miniatura|Mapa alemany de Sri Lanka. La història de Sri Lanka es remunta als temps més llunyans, encara que mesclant la llegenda i la realitat. Sri Lanka ha estat habitada des del 10.000 aC. Cap al segle V aC va sorgir una civilització avançada, sostinguda per un ampli sistema de reg. Va florir fins al 1200 dC, quan va decaure misteriosament, i el centre de població es va traslladar cap a la península de Jaffna, situada al nord, i cap a la costa meridional i la regió dels turons. Es creu que l'actual ciutat de Galle era el port de l'antiga Tharsis, al qual el rei hebreu Salomó enviava a buscar l'ivori i els galls dindis reials que indica la Bíblia. Al Ramayana s'explica la conquesta d'una part de l'illa pel rei Rādt i els seus seguidors, que segons el poema manifesta, van assetjar i van prendre la capital del demoníac rei Ravana.
Edat antiga Primera dinastia o Mahavansa (Gran dinastia) Les primeres dades fidedignes es deuen als treballs de Turnour i la seva admirable traducció del Mahavansa ('gran genealogia'), on es consigna que en el mateix any de la mort de Buda Sakiamuni (543 aC), Widjeya o Vidjaya o Wijayo (Viyaia, el 'victoriós'),Vidjaya o Wijayo reclamava ser net d'un lleó sinha (pronunciat singa i escrit sovint singha); els seus seguidors són els sinhalesos o singalesos, la "raça del lleó" príncep del Nord de l'Índia, fill de Sihabahu, va envair Sri Lanka, va vèncer els indígenes anomenats yahhosDe la crònica Mahawatisa o Mahawansa assenyala que els yahhos o yakkes havien arribar a un alt grau de civilització i els nou arribats es van casar lliurement amb ells. Avui no queden restes de la seva civilització amb 700 homes i es va casar amb la princesa Kuveni, filla del rei del país.
Així començava la gran era històrica singalesa del Mahawansa, que abraça des del 459-477 aC fins al 1758; el fons de veritat és innegable, com s'ha pogut comprovar a través de les èpoques històriques. Els successors de Vidjaya es van anar apoderant gradualment de tota l'illa, obligant els aborígens a refugiar-se a les comarques més inaccessibles.
L'obra èpica índia Ramayana, també esmenta l'illa i diu que Ravana, el rei de Ceilan, va capturar Sita, l'esposa de Rama Chandra,Rama Chandra és adorat com encarnació de Vixnu i les famílies reials rajputs de Jaipur i Udaipur se'n reclamen descendents rei del nord de l'Índia, el qual en revenja va organitzar un exèrcit que va creuar la mar i va envair l'illa on va trobar l'exèrcit de Ravana al qu va derrotar i va posar en fuita; va assetjar la fortalesa del rei durant deu anys i finalment va matar el rei singalès i va poder rescatar Sita. Una segona invasió de l'illa se situa més tard, el 543 aC (any de la mort de Buda a Kusinara quan Vidjaya el 'victoriós', príncep del Nord de l'Índia, fill de Sihabahu, va envair Sri Lanka amb 700 seguidors, va vèncer als indígenes anomenats yakkes i va colonitzar l'illa; es va casar al cap d'uns anys amb una princesa de nom Kuveni (Kuweni), filla del rei del país.
El regne dels Pandya fou conegut pels grecs i és esmentat per Ptolemeu (Regnum Pandiomus, amb capital a Madurai) que diu que més d'una ambaixada d'aquest regne va visitar a August i que fou durant molt de temps centre del coneixement dravídic. Per poder-se casar amb la filla del rei de Pandya, que era el cap més important del sud de l'Índia, fou necessari sacrificar la reina Kuveni.
