La casa Parrella és un edifici senyorial de Torelló (Osona), catalogat com a bé cultural d'interès local, mentre que diversos escuts heràldics presents ho són com a bé cultural d'interès nacional. Actualment està destinada a equipaments públics i el jardí a parc públic.

Història Una inscripció a la llinda d'una finestra, avui desapareguda, deia «W. Parrella 1589», any de construcció de la primera casa pel fuster Guillem Parrella, originari de Clarmont d'Alvèrnia. Casat amb Anna Calveria, es dedicà a la parairia, ofici del sogre, i eren conegut com a «els velluters». El 1654, Josep Alexandre Parrella, comandant del sometent local, va defensar el pont de Sant Quirze de Besora davant els francesos. Els Parrella van ascendir de nivell social i es va entroncar amb conegudes famílies.

La casa Puig forma part actualment del conjunt, però en principi era una casa separada de la del paraire Coromina, adquirida el 1602 per la família Parrella. El 1777, Ramon de Parrella i de Rialp va encarregar la construcció de l'edifici actual a l'arquitecte Carles Morató. Al es va interrompre la successió masculina i la pubilla Lluïsa de Parrella es va casar amb Ildefons de Casanova, provinent de la família de Rafael de Casanova.

El 23 de setembre de 1859, el papa Pius IX va concedir als Parrella el privilegi de tenir-hi un oratori particular, el que implicà una reforma de la primera planta. Per les llicències d'obres se sap que el 1888 s'hi van modificar espais interiors i les obertures de la part del carrer de Ges d'Avall; també d'aquesta època, o poc abans, són els vitralls amb escuts heràldics. El 1909 es va fer la claveguera de la casa.

Descripció miniatura|esquerra|Façana del carrer de Ges d'Avall miniatura|esquerra|Escut dels Parrella a la façana del carrer Ges d'Avall miniatura|esquerra|Escut dels Puig a la façana de la plaça Vella

Està format per diferents cossos i un gran jardí. El cos original està cobert amb teulada a doble vessant i consta de planta baixa i un pis. Els altres cossos formen una «H» que, per llevant, cenyeix l'edifici principal i, per l'altre, deixa un pati interior.

El cos inicial té la façana cap a la plaça Vella i la planta baixa és porxada amb doble arc rebaixat i adovellat; en el primer pis hi ha tres balcons amb els brancals i les llindes de pedra treballada formant un arc conopial. La sala que dona a aquests balcons té doble alçada i per això a la part superior s'obre una galeria de finestres d'arc rebaixat aguantades per columnes amb el capitell treballat; aquestes finestres tenen vitralls policromats que representen els escuts heràldics emparentats amb la família Parrella.

A l'esquerra, formant un dels angles de la plaça, s'hi adossa un cos (antiga casa Puig) avançat respecte al cos principal, també de planta baixa porxada i dos pisos. Al primer pis hi ha una balconera, amb la llinda i els brancals de pedra molt treballada, i una terrassa amb balustrada de pedra. A la dreta del cos principal, a la cantonada amb el carrer Ges d'Avall, hi ha un pòrtic aguantat per pilars de pedra i, a sobre, hi ha una terrassa de balustres. A continuació d'aquest pòrtic hi ha una sèrie de cossos adossats que segueixen el carrer i formen l'ala nord que estava destinada principalment al servei. Aquí s'obre un gran portal d'accés rodat construït amb grans carreus i amb un escut, que dona accés al pati.

A l'altra banda del pati hi ha l'altra ala del complex que és de construcció més recent a la resta i eren l'ampliació de les estances senyorials. És de planta, pis i golfes i en ella s'obren balconeres i finestres d'arc rebaixat de grans dimensions amb vitralls de colors.

Les estances senyorials tenen una acurada decoració amb paviments policromats, falsos sostres d'encanyissat amb motllures de guix, llars de foc de pedra tallada, frescos a les parets, empaperats florejats, arrimadors fets amb teles pintades, falsos guadamassils i vitralls policromats. També hi ha un oratori.

El jardí està dividit en dues parts separades per un desnivell contingut per un mur i una doble escala simètrica. En la part baixa es troba la caseta del jardiner, feta en maó a principis del , els horts, un safareig i un pou. Les espècies que es poden trobar són: castanyers, plàtans, til·lers, avets i magnòlies.

Escuts heràldics Al portal que s'obre al carrer de Ges d'Avall hi ha un gran escut de pedra picada corresponent als Parella. L'escut nobiliari, ratificat el 1667, té forma de cor, amb dos compartiments: el superior està subdividit entre els dos cognoms de Josep Alexandre, una parra (Parrella) i un cor travessat amb un dard (Cortada); a la part inferior hi ha el motiu de distinció, el pont de doble arcada de Sant Quirze de Besora.

A la façana de l'antiga casa Puig hi ha un finestral amb l'escut de la casa Puig. Té forma de cor sostingut per dos bastaixos i a l'interior es representa un muntijol o puig amb una creu i la llegenda inferior amb la inscripció PXX o PUC.

L'ala nord té una porta d'accés al pati on hi ha un emblema al trencaaigües. L'emblema agafa la forma d'escut i està escortat per dos lleons rampants.

Referències

Vegeu també

Casa Bonaventura Sanç

Categoria:Patrimoni monumental de Torelló Categoria:Monuments històrics d'Osona Categoria:Edificis de Torelló Categoria:Edificis gòtics d'Osona