20px Aquest article tracta sobre la història de Corea fins a la seva divisió el 1948. Vegeu història de Corea del Sud i història de Corea del Nord per a la història a partir de 1948. La història de Corea és molt rica i molt antiga. Les proves arqueològiques i lingüístiques suggereixen que els orígens dels coreans eren gent que parla altaica de la Sibèria sud i central,The Rise of Civilization in East Asia: the Archaeology of Korea, pàg. 165. que poblava l'antiga Corea en successives onades des del Neolític fins a l'edat del bronze.뿌리 깊은 한국사, 샘이 깊은 이야기: 고조선, 삼국, pàg. 44–45. L'adopció del sistema d'escriptura xinesa ("Hanja" en coreà) en el , i del budisme al , va tenir profunds efectes sobre els Tres regnes de Corea.
Corea fou unificada per l'emperador Taejo de la dinastia Goryeo el 936. Goryeo era un estat altament desenvolupat i creà el Jikji el 1377, utilitzant la primera impremta de tipus movibles del món. Les invasions mongoles al , tanmateix, debilitaren la nació, que fou convertida en un estat tributari. Després de l'esfondrament de l'Imperi Mongol, la disputa política hi continuà i la dinastia Goryeo fou reemplaçada per la Joseon el 1388.
Els primers 200 anys de la dinastia Joseon foren marcats per una pau relativa i veieren la creació del hangul (alfabet coreà) creat pel rei Sejong el Gran al i l'ascens de la influència confucianista al país. Tanmateix, a la darreria de la dinastia, la política aïllacionista de Corea li feu guanyar el renom occidental de "Regne ermità". A finals del , Corea es convertí en l'objecte dels desitjos colonials del Japó. El 1910, Corea era annexionada pel Japó i romangué així fins al final de la Segona Guerra Mundial, l'agost de 1945.
El 1945, la Unió Soviètica i els Estats Units acordaren la rendició de forces japoneses a Corea i les tropes soviètiques ocuparen el nord del paral·lel 38, mentre que les tropes dels Estats Units ocuparen la Corea del sud d'aquest paral·lel. Aquesta decisió dels exèrcits aliats aviat es convertiria en la base per a la divisió de Corea per part de les superpotències, incrementada per la seva incapacitat d'arribar a un acord per a la independència coreana. Els dos rivals de la Guerra freda establiren governs afins a les seves pròpies ideologies, conduint a la divisió actual de Corea en dues entitats polítiques: Corea del Nord i Corea del Sud. El subsegüent conflicte de la Guerra de Corea consolidà aquesta divisió.
Corea del Nord, oficialment la República Democràtica de Corea, és un estat unipartidista d'economia planificada. Corea del Sud, oficialment la República de Corea, és un país capitalista, democràtic i desenvolupat, membre de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) i el G20.
Prehistòria i Gojoseon
L'Acadèmia Coreana d'Amèrica del Nord descobrí fòssils humans antics en la lava d'un lloc de la ciutat de pedra de Corea. Les anàlisis indiquen que els fòssils volcànics poden ser datats fins de 300.000 anys d'antiguitat. La millor ceràmica coreana conservada pertany al Paleolític, al voltant del 10000 aC, i el Neolític comença al voltant del 6000 aC.
La llegenda sobre la fundació de Gojoseon descriu a Dangun, un descendent celeste, que estableix un regne el 2333 aC fins a la seva caiguda, el 108 aC.
La capital originària podria haver estat a la frontera entre Corea i Manxúria, però fou més tard moguda al que és avui Pyongyang, Corea del Nord. El 108 aC, la dinastia Han xinesa derrotava Wiman Joseon i instal·lava les Quatre comandàncies dels Han en l'àrea de la regió de Liaoning. Als volts de l'any 75 aC, tres d'aquelles comandàncies havien caigut, però la Comandància Lelang romania com a centre d'intercanvi cultural i econòmic amb successives dinasties xineses fins al 313, quan es rendí a Goguryeo.
Període dels protoregnes El període dels protoregnes, de vegades anomenat període dels múltiples estats, és la fase anterior del que s'anomena comunament el període dels Tres Regnes de Corea, després de la caiguda de Gojoseon, i abans de Goguryeo, Baekje i Silla, plenament desenvolupats com a regnes.