Des de l'antiguitat l'aprofitament de l'aigua a l'illa fou un problema abordat amb tant d'èxit que durant segles va tenir excedents de gra que foren exportats als països veïns. Es van construir grans embassaments a algunes valls i l'aigua emmagatzemada va servir per regar a través d'un sistema de canals per tota l'illa. Poc després del 500 aC es va construir l'embassament d'Abhaya Wewa, la primera d'aquestes obres i en dos-cents anys l'illa va arribar a un bon nivell de prosperitat; 500 membres de la casta baixa dels chandales foren dedicats de manera permanent en la construcció de la capital Anuradhapura.
El 307 aC va arribar a l'illa el príncep Mihindu, fill d'Aixoca, per predicar-hi el budisme. Aviat se li va unir la seva germana Sanghamitta, que va portar amb ella una copa d'or dins de la qual una llavor d'arbre (a l'ombra del qual Gautama Buda va assolir el perfecte coneixement) que fou plantada a Anuradhapura; aquest arbre va tenir gran influència en la mentalitat dels singalesos. Cada lloc de culte a Ceilan disposa d'un arbre "Bo". Algunes relíquies foren també disposades en grans estructures (dàgobes) erigides com a protecció; les relíquies situades en aquests llocs eren il·luminades per milers de llums d'oli. La principal dàgoba fou la Thuparamaya, erigida pel bol de reflexió de Buda i que segueix sent adorat per milers de pelegrins cada dia. Mihindu va morir el 258 aC i fou incinerat.
En aquest temps l'illa estava dividida en tres regnes o regions (rata): La del nord Pihitti Rata (o Pihiti Rata) o Rajarata (Raja Rata o país dels reis, perquè hi estava situada la capital del regne; ratta és la forma pali de Rachtra). La frontera al sud eren els rius Mahaweli Ganga (Great Sandy, nascut al Pic d'Adam) i Deduru Oya (que neix a l'altiplà central i corre cap a l'oest fins a Chilaw) La del centre o Malaya Rata o Maya Ratta (entre el Kalu Ganga i el Deduru Oya) La del sud o Ruhuna Rata (al sud del Mahaweli Ganga)
Vers el 200 aC es va produir una invasió des de la costa de Coromandel. Un guerrer de nom Elara, va usurpar el tron d'Anuradhapura. Tot i ser estranger i usurpador, les cròniques budistes parlen en els millors termes de les seves qualitats. Va governar 44 anys administrant justícia imparcial tant a amics com a rivals.
Reis Dinastia de Vijaya Kuveni (filla del rei dels yakkos) vers 544 aC Vijaya 544-505 aC
Dinastia d'Upatissa Upatissa (regent) 505 aC Panduvásudéva 505-474 aC Abhaya 474-454 Tissa (regent) 454-437 aC
Dinastia de Vidjaya, Regne d'Anuradhapura Pandukabhaya 437-367 aC Mutavisa 367-307 aC Devanampiya Tissa 307-267 aC Uttija 267-257 aC Mahavisa 257-247 aC Suratissa 247-237 aC Sena (dinastia tàmil) 237-215 aC Guttika (Ashvachari) (dinastia tàmil) 237-215 aC Asela 215-205 aC (dinastia legítima de Vijaya) Elara 205-161 aC (dinastia de Coromandel)
Ran Doliya era el nom donat a la consort principal del rei de Ceilan. Al costat de la Ran Doliya (que solien ser tres) hi havia la Yakada Doliya, considerada una esposa secundària i que sempre pertanyia a la casta Goigama, la més elevada de Ceilan.
