic atrogularis deriva d'«ater», “negre”, i «gula», “gola”.
Subespècies L'espècie és monotípica: no es reconeixen subespècies.
Referències
Categoria:Turdus Categoria:Ocells d'Àsia Categoria:Ocells d'Europa