Henri Gaidoz (París, Illa de França, 28 de juliol de 1842 - 1 d'abril de 1932) fou un arqueòleg i mitòleg francès.
Estudià en la seva ciutat natal i a Berlín; el 1872 fou nomenat professor de geografia i etnografia de l'Escola Lliure de Ciències Polítiques, càtedra que tingué al seu carrer per espai de trenta-sis anys, i el 1876 director d'Escola Practica d'Estudis Superiors.
El 1870 fundà Revue Celtique, i el 1876, junt amb Eugène Rolland, la revista Melusina, la primera que tractà el folklore i que després s'estengueren per tot Europa. Melusina deixà de publicar-se el 1912. A part de nombrosos articles en aquestes publicacions a la Revue Archéologique i en la Revue d'Histoire des religions, se li deu: Esquise de la religion des Gaulois, (París, 1879). L'art de l'Empire gaulois, Blason populaire de la France, (1884). Etudes de mythologie gauloise, (1886). Le Dieu gaulois du soleil et le symbolisme de la Roue, (París, 1886). La rage et Saint-Hubert, (París, 1887).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25. pàg. 394 ()
Categoria:Arqueòlegs parisencs Categoria:Etnògrafs francesos Categoria:Alumnes del Liceu Louis-le-Grand Categoria:Cavallers de la Legió d'Honor Categoria:Morts a París Categoria:Antropòlegs parisencs