La batalla de Praga de 1757 fou una batalla en què s'enfrontà l'exèrcit prussià de 64.000 soldats contra l'exèrcit del Sacre Imperi Romanogermànic de 61.000 soldats durant el període de la Guerra dels Set Anys. Va tenir lloc el 6 de maig de 1757 i va obtenir el triomf l'exèrcit prussià sota el comandament de Frederic el Gran.
Antecedents Maria Teresa I d'Àustria no abandonava l'esperança de recuperar Silèsia. Tot coneixent la inquietud que havien suscitat les grans victòries de Frederic el Gran durant la Guerra de Successió Austríaca, s'esforçà a constituir una aliança amb ell.
Va arribar a un acord amb Elisabet I de Rússia i amb l'ajut de Wenzel Anton Graf Kaunitz va aconseguir convèncer França que s'unís a l'aliança.
L'aliança del Sacre Imperi Romanogermànic i França (que fins aleshores havien estat enemistats) feu que el Regne Unit decidís aliar-se amb Prússia.
Frederic era conscient de les intencions d'Àustria i que era qüestió de temps que França i Rússia li declaressin la guerra, així que va decidir que era millor atacar primer.
És així com es va formar una aliança ofensiva antiprussiana formada per Rússia, França, el Sacre Imperi Romanogermànic, Suècia i la majoria dels prínceps alemanys que s'oposaven a Prússia, aliada amb el Regne Unit, Hannover, Hessen-Kassel i Brunsvic.
El 29 d'agost de 1756 Frederic II va marxar cap al sud i va envair Saxònia, prenent la seva capital, Dresden, el 2 de setembre.Asimov, Isaac . Historia y cronología del mundo. ImprEditorial Ariel, 2006. Pág.403 Després de prendre la ciutat saxona, Frederic pretenia avançar cap a Bohèmia, però Frederic August II fou capaç d'aturar-lo durant uns dies.Asimov, Isaac . Historia y cronología del mundo. ImprEditorial Ariel, 2006. Pág.403 En ajut seu va marxar un exèrcit imperial al comandament de Browne que s'enfrontà al prussià a la batalla de Lobositz, on fou derrotat.
La campanya de 1756 que va acabar amb la batalla de Lobositz no va tenir tant d'èxit com Frederic el Gran esperava. Havia aconseguit dos dels seus objectius: havia dissolt l'exèrcit saxó i havia convertit Saxònia en la base per a les seves futures campanyes. Tanmateix, però, no havia aconseguit una gran victòria contra els exèrcits imperials i havia perdut la iniciativa i el factor sorpresa. miniatura|Frederic el Gran.
Moviments previs Frederic el Gran va deixar tropes per defensar Prússia i Pomerània d'un atac al general Manteuffel i la resta de l'exèrcit va distribuir-lo de la següent manera: a Silèsia i al comtat de Glatz va disposar-hi 33.000 homes sota el comandament de Kurt Christoph Graf von Schwerin, a l'alta Lusàcia 22.000 homes sota el comandament del duc de Bevern, 30.000 soldats sota el seu propi comandament prop de Dresden i 18.000 amb el Príncep Maurici d'Auhalt-Dessau a la Baixa Saxònia.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 28
Els romanogermànics havien desplegat a Moràvia 36.000 homes sota el comandament del Mariscal Leopold Joseph von Daun, 20.000 sota el comandament de Konigseck a Reichenberg, 50.000 amb Browne al riu Budin i finalment 20.000 amb el duc d'Ahremberg al riu Eger.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 28-29
Maria Teresa I d'Àustria nomenà general en cap el seu cunyat Carles Alexandre de Lorena, més per afecte que no pas pels seus dots bèl·lics. Mentre el general Browne, molt més destre, estava a les ordres de Carles-Alexandre. Browne va aconsellar d'atacar Saxònia i Silèsia per desviar la guerra de les possessions austríaques, però el cunyat de Maria Teresa va preferir romandre a la defensiva i reunir nombroses forces entorn seu.Kohlbaucsh. Historia de Alemania: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Impr. de M. Álvarez, 1846. Pág. 174
Les quatre divisions prussianes penetraren entre el 18 i el 21 d'abril per diferents punts de Bohèmia amb l'objectiu d'envoltar les tropes dispersades i conduir els exèrcits imperials cap a Praga.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 29 miniatura|Moviments dels exèrcits en la campanya de 1757. Les forces comandades per Frederic entraren a Bohèmia a través d'Aussig mentre que el Príncep Maurici va penetrar directament pel riu Eger. La columna del duc de Bevern va unir-se a Schwerin a Turnau i atacaren Konigseck i aconseguiren una petita victòria a la batalla de Reichenberg.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 30 El general imperial va haver de replegar-se cap a Praga.
