Puigdessalit o Mas del Puig és una masia de Torelló (Osona), inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Història Segons l'historiador Fortià Solà, el seu origen seria una casa forta construïda als primers temps de la reconquesta d'Osona (segles ), que tenia drets sobre diversos masos. El 1196 Pere Assalit era el batlle i el 1275 Pere Puigdassalit era regent de batlle.
El 1437, el senyor Grau de Puigdassalit va fer donació a la vila d'un casal que posseïa a la sagrera de Torelló en franc alou per a que servís d'hospital per als pobres. Aquest edifici es trobava a prop del cementiri antic. El 1623, Josep Puigdessalit, doctor en drets, era ciutadà honrat de Barcelonai administrador dels béns de la seva mare Elionor. El 1684, Francesc de Puigdassalit i Saiz comandà una companyia de miquelets contra les tropes de Lluís XIV de França, i el 1701 participà a les Corts convocades per Felip V, juntament amb l'advocat barceloní Fortià Parrella i Archs. A la Guerra de Successió combaté al bàndol austriacista, i amb el seu fill Josep dirigí una companyia de voluntaris que defensaven la comarca contra les tropes felipistes. L'arxiduc Carles li va atorgar el títol de comte de Puigdassalit, del que seria l'únic titular.
El 1791, Marianna Puigdassalit i Tarabal va morir sense descendència i la propietat va passar a mans dels Bru de Sala, uns propietaris absentistes: Jacint Bru de Sala i de Rocabruna-Samsó (1769-1844), casat amb Teresa March de Santgenís i de Bassols, amb qui va tenir Josep Maria Bru de Sala i March de Santgenís (1798-1868), que el 1858 era el tercer contribuent del terme, després dels Parrella i els Espona-Barnola. Es va casar amb Maria d'Espona i de Barnola, amb qui va tenir Jacint Bru de Sala i d'Espona.
A finals del , la propietat va ser venuda a Josep Vila Molist, que al seu torn la vengué el 1904 a Josep Pujols Solà, de Roda de Ter, els descendents del qual encara en són propietaris.
Descripció Masia És de planta rectangular coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana la qual és orientada a ponent. Presenta un portal rectangular descentrat que està alineat amb la finestra que hi ha al damunt. Entre la finestra i la porta hi ha un escut. A la part esquerra de la façana s'hi adossa un cos rectangular cobert a una sola vessant i amb una galeria a la part superior arcs rebaixats sobre pilars. La masia és de pedra o alguns sectors han estat arrebossats. A la part de migdia, conserva una finestra amb escultures.
Escut Damunt de la porta de la masia es conserva un escut d'armes on es representa una columna amb capitell jònic i una foguera a la part inferior, tot coronat per un elm florejat i flanquejat per dos lleons rampants. Segons Fortià Solà, que recull un estudi de M. Avellaneda, el blasó dels Puigdassalit té un mont o puig en forma de campana, amb un motiu de fullatge a la part baixa, una creu al cim, i dos lleons rampants, un per banda. Però la unió amb les famílies Estanyol, Malla, Conanglell, Saiz i Foix van fer modificar l'escut.
Capella Adossada a la masia hi ha una petita capella dedicada a Sant Antoni Abat. És de planta rectangular i està orientada a llevant. S'hi accedeix per la banda de tramuntana a través d'una portalada neogòtica d'arc conopial de pedra. A la mateixa façana hi ha una finestra que sembla una porta tapiada fins a l'ampit, segurament l'accés original a la petita nau. Antigament, tenia una volta de canó i pintures murals a les parets, de les que queda ben poca cosa. El campanar d'espadanya es troba al porxo posterior de la masia, a la banda de llevant, just sobre la coberta.
Referències
Bibliografia
Vegeu també
La Sala (Folgueroles) Castell de Pera (Montagut i Oix) Casa-fàbrica Lucena
Categoria:Masies de Torelló Categoria:Patrimoni monumental de Torelló Categoria:Monuments històrics d'Osona