Buï (en rus Буй) és una ciutat de l'óblast de Kostromà (Rússia) a la vora del riu Kostromà, a 87 km al nord-est de Kostromà.
Història El Buï era un enclavament comercial protegit per una fortalesa que pertanyia als merians, una població ugrofinesa. El nom ugrofinès s'ha perdut, però en finès era coneguda com a Vuoksensuu o Vieksansuu. El lloc va estar poblat per ugrofinesos fins a la invasió mongola de Rússia (1237-1238). En aquesta època els habitants de Kostromà van refugiar-se a la fortalesa, i es creu que foren ells els que van començar a anomenar-la Buï.
En la història russa, Buï era el 1536 una plaça fortificada en la confluència dels rius Kostromà i Vioksa. La fortificació fou construïda per ordre de Ielena Vassílievna Glínskaia, regent de Rússia i mare d'Ivan el Terrible. Buï va rebre l'estatus de ciutat el 1778 quan governava Caterina la Gran.
Arran de la construcció de la línia de ferrocarril Sant Petersburg-Viatka, el 1908 la població de Buï va créixer dels 1.000 als 3.500 habitants el 1913. La nova estació de Buí es trobava a 727 km de Sant Petersburg i a 614 km de Moscou.
El 1914-1915 es construí un gran camp de presoners per als soldats austríacs, hongaresos i alemanys capturats. Es trobava a 3 km al sud de Buï, a la vora oest del Kostromà. Després de signar el tractat de Brest-Litovsk el 3 de març de 1918, tots els presoners de guerra foren alliberats. Després de la Guerra Civil Finlandesa, el 1918, nombrosos comunistes finlandesos refugiats a l'URSS foren reinstal·lats al camp de Buï, on va arribar a haver-hi més de 5.000 finlandesos.
Demografia La situació demogràfica de Buï s'ha degradat fortament d'ençà 1990. La ciutat ha perdut més d'un 20% de població. El 2001 la taxa de natalitat era del 9,2 per mil, i la de mortalitat del 19,1 per mil, per tant hi havia un creixement vegetatiu negatiu de 9,9 per mil.
Evolució demogràfica 1897 1939 1959 1970 2 600 20 400 27 200 29 200 1979 1989 2002 2008 2010 28 300 32 701 27 392 25 700 25 330
Categoria:Ciutats de l'óblast de Kostromà