miniatura|La "Gran Somàlia" que unia tots els somalis en un únic territori controlat pels italians el 1940 La història de Somàlia és una de les més antigues del món, però n'hi ha poca informació. El territori va ser ocupat per diversos sultanats àrabs al llarg de la costa nord-est d'Àfrica. Temps després britànics, francesos i italians van establir seus a aquesta zona durant el . Els Italians van colonitzar l'àrea més gran i més fèrtil d'aquest territori, i en crearen la Somàlia Italiana, que va existir oficialment com a colònia italiana des del 1880 fins al 1947. L'estiu de 1941 el territori fou ocupat per tropes britàniques, que van administrar la Somàlia italiana fins al novembre de 1949, quan aquesta va passar a ser un territori del Consell d'Administració Fiduciària de les Nacions Unides sota administració d'Itàlia. Somàlia sorgí successivament de la unió dels territoris britànics i italians l'any 1960. La Lliga de Joventut Somali es va mantenir en el poder a la dècada del 60, amb el president Abdi Rashid Shermake, que fou assassinat el 1969, i un cop militar va establir com a president Mohamed Siad Barre. Durant aquesta època, Somàlia va mantenir relacions amb la Unió Soviètica, però quan aquella feu costat a Etiòpia, rival de Somàlia, aquesta va buscar l'aliança amb l'OTAN. Això provocà un desequilibri en el pla econòmic del país. Per la pèssima situació econòmica, va sorgir una oposició armada al nord el 1987. L'any 1990, aquest grup va adquirir el control de la major part de l'estat. Aquell grup es dividí el 1991 per enfrontaments entre clans tradicionals, el Moviment Patriòtic Somali (MPS) al sud, i el Moviment Nacional Somali (MNS) al nord. D'altra banda, el grup Congrés Unit Somali (CUS) va prendre'n la capital, i provocà la sortida del president. Mohamed Ibrahim Egal establí un govern al nord, anomenat Somalilàndia, el qual no va ser reconegut per la resta d'estats. El mateix any s'escindeix també Jubaland, posteriorment desapareguda. El 1998 s'autoproclama un altre estat a Puntland. Des de llavors el país ha mancat d'un govern central, i és característic el domini de certs grups feudals en alguns territoris. El 1992 els Estats Units hi envià tropes per assistir a la repartició d'aliments, per socórrer una població que passava per una fam i per protegir-los en cas de perill dels vaixells petroliers i de mercaderies amb destinació als Estats Units i amb pas obligat per les aigües jurisdiccionals somalis. Però el CUS s'oposà a aquesta intervenció, i provocà la interrupció de l'ajuda estrangera. L'ONU va intervenir per a la formació d'un govern, sense èxit. D'altra banda, Somalilàndia presenta una major estabilitat, però segueix sense ser reconeguda pels altres estats.
Establiment del poble somali L'encens ja era un producte comercial al tercer mil·lenni aC, igual que la mirra. Aquesta zona de la costa africana és esmentada per primer cop per Agatàrcides de Cnidos al . El Periple de la mar Eritrea, que podria ser del , esmenta diverses ciutats de la costa de Somàlia que no poden ser identificades amb seguretat: Ayalites (Assab o potser Zeila), Malao (Berbera), Mundu (Heis), Mosyllon (Bandar Kassim), Akannai (Alula). Plini esmenta el port de les espècies: Barbaroi (Guardafui).
El poble somali és un poble de pastors; no es pot saber quan va emigrar a les regions modernes que avui formen Somàlia, Somalilàndia i l'Ogaden etíop, però va haver de ser després del , en què es va produir la gran dispersió bantu, ja que els somalis van empènyer els bantus cap al sud (encara en queden alguns enclavaments principalment a les illes Bajun). L'expansió dels somalis de fet no s'ha acabat i encara el 1990 suposava un conflicte entre Etiòpia i Kenya. A la frontera amb Etiòpia un grup de 13 poblacions revelava grups de 20 a 200 cases i vestigis de mesquites construïts a uns 1.500 m o més sobre el nivell de la mar; un altre grup d'establiments fou trobat a uns 200 km al sud de Berbera (a Eil Humo i a Eik); les necròpolis no tenien tombes ni inscripcions, però s'hi van trobar alguns objectes xinesos dels segles XII al XVII; no hi ha monedes locals, només egípcies (de Qàit-bay, 1468-1496) o otomanes (Selim II, 1566-1574), i més rarament monedes xineses. Es va trobar terrissa islamosassànida en 26 llocs de la costa de Kenya de característiques similars a la costa de Somàlia.
