Squaliolus aliae, també conegut com a tauró pigmeu d'ull petit, és una espècie de tauró la família Dalatiidae i és considerat com el tauró més petit del món.
El tauró va ser descrit l'any 1959, per l'ictiòleg taiwanès H. T. Teng. Aquesta espècie habita en les aigües pertanyents a Austràlia, Japó i de les Illes Filipines.
Hábita en els oceans a una profunditat de fins a 2.000 metres, i s'alimenta de cefalòpodes i peixos petits.
Taxonomia El primer espècimen conegut del tauró pigmeu d'ulls petits va ser una femella de 18 cm de longitud, capturada davant de Donggang, Taiwan, el 23 de setembre de 1958. Va ser descrita per l'ictiòleg taiwanès H. T. Teng, que li va donar l'epítet específic alii en honor a una dona. Posteriorment, el nom va passar a ser representat com a aliae en la literatura científica. Alguns autors van qüestionar la validesa de l'espècie, i el 1977 Jeffrey Alan Seigel i els seus col·legues van sinonimitzar S. aliae amb Squaliolus laticaudus. El 1987, Kunio Sasaki i Teruya Uyeno van dur a terme comparacions morfològiques i van reafirmar el caràcter distintiu de S. aliae.
Distribució i hàbitat El tauró pigmeu d'ulls petits sembla estar àmpliament distribuït, però de manera fragmentada, a l'oceà Pacífic occidental; s'ha registrat davant de les costes del sud del Japó, les Filipines i el nord i l'est d'Austràlia. Habita a les capes superiors i mitjanes de la columna d'aigua a prop de la costa, a profunditats d'entre 150 i 2.000 m. Realitza una migració vertical diària, passant el dia en aigües més profundes i pujant a aigües més superficials de nit.
Descripció Entre els taurons vivents més petits, el tauró pigmeu d'ull petit té una longitud màxima registrada de 22 cm. Té forma de cigar i un musell bulbós i punxegut. Els ulls són relativament petits, amb un diàmetre que mesura entre el 43 i el 66% de la longitud del musell (en comparació amb el 61-82% de S. laticaudus). Els ulls d'aquesta espècie també es diferencien de S. laticaudus en el fet que la vora superior de l'òrbita ocular té forma de galó (o de ve baixa) en lloc de ser gairebé recta. Els orificis nasals no tenen solapes de pell substancialment expandides al davant. La boca és gairebé transversal i té llavis prims; presenta un parell de papil·les (estructures semblants a mugrons) al llavi superior que no es troben en S. laticaudus. Té entre 20 i 27 fileres de dents superiors i entre 18 i 23 fileres de dents inferiors. Les dents superiors son esveltes i verticals. Les dents inferiors, més grans i amples, tenen cúspides angulars i en forma de ganivet, i s'enllacen entre si per formar una superfície de tall contínua. Els cinc parells de fenedures branquials són diminuts i uniformes.
Les dues espècies de Squaliolus són els únics taurons que tenen una espina a la primera aleta dorsal, però no a la segona. L'espina sol estar exposada en els mascles i coberta per la pell en les femelles. La diminuta primera aleta dorsal s'origina aproximadament sobre l'extrem posterior de l'aleta pectoral. La segona aleta dorsal és llarga i baixa, i s'origina sobre la meitat frontal de la base de les aletes pelvianes. Les aletes pectorals són curtes amb marges arrodonits, i les aletes pelvianes són llargues i baixes. L'aleta anal és absent. El peduncle caudal és prim i presenta lleugeres quilles laterals. Els mascles tenen abdòmens més curts i peduncles caudals més llargs que les femelles. L'aleta caudal és ampla i triangular, amb lòbuls superior i inferior gairebé simètrics i una osca prominent al marge posterior del lòbul superior. Els denticles dèrmics són aplanats, no estan dentats ni s'eleven sobre pedicles. Aquesta espècie és de color marró fosc a negre, tornant-se clara cap als marges de les aletes. El seu ventre està cobert de fotòfors productors de llum.
Biologia i ecologia Se sap poc sobre la història natural del tauró pigmeu d'ull petit. S'alimenta principalment de calamars de mitja aigua, krill, gambes i petits peixos ossis com els peixos llanterna. Els fotòfors de la seva part inferior poden servir per camuflar la seva silueta davant dels depredadors igualant la llum que es filtra des de la superfície, una estratègia coneguda com a «contra-il·luminació». La reproducció és vivípara aplacentària com en altres membres de la seva família, i les cries neixen amb una longitud inferior als 10 cm. Els mascles assoleixen la maduresa sexual al voltant dels 15 cm de llargada.
Referències
Categoria:Dalàtids