Gamani de Ruhuna i successors miniatura|En alt: illustració de Delineatio characterum quorundam incognitorum, quos in insula Ceylano spectandos praebet tumulus quidam sepulchralis (Acta Eruditorum, 1733) Mentre governava Elara, creixia Gamani, fill de Kawan Tissa, rei de Ruhunu Rata, regió que s'havia fet notar per la turbulència i l'autonomisme de la seva gent. Era un nen de dotze anys quan la seva mare, que l'havia trobat dormint arraulit al llit, li va aconsellar jeure amb les extremitats esteses, i li va replicar amb amargor, "Confinat pels damilas (tàmils) més enllà del riu, i a l'altra banda l'oceà inflexible, com puc estar amb les extremitats esteses?". Pocs anys després va començar a preparar l'exèrcit amb el qual esperava conduir l'invasor fora del país. Per un enfrontament amb el seu pare el rei Kawan Tisa, que s'oposava a la guerra, Gamani fou expulsat de la cort i fou anomenat Duttha (el Desobedient) malnom que va arrossegar fins al final de la seva vida. Poc després Kawan Tisa va morir i Gamani va poder tornar i va poder portar endavant els seus plans. Un gran exèrcit de cavalls i infants, elefants i carros, va marxar cap al nord i va capturar les fortaleses que controlaven l'accés a Anuradhapura; les forces del sud es van presentar davant la capital d'Elara i va començar a construir el setge. Elara va abandonar la ciutat i va marxar contra els atacants; el general Dighajantu, el seu comandant, va resultar mort i l'exèrcit d'Elara es va desbandar; els atacants van avançar i els dos reis es van trobar a la porta del Sud i Elara va morir per la javelina de Gamani; les forces d'aquest van entrar a la capital i aviat tota l'illa va reconèixer al nou rei. El cos d'Elara fou cremat amb honors.
Gamani va millorar el país, va construir nombrosos dipòsits d'aigua i el Lowa Maha Paya a Anuradhapura. Una altra dàgoba, el Ruvanveli Seya, va ser la següent en ser construïda a càrrec del Tresor Reial. Gamani no la va veure acabada i va morir de malaltia abans de l'acabament; és considerat un dels més grans sobirans de Ceilan.
Una sèrie de reis poc destacats va ocupar després el tron quasi sempre per poc temps. En aquest període Plini diu que quatre ambaixadors van anar a Roma; monedes romanes s'han trobat a Ceilan. Durant aquesta època diverses poblacions van ser successivament capital de Ceilan fins a quedar com a definitiva la ciutat d'Anuradhapura, en temps d'Uttiya (8è rei, el 267 aC).
Dinastia Vidjaya de Ruhuna Dutthagamani (Gamani) 161-137 aC Saddhatissa 137-119 aC Thulatthana 119 aC Lanjatissa 119-109 aC Khallata Naga 109-103 aC Vattagamani 103-102 aC (+ 77 aC) Els Panchadravida o Cinc dravidians (tàmils, 102-89 aC) Pulahattha 102-89 aC Panyaamara 102-89 aC Bahija 102-89 aC Pilyaamara 102-89 aC Dathika 102-89 aC Dinastia de Ruhuna (segona vegada) Vattagamani (restaurat) 89-77 aC Mahaculi Mahatissa 76-62 aC Coronaga 62-50 aC Tissa 50-47 aC Siva I 47 aC Vatuka 47 aC Darubhatika Tissa 47 aC Niliya 47 aC Anula (reina) 47-42 aC Kutakanna Tissa 41-19 aC Bhatika Abhaya 19 aC-9 dC Mahadathika Mahanaga 9-21 Amanda-Gamani Abhiya 22-31 Kanirajanu Tissa 31-34 Culabhaya 34-35 Sivali (reina) 35 Ilanaga 35-44 Candamukha Siva 44-52 Yasalalaka Tissa 52-59 Sabha 59-65
Regnats dels segles I al V Vers el 80 aC uns 500 sacerdots van anar a petició del rei al temple (en singalès Vihare) d'Alu (Aluvihare) on van escriure en fulles de palma i en idioma pali la metafísica de Buda, els seus discursos de moralitat i el seu codi de disciplina. Cap esdeveniment fou especialment destacat fins a l'arribada al tron de Gaja Bahu, que després de l'any 100 dC va envair Tanjore amb un gran exèrcit i va triomfar; el rei de Tanjor o Tanjore, va demanar la pau i va lliurar a Gaja Bahu els 12.000 presoners que havia fet en una expedició anterior a Ceilan i la relíquia del bol, i a més va lliurar 12.000 ostatges.