La Biblioteca Clarà està situada al barri de Tres Torres de Barcelona. Inicialment, fou el Museu Clarà, que recollia un seguit d'escultures de Josep Clarà. Un cop tancat, gran part del fons va ser traslladat al Museu Nacional d'Art de Catalunya i al Museu de la Garrotxa, i l'edifici va ser reconvertit en l'actual biblioteca pública.

Història Casa taller de Josep Clarà L'escultor olotí Josep Clarà adquirí la finca el 1942 i n'encarregà a l'arquitecte Raimon Duran i Reynals la remodelació en estil racionalista per a fer-hi el seu taller, on va treballar des del 1947 fins a la seva mort el 1958.

Museu Josep Clarà i la seva germana i hereva Carme havien fet hereu universal l'Ajuntament de Barcelona, i el 1964 es va fer efectiva la donació de la casa de l'escultor, juntament amb el taller i el jardí que l'envoltava. El llegat va ser donat amb l'encàrrec de crear un museu i incloïa prop de 800 escultures (els seus guixos i obres de marbre i altres materials), prop de 10.000 dibuixos propis, la seva col·lecció de pintures formada per obres d'artistes contemporanis i amics i la seva biblioteca personal.

Després d'arranjar l'antic taller de l'escultor sota la direcció de l'arquitecte municipal Ignasi Maria Serra i Goday, el museu va ser inaugurat el 1969 per l'alcalde Josep Maria de Porcioles. Amb els anys, l'escassa afluència de visitants, amb una mitjana de quatre diaris, va fer decidir l'Ajuntament de tancar-lo. En aquella època, el regidor de Cultura Oriol Bohigas, seguidor de la idea de museu-magatzem, volia integrar-lo al Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) per tal d'ajudar a la construcció d'una col·lecció de referència i a la millor visibilitat de l'obra de l'escultor noucentista. El desembre del 1994, l'Ajuntament va signar un conveni amb el MNAC i l'Ajuntament d'Olot, començant el trasllat de més de 700 escultures i altres peces al Museu de la Garrotxa. Al MNAC van quedar unes 100 escultures, a més d'apunts, esbossos i uns 15.000 dibuixos realitzats per l'escultor, així com objectes d'ús personal i mobiliari.

El tancament del museu va tenir un ampli ressò social, amb comentaris crítics a la premsa i l'oposició de la Junta de Museus de Catalunya, l'Associació Catalana de Crítics d'Art i quaranta professors d'història de l'art de la Universitat de Barcelona. Als pocs mesos de l'anunci, es va crear l'Associació d'Amics del Museu Clarà, presidida pel galerista Carles de Sicart Escoda, per a reivindicar-ne la reobertura i impedir-ne la dispersió de les col·leccions. A Barcelona, el 16 de març i el 27 d'abril van tenir lloc sengles manifestacions de centenars de ciutadans contra el tancament. Per contra, l'1 de març, representats de les associacions culturals i de veïns d'Olot van signar al Teatre Principal un manifest de suport al retorn de les obres, i el Museu de la Garrotxa va habilitar ràpidament dues grans sales per a exposar-les.

Per tal d'apaivagar les crítiques, l'Ajuntament de Barcelona va impulsar una mostra de Clarà al MNAC, inaugurada la tardor del 1996. Josette Clarà, neboda de l'artista, va denunciar el consistori per incompliment de la voluntat del seu oncle. La sentència li donà la raó moral, però va considerar que «d'acord amb el Dret Civil català no es pot obligar l'Ajuntament a mantenir obert el museu».

miniatura|Nu de Dona (1930)

Biblioteca El 20 de desembre del 1996, l'Ajuntament va aprovar la reconversió de l'antiga casa de l'artista en una biblioteca d'art noucentista dins de la Xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, fet que comportaria l'enderrocament del taller, que es trobava en mal estat. Obra de l'arquitecte Tonet Sunyer, va ser inaugurada el febrer del 2000. Compta amb una secció específica dedicada al noucentisme i a Josep Clarà, format per una selecció dels llibres i revistes que constituïen la biblioteca particular de l'escultor i la seva família, entre els quals hi ha llibres, dossiers, revistes en diversos idiomes i altres documents, des del 1700 fins al 1978 aproximadament. Entre d'altres, hi ha joies com els llibres personals de l'artista dedicats als amics, com ara els escriptors Emma di Rienzi, Manuel Machado i José Francés.

Al jardí, que manté l'essència de com el va dissenyar Clarà, hi ha còpies de bronze de les escultures més emblemàtiques de l'artista, arbres fruiters i una pèrgola.

Referències

Bibliografia

Clarà Categoria:Escultura de Catalunya Categoria:Edificis de les Tres Torres Categoria:Biblioteques de Barcelona