Mentrestant, Frederic avançava cap a Praga per atacar Browne abans que se li poguessin unir les forces del duc d'Ahremberg. Browne va retirar-se cap a Praga seguit de prop per Frederic, a qui es va unir Carles de Lorena el 30 d'abril prop de Praga.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 30
L'1 de maig l'exèrcit imperial va retirar-se a Praga. L'ala esquerra dirigida per Carles-Alexandre acampà al marge dret del riu Vltava, mentre que l'ala dreta, dirigida per Browne, va col·locar-se a Malleschitz.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 30
El 5 de maig es reuniren les tropes prussianes prop de Praga, on es trobava l'exèrcit imperial al comandament de Carles Alexandre de Lorena.Calzada, Bernardo María de; Laveaux, Jean-Charles. Vida de Federico II rey de Prusia, 2. Impr. de Saurí y de Berdeguer, 1844. Pág. 27
Frederic el Gran es trobava el 5 de maig al riu Vltava, al sud de Praga, i deixà al general James Francis Edward Keith un cos de tropes i creuà el riu per unir-se la matinada del 6 de maig a les tropes de Kurt Christoph Graf von Schwerin, qui creuà l'Elba prop de Mèlnik. L'exèrcit prussià comptava amb 64.000 soldats.G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, John Emerich Edward Dalberg-Acton Acton (Baron.), Stanley Leathes, G. W. (George Walter) Prothero, Sir Adolphus William Ward, Stanley Leathes, G. W. (George Walter) Prothero, Sir Adolphus William Ward, John Emerich Edward Dalberg-Acton Acton (Baron.). The cambridge modern history. CUP Archive, 1934. Pág. 258
El Príncep Carles-Alexandre, amb 61.000 soldats, va prendre una posició forta i va decidir de romandre a la defensiva fins que arribessin tropes de reforç de Daun, que s'afanyava des de Moràvia. L'esquerra estava coberta pel Ziskaberg, un turó que domina el Vltava. Al llarg del seu front hi havia un pregon barranc i penya-segats, i a la dreta, un pantà amb bardisses, drenatges i dics, que s'estén a un toró prop de Sterboholy. La seva posició va veure's reforçada per les obres que van dur-se a terme tot al llarg de la cima del penya-segat.
La batalla A primera hora del matí del 6 de maig, la totalitat de les unitats de Prússia van formar i es van disposar a portar als austríacs a una batalla decisiva.Cust, Edward. Annals of the wars of the eighteenth century, compiled from the most authentic histories of the period: 1739-1759. Mitchell's Military Library, 1858. Pág. 208"
Segons els plans de Frederic II, el príncep Maurici havia de tendir un pont de vaixells a través del Moldava més amunt de Praga, travessar el riu amb tota l'ala dreta del cos de Keith i arremetre contra la rereguarda de l'enemic, mentre que el rei atacava en el front i el flanc.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 31 Schwerin i els altres generals volien dissuadir-lo d'aquest pla, que creien massa audaç. Objectaven aquests generals que les tropes havien fet un llarg camí i estaven fatigades, que el terreny on la batalla es lliuraria semblava insegur i no havia estat prou examinat. Frederic, però, va silenciar tots els escrúpols mitjançant l'observació que calia, afegint:
Schwerin, que tenia setanta-tres anys d'edat, amb aquesta vivacitat juvenil pel qual va ser notable, baixant el barret sobre el front, va exclamar:Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 31Kohlbaucsh. Historia de Alemania: desde los tiempos más remotos hasta nuestros días. Impr. de M. Álvarez, 1846. Pág. 176
El general Winterfeld, que és qui havia examinat superficialment el camp de batalla, no es va adonar del sòl després del qual l'ala dreta es posicionava.