Islam Els geògrafs musulmans esmentenF. R. C. Bagley et al., The Last Great Muslim Empires (Brill: 1997), p.174.Mohamed Diriye Abdullahi, Culture and Customs of Somalia (Greenwood Press: 2001), p. 13.James Hastings, Encyclopedia of Religion and Ethics, Part 12: V. 12, (Kessinger Publishing, LLC: 2003), p. 490. la zona del país de Zandj (la costa africana oriental) fins a Sofala (límit de la regió) amb la ruta de Kanbalu (illa de Pemba); la zona del nord, Balad al-Barbara (o Barabra), passa quasi en silenci; en aquesta part es comercia amb encens i mirra mentre al sud se segueix la ruta del comerç del marfil i l'or, i fins i tot la fusta. Els xinesos (que no hi van estar mai abans del amb els viatges de Ch'eng-Ho el 1431, almenys que se sàpiga) n'identifiquen la costa amb el nom de Po-pa-li i més tard Pi-pa-lo, que tenia quatre ciutats principals. Segons això, al segle VIII les poblacions de la costa oriental ja estaven islamitzades almenys en punts concrets. Un relat xinès de Chu-Ch'ü-fei n'esmenta la zona el 1178, amb Chung-li (potser Berbera), però sembla que per informacions de comerciants estrangers i no per coneixement directe. En el viatge del xinès Ch'eng-Ho que arribà a Malindi i Mombasa, identifica Makhdishu (Mogadiscio) i Ha-pu-ni (potser Habash = Abissínia o Etiòpia); també esmenta clarament Socotra i Aden i per la posició d'Ha-pu-ni al mapa més aviat seria Ras Hafun. Els xinesos anomenaven les girafes ki-lin i pensaven que venien de Bengala, però com que no n'hi ha en aquesta regió, podrien venir de Somàlia, on el nom local n'era girin (que es pronuncia kilin en xinès).
Al les tribus somalis estaven en conflicte amb tribus d'Etiòpia. Els etíops van ocupar Zeila el 1402 després d'un setge, però no la van conservar gaire temps; tot el segle fou de lluita continuada entre cristians d'Etiòpia i musulmans d'Harar i Zeila (Zayla). Aquesta darrera fou visitada per Lluís de Varthema el 1503. A l'inici del seu regnat el negus Lebna Dengel (1508-1540) va enviar comerciants per negociar amb or i amb esclaus als mercats somalis, amb l'objectiu de revendre allò que adquirissin a Aden.
Història de l'edat mitjana fins al La presència portuguesa a la costa de la futura Somàlia fou testimonial i merament comercial. El 1516 els portuguesos arriben a Zeila, que van incendiar, però els otomans no trigaren a disputar amb ells l'hegemonia a la zona, de la qual van acabar expulsant-los. El 1527 Lebna Dengel envaí Adal i Ahmad Grañ va devastar Etiòpia el 1544. Derrotats finalment els musulmans el 1575, només van conservar-ne les poblacions de la costa. Des del 1698 (després del setge victoriós de Mombasa) els soldans iarubites d'Oman i Mascat es van establir permanentment a la costa africana i arrabassaren als portuguesos tots els seus establiments, tant de caràcter militar com comercial; el procés es va acabar el 1728 o 1729. Nominalment Obbia i Mascat passaren a ser vassalles d'Oman en lloc de ser-ho del rei de Portugal.