Aquest període visqué el sorgiment de nombrosos estats dels anteriors territoris de Gojoseon. El Regne Buyeo sorgia en el que és l'actual Corea del Nord i el sud de Manxúria, al voltant del , fins al 494. Els seus romanents foren absorbits per Goguryeo el 494, i tant Goguryeo com Baekje, dos dels Tres regnes de Corea, se'n consideraven successors. L'Okjeo i Dongye de Corea del Nord s'integraren finalment al creixent Goguryeo.
Situat a la part del sud de la península de Corea, Samhan es refereix a les tres confederacions de Mahan, Jinhan i Byeonhan. Mahan n'era la més gran i constava de 54 estats. Byeonhan i Jinhan constaven els dos de dotze estats, i hi havia un total de 78 estats dins del Samhan. Aquestes tres confederacions finalment es convertien en Baekje, Silla i Gaya.
Tres Regnes
miniatura|Anapji (llacuna d'Anap) en àrees històriques de Gyeongju Els Tres regnes de Corea (Goguryeo, Silla i Baekje) dominaven la península i parts de Manxúria durant la primeria de l'era comuna. Competien l'un amb l'altre tant econòmicament com militar.
Goguryeo uní el Regne Buyeo, Okjeo, Dongye i altres estats a l'anterior territori Gojoseon. Goguryeo era el poder més dominant; arribà al seu zenit al , durant el regnat de Gwanggaeto el Gran; i el seu fill, Jangsu, expandí el territori a gairebé tota la Manxúria i part de la Mongòlia interior, i prengué la regió de Seül a Baekje. Gwanggaeto i Jangsu sotmeteren Baekje i Silla durant els seus regnats. Després del , Goguryeo estigué constantment en guerra amb les dinasties Sui i Tang de la Xina.
Fundat al voltant del que avui és Seül, el Regne de Baekje del sud-oest s'expandí més enllà de Pyongyang durant el cim del seu poder al . Havia absorbit tots els estats Mahan i havia subjugat la majoria de la península coreana occidental (incloent-hi les províncies actuals de Gyeonggi, Chungcheong i Jeolla, així com part de Hwanghae i Gangwon a un govern centralitzat. Baekje adquirí cultura i tecnologia xinesa pels contactes amb les dinasties del sud durant l'expansió del seu territori. L'evidència històrica suggereix que la cultura, l'art i la llengua japonesa foren fortament influïts pel Regne de Baekje.Metropolitan Museum of Art "La metal·lúrgia també fou introduïda pel continent asiàtic durant aquell temps. El bronze i ferro s'utilitzaven per a fer armes, armadures, eines, i objectes rituals com campanes (dotaku)" "Metallurgy was also introduced from the Asian mainland during this time. Bronze and iron were used to make weapons, armor, tools, and ritual implements such as bells (dotaku)".Choson Sinbo, "Kitora Tomb Originates in Koguryo Murals" by Chon Ho Chon http://www.mnsu.edu/emuseum/prehistory/japan/yayoi/yayoi.html http://www.japan-guide.com/e/e2131.html http://www.asiasocietymuseum.com/ http://www.japan-guide.com/e/e2046.html http://books.google.cat/books?vid=&id=hhOj8JrLQBMC&pg=PA218&lpg=PA218&q=korean&vq=korean&dq=japanese+pottery+sue&sig=qwA36UHFscvAvtia-F0_-RYycW8#PPA219,M1 http://www2.kenyon.edu/Depts/Religion/Fac/Adler/Reln275/Jap-Kor-art.htm http://news.nationalgeographic.com/news/2008/04/080428-ancient-tomb.html
Encara que alguns registres posteriors afirmen que Silla, al sud-est, era el més antic dels tres regnes, es considera que fou l'últim regne a desenvolupar-se. Al , Silla existia com a latifundi, ocupant i influint ciutats properes. Silla començà a guanyar poder quan annexionà la confederació Gaya el 562. La confederació Gaya estava situada entre Baekje i Silla. Els Tres regnes de Corea sovint guerrejaven l'un amb l'altre i Silla sovint rebé la pressió de Baekje i Goguryeo, però alguns cops Silla també s'alià amb Baekje i Goguryeo per guanyar domini sobre la península.
El 660, el rei Muyeol de Silla ordenà als seus exèrcits que ataquessin Baekje. El general Kim Yu-shin (Gim Yu-sin), ajudat per forces de la dinastia Tang, al 661, envaïren a Goguryeo, però foren repel·lits tot i la seva victòria en la batalla de Baekgang. El rei Munmu, fill de Muyeol i nebot del general Kim Yu-shin, liderà una altra campanya el 667 i Goguryeo caigué l'any següent.