Prop del poble de Sterboholy corria un petit rierol, en el qual els estanys es formen per mitjà de preses. Aquests estanys s'havien anat assecant i el sòl estava sembrat de civada. La civada donava l'aparença d'una base sòlida a punts que després van acabar sent petits pantans de fang i fang.miniatura|Disposició de les tropes i primers moviments.A les onze va començar l'atac de l'ala esquerra dels prussians.Cust, Edward. Annals of the wars of the eighteenth century, compiled from the most authentic histories of the period: 1739-1759. Mitchell's Military Library, 1858. Pág. 208" La cavalleria prussiana tenia superioritat numèrica (17.000 prussians contra 13.000 imperials) i per això va ser ella la que va iniciar l'atac.G. W. Prothero, Stanley Leathes, Sir Adolphus William Ward, John Emerich Edward Dalberg-Acton Acton (Baron.), Stanley Leathes, G. W. (George Walter) Prothero, Sir Adolphus William Ward, Stanley Leathes, G. W. (George Walter) Prothero, Sir Adolphus William Ward, John Emerich Edward Dalberg-Acton Acton (Baron.). The cambridge modern history. CUP Archive, 1934. Pág. 258 La cavalleria imperial va començar la batalla amb ímpetu i va ser capaç de rebutjar dues vegades als prussians. En el tercer atac, no obstant això, van ser obligats a retrocedir.
La infanteria prussiana marxava ara endavant, amb l'atac a l'esquerra, pel poble de Potscherwitz, però el seu avanç es va alentir en gran manera en comprovar que el que semblaven ser prats eren en realitat estanys secs plantats de civada, la qual cosa els obligava a avançar enfonsant-se fins als genolls en el fang i el pantà o marxant sobre dics i camins estrets de tot just un metre d'ample.Campbell, Thomas. Frederick the Great, his court and times, Volumen 2. Colburn, 1844. Pág. 31
El príncep Carles Alexandre es va veure obligat, pel moviment del mariscal Schwerin, a canviar la seva posició tirant cap endarrere la seva ala dreta, i va ordenar a la seva segona línia que avancés per a protegir aquest flanc. En conseqüència, tan aviat com els prussians van poder formar, van ser rebuts per una línia ben formada assistida per una bateria de 12 canons.Cust, Edward. Annals of the wars of the eighteenth century, compiled from the most authentic histories of the period: 1739-1759. Mitchell's Military Library, 1858. Pág. 208" Dos regiments prussians sencers van cedir, i el Rei, acostant-se, els va tirar en cara el seu comportament covard. Schwerin es trobava en el congost quan va veure al seu regiment titubejar davant de la bateria. Picat amb els retrets del rei, va arrencar una bandera de mans d'un alferes i posant-se al capdavant del seu regiment va cridar:Calzada, Bernardo María de; Laveaux, Jean-Charles. Vida de Federico II rey de Prusia, 2. Impr. de Saurí y de Berdeguer, 1844. Pág. 29L'ancià mariscal no va fer més de cinc passos, quan va ser colpejat per cinc bales, caient mort sota la bandera que portava a les mans. El General Manteufel immediatament va prendre el seu lloc, però poc després va caure també mort per l'impacte una bala de canó.Cust, Edward. Annals of the wars of the eighteenth century, compiled from the most authentic histories of the period: 1739-1759. Mitchell's Military Library, 1858. Pág. 209 miniatura|300x300px|Mort del Mariscal Kurt Christoph Graf von Schwerin durant la batalla de Praga. Obra de Karl Röchling i Richard Knötel.