Baryonyx (del grec, ‘urpa pesant’) és un gènere extint de dinosaure teròpode espinosàurid que va viure durant el Cretaci inferior en el que actualment és el Regne Unit i Espanya. El gènere només consta d'una espècie, Baryonyx walkeri. Es diferencia d'altres espinosàurids per la seva gran urpa, de la qual obté el seu nom, i per tenir l'esquelet més complet de tots.
Descobriment El gener de 1983, es va descobrir a Surrey una roca amb una gran urpa. Setmanes més tard, també es van trobar una fracció d'una costella i una falange, i el fòssil va ser identificat com a teròpode. No es sabia si l'urpa pertanyia a la mà o al peu, i es va creure erròniament que pertanyia a un dromeosàurid. Mesos més tard, es van excavar la resta d'ossos (un 65% de l'esquelet complet), que estaven dispersos per la zona. El 1986, va ser descrit com a nou gènere. El nom genèric és en referència a la gran urpa que té, i el nom específic és en honor al seu descobridor, William J. Walker. Baryonyx va ser el primer gran teròpode del Cretaci inferior que es va descobrir en tot el món. S'han descobert restes fòssils de Baryonyx a l'Illa de Wight, a La Rioja, a Burgos i a Portugal, però es creu que podrien pertànyer a altres gèneres, com Vallibonavenatrix, Ceratosuchops, Riojavenatrix, Riparovenator, Protathlitis o Iberospinus.
Descripció Es creu que Baryonyx tenia una llargada d'entre 7,5 i 10 metres, i un pes d'entre 1,2 i 2 tones. Es creu que l'holotip podria ser un juvenil, o sigui que un exemplar adult podria ser potencialment més gran. Baryonyx, com la resta d'espinosàurids, tenia mandíbules similars a les d'un cocodril, útils per a una probable dieta a base de peix.
Paleobiologia Es creu que Baryonyx era un dinosaure piscívor, a causa del seu musell allargat i les seves dents serrades. El 1997, es va trobar contingut estomacal amb peixos i un juvenil d'Iguanodon, sent la primera evidència d'un teròpode piscívor. Es creu que Baryonyx, com altres espinosàurids, podria ser semiaquàtic.
Referències
Categoria:Espinosàurids