miniatura|upright=1.3|Mapa de bombolles que mostra la distribució de la despesa en tecnologies de la informació i la comunicació l'any 2005. Les mida de les bombolles representa el percentatge respecte al líder del mercat, els Estats Units, que van tenir una despesa de 1.096.112.600.000 dòlars. La tecnologia de la informació (sovint també abreujada IT) és l'aplicació d'ordinadors i d'equipaments de telecomunicacions per emmagatzemar, recuperar, transmetre i manipular informació, sovint en un context d'un negoci o qualsevol empresa. El terme s'utilitza sovint com a sinònim per a ordinadors i xarxes de computadores, però també engloba altres distribucions de tecnologia com la televisió i els telèfons. Diverses indústries s'associen amb tecnologia de la informació, com maquinari d'ordinadors, programari, electrònica, semiconductors, Internet, equipament de telecomunicacions, comerç electrònic i serveis d'ordinadors.On the later more broad application of the term IT, Keary comments- "In its original application 'information technology' was appropriate to describe the convergence of technologies with application in the broad field of data storage, retrieval, processing, and dissemination. This useful conceptual term has since been converted to what purports to be concrete use, but without the reinforcement of definition...the term IT lacks substance when applied to the name of any function, discipline, or position."
En un context de negocis, l'Associació de tecnologia de la informació d'Amèrica ha definit la tecnologia de la informació com "l'estudi, disseny, desenvolupament, aplicació, implementació, suport i administració de sistemes d'informació basats en computadores". Les responsabilitats d'aquelles persones que treballen en aquest camp inclouen l'administració de xarxes, desenvolupament i instal·lació de programari, i el disseny i l'administració del cicle vital d'una organització a través del qual el maquinari es manté, es millora i es reemplaça.
La importància de la tecnologia de la informació en la societat moderna és fonamental, ja que afecta gairebé tots els aspectes de la vida quotidiana, incloent-hi el treball, l'educació, la comunicació, l'entreteniment, la salut i molts altres àmbits. Les empreses i les organitzacions utilitzen la tecnologia de la informació per millorar l'eficiència operativa, augmentar la productivitat i millorar la presa de decisions.
Els humans han anat guardant, recuperant, manipulant i comunicant informació des que els sumeris a Mesopotàmia van desenvolupar l'escriptura cap a l'any 3000 aC, però el terme "tecnologia de la informació" en el seu sentit modern va aparèixer per primera vegada en un article del 1958 publicat a Harvard Business Review; els autors Leavitt i Whisler van comentar que "la nova tecnologia encara no té cap nom establert. L'hauríem d'anomenar tecnologia de la informació." Basant-se en l'emmagatzematge i la processió de la tecnologia utilitzada, es pot distingir quatre fases diferents en el desenvolupament de la tecnologia de la informació: la fase pre-mecànica (3000 aC – 1450 dC.), la mecànica (1450–1840), l'electromecànica (1840–1940) i l'electrònica (1940-actualment). Aquest article es concentra en el període més recent (l'electrònic), que va començar al voltant de l'any 1940.
Història dels ordinadors
Ja fa milers d'anys que s'han utilitzat dispositius per ajudar-se en càlculs, probablement el primer dispositiu sent en forma de pal de recompte. El mecanisme d'Anticitera, que data de principis del primer segle aC, es considera generalment el computador analògic mecànic més primerenc; també és el primer mecanisme mogut per engranatges conegut. Dispositius amb engranatges comparables no van aparèixer a Europa fins al , i no fou fins al 1745 que es desenvolupà la primera calculadora mecànica capaç de resoldre les quatre operacions aritmètiques bàsiques.
Els ordinadors electrònics, utilitzant tant relleus com vàlvules, van començar a aparèixer a principis de la dècada dels 1940. L'electromagnètic Zuse Z3, acabat l'any 1941, fou el primer ordinador programable del món, i pels estàndards moderns una de les primeres màquines que poden ser considerades una màquina computadora completa. El Colossus, desenvolupat durant la Segona Guerra Mundial per desxifrar els missatges alemanys fou el primer ordinador electrònic digital. Tot i que era programable, no servia per a múltiples tasques, només servia per a una de sola. Tampoc podia emmagatzemar el programa en la seva memòria. En comptes d'això, la programació es duia a terme utilitzant endolls i interruptors per alterar la connexió interna. El primer ordinador modern digital que podia emmagatzemar programes fou la Màquina Experimental de Petita Escala de Manchester (SSEM), que va córrer el primer programa el 21 de juny de 1948.
Emmagatzematge de dades
Els primers computadors electrònics com el Colossus utilitzaven una cinta perforada, una tira de paper llarga en la qual les dades es representaven mitjançant un seguit de forats, una tecnologia actualment obsoleta. L'emmagatzematge electrònic de dades, tècnica utilitzada en els ordinadors moderns, data de la Segona Guerra Mundial, quan es va desenvolupar una forma de memòria de línia de retard per treure ecos indesitjats de senyals de radars. La primera aplicació d'aquest mètode fou la línia de retard de mercuri. El primer dispositiu d'emmagatzematge digital d'accés aleatori fou el tub Williams, basat en un tub de raigs catòdics estàndard, però la informació gravada dins seu era volàtil, cosa que feia que s'hagués de refrescar contínuament i, per tant, es perdia quan se n'anava la llum. La primera forma de magatzem d'informació no volàtil dins d'un ordinador fou la memòria de tambor, inventada l'any 1932 i utilitzada en el Ferranti Mark I, el primer ordinador electrònic comercial disponible per a propòsits generals.