Període dels Estats Units cap al nord i sud Entre els segles V i VII, el poder de Silla gradualment s'estengué a través de la península Coreana. Silla primer annexionà la confederació Gaya adjacent. Pels volts de la dècada del 660, Silla formà una aliança amb la dinastia de Tang xinesa per conquerir Baekje i posteriorment Goguryeo. Després de repel·lir les forces xineses, Silla unificà parcialment la península, i començà un període sovint anomenat Silla unificada.
Al nord, l'anterior general Goguryeo Dae Joyeong conduí un grup de refugiats Goguryeo a l'àrea de Jilin a Manxúria i hi fundà Balhae (698 - 926) com el successor de Goguryeo. El territori de Balhae s'estenia del nord de Manxúria fins a les províncies del nord de l'actual Corea. Balhae fou destruït pels khitan el 926.
Silla unificada es desfeu a finals del , i es passà al tumultuós període tardà dels Tres regnes (892-935).
Goryeo miniatura|Cremador d'encens Celadó de la dinastia coreana GoryeoEl país de Goryeo fou fundat el 918 i reemplaçà Silla com a dinastia governant de Corea ("Goryeo" és una forma curta de "Goguryeo" i la font del nom "Corea"). La dinastia durà fins a 1392. Durant aquest període es feren codis legals i s'introduí un sistema de servei civil. Florí el budisme, que s'estengué per tota la península. La publicació de Tripitaka Koreana en 80.000 blocs de fusta i la invenció de la primera impremta de tipus mòbils metàl·lica del món al certifiquen els assoliments culturals de Goryeo. La dinastia fou amenaçada per invasions mongoles (1230 - 1270), però la línia dinàstica continuà sobrevivint fins a 1392, des que es negocià un tractat amb el mongols que restaren amb el seu poder de sobirans. El 1350 el rei Gongmin era lliure per fi per reformar un govern Goryeo. Gongmin es trobà amb dificultats, com ara l'eliminació dels aristòcrates i militars promongols, la qüestió de la propietat de la terra, i la repressió de l'animositat creixent entre budistes i confucianistes.
Dinastia Joseon
miniatura|El Palau de Gyeongbokgung El 1392, el general Yi Seong-gye o Taejo hi establí la dinastia Joseon (1392-1910) amb un cop d'estat sense pràcticament vessament de sang. L'anomenaren dinastia Joseon en honor de l'anterior dinastia Go Joseon ("Go", significa 'vell', i hi fou afegit per distingir-les).
El rei Taejo canvià la capital a Hanseong (anteriorment Hanyang; avui dia Seül) i hi construí el palau de Gyeongbokgung. El 1394 adoptà el confucianisme com a religió oficial del país, i ocasionà molta pèrdua de poder i riquesa als budistes. La filosofia que hi prevalia era el neoconfucianisme.
Joseon experimentà avenços en la ciència i cultura. El rei Sejong el Gran (1418-1450) promulgà el hangul, l'alfabet coreà. El període veié diversos avenços tecnològics i culturals així com la dominació de neoconfucianisme sobre tota la península. Es creu que els esclaus, nobi, eren un terç de la població de la Corea Joseon.
Les invasions japoneses de Corea (1592 - 1598) es produïren quan Toyotomi Hideyoshi ordenà a les seves forces armades envair Àsia a través de Corea, però fou completament derrotat per un exèrcit dirigit per l'almirall Yi Sun-sin amb ajuda de la dinastia Ming. Aquesta guerra també veié l'ascens de l'almirall Yi Sun-sin amb el "vaixell Tortuga". Als anys 1620 i el 1630 Joseon va patir invasions manxurianes.
Després de la segona invasió manxuriana, Joseon experimentà un període de gairebé dos segles de pau. Els reis Yeongjo i Jeongjo conduïren a un nou renaixement de la dinastia Joseon.
Tanmateix, durant els darrers anys d'aquesta dinastia, la política aïllacionista de Corea li valgué el nom de "Regne ermità", principalment per protegir-se contra l'imperialisme occidental, abans que es veiés forçada a obrir-se al comerç, quan començà un domini colonial japonès.
Imperi coreà