La dinastia Al Busaid d'Oman i Mascat començà poc després, el 1741, i donà un impuls decisiu a la colonització de la costa africana. En aquesta època la ciutat de Muqdisho (república dirigida per una mena de sultà), el sultà d'Obbia (Hobya), el de Majertin i altres petits poders locals van reconèixer la sobirania dels nous soldans d'Oman i Mascat, car la dels anteriors iarubites fins llavors n'havia estat purament nominal. El 1803 el soldà d'Oman i Mascat s'alià a Anglaterra i va combatre els wahhabites. El 1840 el soldà Sayyid Said trasllada la seva capital a Zanzíbar, i des d'allí el domini dels soldans sobre els territoris que el reconeixien es feu més efectiu, però mai va superar la zona costanera. Algunes guarnicions omanites estaven implantades a Mogadiscio, Marka i Barawa. El governador omanita a Mogadisció residia a la casa anomenada la Garesa (del suahili Gereza, al seu torn derivat del portugues yglesia o igresia = 'església'), avui dia Museu de Mogadiscio.
Exploracions Les exploracions europees a la costa de Somàlia es van iniciar el 1833 amb Owen i Butler, als quals van seguir Carless, Grieve i Selby (1837-1838). El capità Guillain de la marina francesa n'explorà la zona el 1848 i després el capità Fleuriot de Langle, que portava el comandament del vaixell Cordelière (1861). Les investigacions etnogràfiques es van iniciar una mica abans: Salt (1809) i el tinent Smee (1811), i sobretot Antoine d'Abadie, que en recopilà molta informació (1838-1841). El capità Guillain va deixar una narració sobre aspectes del país i hi esmentà els draps vermells que a manera de bandera feien servir els nadius.
Història moderna
Els britànics es van establir al nord de Somàlia el 1887 després de la retirada egípcia el 1884 i alhora que Léonce Lagarde era nomenat governador francès a Obock. Els abissinis van ocupar Harar, ciutat poblada de somalis, el mateix any 1887. Britànics i francesos van definir els límits de les seves zones de protectorat pel tractat de 1888. El 1892 Djibuti substituí Obock com a capital del territori anomenat llavors Costa Francesa dels Somalis (o abreujat Somàlia Francesa). El 1889 Itàlia va establir el seu protectorat al Benadir, al nord de Mogadiscio (1889) i el sultà d'Obbia acceptà el protectorat al mateix any; el sultà de Majeerteen, però, va fer un acord amb els italians però va seguir reconeixent el sultà de Zanzíbar. El mateix 1889 els italians signen el tractat d'Ucciali (Wa'cale en amhàric) per delimitar la influència a la zona d'Harar.
El 1890 Zanzíbar fou reconegut com a protectorat britànic a canvi de la cessió d'Helgoland a Alemanya, renuncia a Madagascar i altres llocs; com a conseqüència, els drets del sultà a la costa africana de Somàlia, Kenya i Tanganika quedaren de fet limitats i foren repartits entre Itàlia, Gran Bretanya i Alemanya. Itàlia i Gran Bretanya van pagar arrendaments al sultà i Alemanya li'n comprà els drets. El 1892 Itàlia va signar un tractat amb el sultà de Zanzíbar, que cedí els seus drets als italians a la costa de Somàlia per 25 anys a canvi d'una quantitat de diners; el protectorat italià es va estendre llavors al sultanat de Mijurtini, Mijertin o Migurtinia (Majeerteen), que dominava essencialment el que avui dia és el Puntland; no obstant això, el protectorat fou nominal i la regió no restà pacificada fins després del 1920 (amb la derrota del rebel Mad Mullah, vegeu-ne més avall); llavors n'era sultà Osman Mahmud i residia a Bergal; el comissari italià es va establir a Alula. Els dominis del sultà anaven des de Bender Ziada al golf d'Aden, fins al Cap Gabee o Ras Maber, a l'oceà Índic; a l'oest quedaven les possessions britàniques i al sud quedaven els dominis del sultà d'Obbia, Alí Yusuf, també sotmès als italians. Mogadiscio era domini directe italià, l'anomenada colònia de Benadir, dividida en tres districtes: el comissariat d'Oddur (entre la frontera amb Abissínia fins a l'oceà Índic a la zona d'El Gabobe), districte o comissariat del Juba amb capital a Barawa; i la regió o comissaria del riu Shebeli (Shebelle), amb capital a Mahaddli.