Avui en dia, la majoria de les dades digitals es desen magnèticament en dispositius com discs durs, o de forma òptica en mèdia com ara en CD-ROMs. S'estima que la capacitat mundial d'emmagatzematge en dispositius electrònics va créixer de menys de 3 exabytes l'any 1986 a 295 exabytes el 2007,"The World's Technological Capacity to Store, Communicate, and Compute Information", Martin Hilbert and Priscila López (2011), Science, 332(6025), 60-65; free access to the article through here: martinhilbert.net/WorldInfoCapacity.html doblant-se aproximadament cada 3 anys.
Bases de dades
Els primers sistemes d'administració de bases de dades va aparèixer durant la dècada dels 1960 per tractar el problema de guardar i recuperar grans quantitats de dades acuradament i ràpida. Un dels primers sistemes sembalts era l'IMS (abreviació de Information Management System, en català Sistema d'Administració d'Informació) de l'empresa IBM, el qual encara es desplega àmpliament més de 40 anys després. IMS emmagatzema dades jeràrquicament, però durant els 1970 Ted Codd va proposar un model d'emmagatzematge relacional alternatiu basat en la teoria de conjunts i la lògica de predicats i els conceptes familiars de taules, files i columnes. El primer sistema de gestió de bases de dades relacionals (RDBS) comercial disponible el va fer Oracle l'any 1980.
Tots els sistemes de gestió de dades consisteixen en un conjunt de components que tots junts permeten que les dades que emmagatzemen siguin accessibles simultàniament per molts usuaris mentre mantenen la seva integritat. Una característica de totes les bases de dades és que l'estructura de les dades que contenen es defineixen i es guarden separadament de les dades en si, en un esquema de base de dades.
El llenguatge de marques extensible (XML, extensible markup language en anglès) s'ha convertit en un format popular per la representació de dades en els últims anys. Tot i que les dades en XML es poden guardar en sistemes de fitxers normals, sovint es mantenen en bases de dades relacionals per aprofitar-se de la seva "robusta implementació verificada per anys tant d'esforços teòrics com pràctics". Com una evolució de l'Standard Generalized Markup Language (SGML), l'estructura basada en un text de l'XML ofereix l'avantatge de ser llegida tant per una màquina com per un humà.
Recuperació de dades El model de base de dades relacional va introduir un llenguatge de programació independent Structured Query Language (SQL), basat en l'àlgebra relacional.
Els termes "dada" i "informació" no són sinònims. Qualsevol cosa emmagatzemada és una dada, però només esdevé informació quan s'organitza i es presenta de manera que tingui un significat. La majoria de les dades digitals del món no tenen estructura, i estan guardades en una gran varietat de diferents formats físics"Format" es refereix a les característiques físiques de les dades emmagatzemades com el seu esquema de codificació; "estructura" descriu l'organització d'aquestes dades. fins i tot dins una única organització. Els magatzems de dades es van començar a desenvolupar durant els anys 1980 per integrar aquests dipòsits separats. Sovint contenen dades extretes de diverses fonts, incloent fonts externes com Internet, organitzat de manera que faciliti la feina als sistemes de suport a la presa de decisions (DSS).
Sistema de suport a la presa de decisions El concepte de sistema de suport a les decisions (DSS per les seves sigles en anglès Decision support system) és molt ampli, perquè hi ha molts enfocaments per a la presa de decisions i a causa de l'extensa gamma d'àmbits en els quals es prenen. Aquests sistemes de suport són del tipus OLAP o de mineria de dades, que proporcionen informació i suport per prendre una decisió.
Un DSS pot adoptar moltes formes diferents. En general, podem dir que un DSS és un sistema informàtic utilitzat per servir de suport, més que automatitzar, el procés de presa de decisions. La decisió és una elecció entre alternatives basades en estimacions dels valors d'aquestes alternatives. El suport a una decisió significa ajudar les persones que treballen soles o en grup a reunir intel·ligència, generar alternatives i prendre decisions. Recolzar el procés de presa de decisió implica el suport a l'estimació, l'avaluació i/o la comparació d'alternatives. A la pràctica, les referències a DSS acostumen a ser referències a aplicacions informàtiques que realitzen una funció de suport.Alter, S. L. (1980). Decision support systems: current practice and continuing challenges. Reading, Mass., Addison-Wesley Pub.
Transmissió de dades La transmissió de dades inclou tres aspectes: la transmissió, la propagació i la recepció.
XML s'ha fet servir de forma creixen com a mitjà d'intercanvi de dades des dels primers anys de la dècada dels 2000, particularment per a interaccions orientades a màquines com aquelles involucrades en protocols orientats a pàgines web com SOAP, descrivint més aviat "dada en trànsit que ... dada en descans". Un dels reptes d'aquest ús és convertir dades de bases relacionals en estructures DOM en XML.
Manipulació de dades Hilbert i Lopez identifiquen el pas exponencial d'un canvi tecnològic (un tipus de llei de Moore): la capacitat de les màquines de ser aplicades específicament per computar informació per capita es va doblar aproximadament cada 14 mesos entre el 1986 i el 2007; la capacitat per capita dels ordinadors globals de propòsits generals es va doblar cada 18 mesos durant les mateixes dues dècades; la telecomunicació global per capita es va doblar cada 34 mesos; la capacitat per capita d'emmagatzematge mundial va tardar aproximadament 40 mesos per doblar-se (cada 3 anys); i la informació d'emissions per capita s'ha doblat cada 12,3 anys.