Joan Cristòfor Calvet (o Calvete) d'Estrella i Galí (Barcelona-Sariñena-Sabadell, 1520? / 1505? - Salamanca, 1593), historiador, humanista i poeta del Renaixement.
Biografia Segons alguns biògrafs del cèlebre escriptor, va néixer entorn de la dècada del 1500 o 1510. Alguns autors citen com el seu lloc d'origen Sariñena, altres Sabadell.Gent nostra als carrers de Sabadell. Josep Baqués, Robert Baró. Consorci per a la Normalització Lingüística, Centre de Normalització Lingüística de Sabadell i Ajuntament de Sabadell, 1995, Segons la versió sabadellenca, el seu nom era Joan Cristòfol Estella (i no Estrella) i Galí, fill d'en Joan d'Estella, cirurgià sabadellenc, fill d'en Miquel i na Joanna, i d'Antiga Galí, filla d'Antic Galí i de Margarida, ambdós de Sant Salvador de Polinyà. Va entrar el 1541 a la cort de Carles V com a mestre de patges del seu fill el llavors príncep Felipe, a qui posteriorment serviria comprant llibres per a la biblioteca de l'Escorial. En la seva joventut va estudiar llengües clàssiques i humanitats a Alcalá de Henares amb el famós Hernán Núñez (anomenat el Comendador Grec), i va ser deixeble de Jerónimo de Zurita. Va sentir simpaties per l'erasmisme, per la qual cosa algunes de les seves obres van patir una lleu expurgació inquisitorial al . Va viure la major part de la seva vida a Salamanca i allà hi va morir el 1593, essent enterrat a l'església de Santa Eulalia. La seva biblioteca va ser venuda per la seva filla al Col·legi de San Pelayo de Salamanca el 1599.
Va ser sobretot cronista d'Índies, però també va destacar com a prosista llatí, imitant l'estil de Juli Cèsar. Com a poeta en aquesta llengua també va sobresortir, per exemple, en els versos dedicats a Garcilaso que encapçalen les Anotacions d'El Brocense, o en altres obres dedicades a Hernando de Acuña, a Ramírez de Haro, a Juan Bravo i a Antic Roca.
Gran part de la seva obra roman inèdita, ja que va escriure pel que sembla bastant més del que hi ha publicat. Tanmateix, algunes obres es van donar a la impremta en els segles XIX i XX.
Obres El felicissimo viaje del muy alto y muy poderoso Príncipe don Phelippe, hijo del emperador don Carlos Quinto Máximo, desde España a sus tierras de la baxa Alemana: con la descripción de todos los Estados de Brabante y Flandes (Anvers, M. Nucio, 1552); reimprès a Madrid, 2001. De Aphrodisio expugnato, quod vulgo Africam vocant, commentarius (Anvers, 1551).Ioannis Christophori Calveti Stellae de Aphrodisio expugnato, quod vulgo Aphricam vocant, Commentarius. De rebus gestis Ferdinandi Cortesii, obra inèdita. Encomio de Fernando Álvarez de Toledo, duque de Alba (Anvers, 1557). De rebus Indicis. Ed. Juan J. Martos. Leipzig, 1998. Vaccaeis o La Vacaida, edició i traducció de Manuel Antonio Díaz Gito, Cadis, 1990. Elogio de Vaca de Castro, estudi i traducció de José López de Toro, 1947. Rebelión de Pizarro en el Perú y vida de D. Pedro Gasca escritas por Juan Cristóbal Calvete de Estrella y publicadas por Antonio Paz y Meliá, Madrid: Imprenta y Fundición de M. Tello, 1889, facsímil, dos vols. Cartes.
Vegeu també Oronce Finé Pedro Mejía Jeroni Girava
Referències
Enllaços externs Joan Calvete d'Estrella a la Gran Enciclopèdia Aragonesa Rebel·lió de Pizarro al Perú i vida del Sr Pere Gasca. Tom I, 1889. Rebel·lió de Pizarro al Perú i vida del Sr Pere Gasca. Tom II, 1889.
Categoria:Cronistes barcelonins Categoria:Artistes del Renaixement Categoria:Alumnes de la Universitat de Salamanca Categoria:Persones de Sarinyena Categoria:Morts a Salamanca Categoria:Poetes barcelonins Categoria:Historiadors aragonesos Categoria:Escriptors barcelonins històrics Categoria:Historiadors barcelonins històrics Categoria:Poetes aragonesos Categoria:Poetes del segle XIV Categoria:Humanistes barcelonins Categoria:Poetes espanyols del segle XVI Categoria:Humanistes espanyols Categoria:Poetes morts al segle XVI Categoria:Poetes nascuts al segle XVI Categoria:Poetes catalans històrics