Luis Ibarra Landete (Vitòria, Àlaba, 18 de juliol de 1917 - 10 de maig de 1983) fou un militar i polític basc, alcalde de Vitòria durant la dictadura franquista.
Biografia Membre d'una família alabesa de sastres i militar de professió, inicià la seva carrera política jove i sense un passat polític ben definit. Vinculat amb l'empresariat local, creà al costat del seu pare una empresa metal·lúrgica i en els anys seixanta participa en empreses de la construcció.Aitor González de Langarica Mendizabal CONCEJALES Y EMPRESARIOS. LA INDUSTRIALIZACIÓN DE VITORIA Y SU AYUNTAMIENTO -1946-1976-. Comunicaciones del I Encuentro de Jóvenes Investigadores en Historia Contemporánea de la AHC.
En la seva etapa com a Alcalde de Vitòria fou responsable del desenvolupament real de les zones industrials, on va substituir Gonzalo de Lacalle y Leloup i fou substituït per Manuel María Lejarreta Allende. Fou president del Club Deportivo Logroñés (1953-1954).La construcción del imaginario simbólico en Vitoria durante el Franquismo: La alcaldía de Luis Ibarra (1957-1966) Virginia López de Maturana
Promotor en 1957 del polígon industrial de Gamarra-Betoño, element decisiu que convertí definitivament Vitòria en punt de referència industrial a nivell estatal, autèntic “Pol de desenvolupament”, anterior a les polítiques de promoció del Plan de desarrollo basades en el sistema de pols.José María Ollora, Vitoria y su crecimiento: pasado, presente y futuro, Vitòria, Cámara de Comercio e Industria de Álava, 1976, p. 69.
El 1963 va ser aprovat el Pla General d'Ordenació Urbana que assenyalava les directrius a seguir en el creixement industrial i urbanístic de Vitòria. El 1965 inicia el polígon industrial ‘Ali-Gobeo’ situat a l'est de la ciutat. En 1966 deixà de ser alcalde de Vitòria i fou nomenat governador civil de Guadalajara, càrrec que va ocupar fins a 1970.
El 7 de juliol de 1975 va ser nomenat president de lHermandad de Alféreces Provisionales d'ÀlabaABC (Madrid) - 08/07/1975, p. 26 - ABC.es Hemeroteca
Parlamentari Procurador a les Corts durant el franquisme, en representació de l'Administració Local per la seva condició d'alcalde de Vitòria en la V Legislatura de les Corts Espanyoles (1955-1959).Data d'alta la de comunicació del seu nomenament. (BOCE núm. 548, pàgina 11124).
En la X Legislatura de les Corts Espanyoles (1971-1977) fou elegit com a representant del Terç Familiar per la província d'Àlaba, obtenint 23 233 vots d'un total de 48 494 votants. L'altre procurador alabèss fou Alfredo Marco TabarDecret 1906/1971 de 18 d'agost, pel que es convoquen eleccions de Procuradors en Corts representants de la família per cada una de les províncies. (BOE núm. 195, de 16 d'agost de 1971).
Fou un dels 59 procuradors que el 18 de novembre de 1976 a les Corts Espanyoles votaren en contra de la Llei per a la Reforma Política que derogava els Principios Fundamentales del Movimiento.
Escrits “Aportación del municipio a la industrialización del país”, Revista Financiera del Banco de Vizcaya, número extraordinari dedicat a la província d'Àlaba, octubre de 1965, p. 129–146.
Bibliografia Herminio Pérez Fernández, Guía política de España. Instituciones, ABC. 14 de novembre de 1976.
Referències
Categoria:Alcaldes de Vitòria Categoria:Procuradors a Corts bascos Categoria:Governadors civils de Guadalajara Categoria:Morts a Vitòria Categoria:Alcaldes franquistes Categoria:Militars vitorians Categoria:Polítics bascos nascuts al segle XX Categoria:Polítics bascos morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX