Satiricó (igualment anomenada Fellini Satyricon) és una pel·lícula franco-italiana dirigida per Federico Fellini i estrenada el 1969. És una adaptació del Satyricon (novel·la homònima) atribuït a l'escriptor llatí Petroni. Ha estat doblada al català.
Argument Fonaments de l'obra exposats pel seu directorExtret de Fellini per Fellini ,
En l'Antiga Roma, Encolp i Ascilt, dos estudiants que viuen junts al barri subterrani de Suburra i viuen de rapinyes, es discuteixen els favors del seu jove esclau Giton. Les tres comparses, successivament desunits i reunits, viuran diferents històries al fil de les seves trobades. Encolp assistirà al festí del nou ric alliberat Trimalció mentre es trobarà el trio pres del terrible Lichas. Després de l'assassinat de Lichas i la caiguda de Cèsar, on perden de vista Giton, s'uneixen Encolp i Ascilt alliberats que passen un moment de respir en una rica casa deserta abans que agafin, en companyia d'un bandit, un hermafrodita considerat dotat de certs poders. Llavors, si Encolp surt indemne del seu combat amb el fabulós Minotaure, hi deixa la seva virilitat. En companyia d'Ascilt, s'aventurarà en comarques màgiques o embruixades com el Jardí de les delícies o la llegendària Enothe. En els confins del país, Ascilt perdrà la vida Mentre Encolp recobrarà la seva virilitat abans d'embarcar-se cap a una nova illa i una vida d'una altra dimensió.
Repartiment Martin Potter: Encolp Hiram Keller: Ascilt Max Born: Giton Magali Noël: Fortunata Alain Cuny: Lichas Capucine: Trifen Salvo Randone: Eumolp Lucia Bosè: la matrona suïcida Mario Romagnoli (El Moro): Trimalció Fanfulla: Vernacchio Donyale Luna: Enote Joseph Weelher: el patrici suïcida Tanya Lopert: Cèsar
Premis i nominacions Premis 1970. Ruban d'argent: Millor fotografia a Giuseppe Rotunno Millor vestuari a Danilo Donati Millor direcció artística a Danilo Donati i Luigi Scaccianoce Millor actor secundari Fanfulla Nominacions 1970. Globus d'Or a la millor pel·lícula estrangera 1971. Oscar al millor director per Federico Fellini
Al voltant de la pel·lícula Una aparició impressionant L'estrena de la pel·lícula va fer una profunda impressió, els festins de Trimalció van ser parodiats en la còmic Astèrix a Helvècia. Record de Fellini: Fellini versus Polidoro Ja que el realitzador Gian Luigi Polidoro es va avançar alguns mesos en la realització de la seva versió del Satyricon (1969), Fellini va haver d'afegir el seu nom al títol de la seva pel·lícula, després d'haver perdut el procés contra Polidoro. Per no competir amb la versió de Fellini, United Artists va comprar la pel·lícula de Polidoro
El major operador de càmera d'Ava La bellesa pictòrica del Satiricó es deu a Giuseppe Rotunno del qui Ava Gardner deia:
«Fellini roda Satiricó » per Gideon Bachmann El periodista i cineasta Gideon Bachmann ha filmat, entrevistat i de vegades exasperat Fellini durant el rodatge del seu Satiricó el 1968. En queda un reportatge, Ciao Federico! presentat en lHomenatge a Fellini al Festival de Canes el 2003.
Referències
Categoria:Pel·lícules d'Itàlia del 1969 Categoria:Pel·lícules de França del 1969 Categoria:Pel·lícules de comèdia dramàtica del 1969 Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de la dècada del 1960 Categoria:Pel·lícules surrealistes Categoria:Pel·lícules basades en novel·les Categoria:Pel·lícules dirigides per Federico Fellini Categoria:Pel·lícules de l'Imperi Romà Categoria:Pel·lícules del 1969 doblades al català Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT de França Categoria:Pel·lícules de temàtica LGBT d'Itàlia Categoria:Pel·lícules de sàtira de França Categoria:Pel·lícules de sàtira d'Itàlia Categoria:Pel·lícules amb música de Nino Rota