La corea acantocítica (ChAc, també anomenada coreoacantositosi),Online Mendelian Inheritance in Man: CHOREOACANTHOCYTOSIS és una malaltia hereditària poc comuna causada per una mutació del gen que dirigeix les proteïnes estructurals en els glòbuls vermells de la sang. Pertany a un grup de quatre malalties agrupades sota el nom d'acantocitosis.Genetics Home Reference: Chorea-acanthocytosis Quan la sang del pacient és observada a través d'un microscopi, apareixen alguns dels glòbuls vermells característics d'aquesta malaltia amb múltiples espines al seu voltant, i són denominats específicament acantòcits.
Altres efectes de la malaltia poden incloure epilèpsia, canvis de comportament, degeneració muscular i degeneració neuronal, similar a la que pateixen els pacients amb la malaltia de Huntington. L'edat mitjana d'aparició dels símptomes és als 35 anys. La malaltia és incurable i inevitablement condueix a la mort prematura.
La corea acantocítica és considerada un trastorn autosòmic recessiu, tot i que també s'han detectat uns quants casos provocats per una herència autosòmica dominant.
Etiologia La corea acantocítica és causada per les mutacions en el gen VPS13A. El nom oficial d'aquest gen és "proteïna vacuolar classificació 13 homòleg A." VPS13A és el símbol oficial del gen.Genetics Home Reference: VPS13A
El gen VPS13A El gen VPS13A proporciona instruccions per a la producció d'una proteïna anomenada "chorein", que és la proteïna vacuolar 13. La proteïna codificada per aquest gen pot controlar els passos en el cicle de les proteïnes a través de la xarxa trans-Golgi als endosomes, lisosomes i la membrana plasmàtica. Tot i així la funció específica d'aquesta proteïna en el cos no està del tot clara actualment. Alguns investigadors creuen que aquesta proteïna té un paper important en el moviment de les proteïnes dins de les cèl·lules. La majoria de les mutacions genètiques del VPS13A provoquen la producció d'una versió no funcional de la proteïna "chorein" que és anormalment petita.Online Mendelian Inheritance in Man: VACUOLAR PROTEIN SORTING 13, YEAST, HOMOLOG OF, A; VPS13A Malgrat que el gen VPS13A està actiu (expressat) en tot el cos, no és clar per què les mutacions en aquest gen només afecten el cervell i els glòbuls vermells.
S'han trobat aproximadament 75 mutacions en el gen VPS13A que poder causar corea acantocítica. La majoria d'aquestes mutacions insereixen o eliminen un o més blocs de construcció de l'ADN (nucleòtids) al gen VPS13A. Aquests canvis en el gen són els causants de la producció de la versió no funcional de la proteïna “chorein”.COMPLEX GENETIC APPROACHES TO MONOGENIC DISEASE: GENOMIC AND TRANSCRIPTOMIC DISSECTION OF NORMAL EXPRESSION OF CTNS, THE GENE INVOLVED IN NEPHROPATHIC CYSTINOSIS miniatura|Localització del gen VPS13A al cromosoma 9
Composició gel gen En un principi es va veure que el gen VPS13A contenia 73 exons i que s'estén per 250 kb. Més tard s'hi van identificar 5 exons alternatius addicionals en aquest gen (que són els exons 7b, 31B, 34b, 68b, i 69b) però es va veure que 3 d'ells, els exons 31B, 34b, i 69b, tenen codons de parada en tots els marcs de lectura 3.
Ubicació del gen Ubicació citogenètica: 9q21 (significa que el gen VPS13A es troba al llarg del braç q del cromosoma 9, concretament a la posició 21). Ubicació molecular en el cromosoma 9: 79.792.360 parells de bases a 80.032.398.
Herència de la corea acantocítica Aquesta condició s'hereta en un patró autosòmic recessiu, que comporta que cada germà d'un individu afectat té un 25% de probabilitats de tenir la malaltia, un 50% de probabilitats de ser un portador asimptomàtic, i un 25% de probabilitats de ser afectat però no un vehicle. Per tant, ambdues còpies del gen en cada cèl·lula han de tenir la mutació perquè es pateixi la malaltia. Això vol dir que els pares d'una persona amb aquesta malaltia (autosòmica recessiva), han de tenir cadascun una còpia del gen mutat, tot i que aquests en general no en mostren signes ni símptomes, sinó que és quan els dos gens mutats (un de cada progenitor) passen a la descendència quan es manifesta la malaltia. Per a les famílies en què les mutacions que causen malalties són conegudes, les proves prenatals són possibles.Mutation in the CHAC gene in a family of autosomal dominant chorea-acanthocytosis.
Prevalença S'han detectat entre 500 i 1000 casos de corea acantocítica en tot el món. S'ha trobat afectats en tots els orígens ètnics. Malgrat això, s'ha detectat que la mutació del gen pot ser concreta segons l'ètnia.Chorea-Acanthocytosis
Símptomes Els signes de la corea acantocítica en general comencen a manifestar-se a principis o mitjans de l'edat adulta (al voltant dels 35 anys). Aquests van empitjorant amb l'edat fet que porta a una mort prematura de la persona, ja que la malaltia és incurable. Aquesta síndrome consisteix en un trastorn neurològic que es caracteritza per diferents símptomes els més importants dels quals són: Problemes neurològics: Deguts a la pèrdua de cèl·lules en certes regions del cervell (degeneració). Canvis de comportament: pot ser el primer signe de l'aparició d'aquesta síndrome. Aquests poden incloure: canvis de personalitat, el trastorn obsessivocompulsiu (TOC), la falta de domini sobre un mateix i la incapacitat de tenir cura d'ell mateix. I també l'apatia, la depressió, lentitud de pensament, la hiperactivitat, la irritabilitat, la distracció, la inestabilitat emocional. Les persones poden comportar-se d'una manera immadura tenint també un comportament obsessiu-compulsiu. Moviments involuntaris: Són bruscos i la persona no els pots controlar. Contracció involuntària de diferents músculs (distonia). Com a conseqüència les persones: Porten a terme moviments bruscos de cames i braços, essent molt comuns els moviments pelvians i l'arronsament d'espatlles. Degut a la inestabilitat de la postura i la marxa, pateixen sovint caigudes. També tenen espasmes violents en el tronc que ocasionen també caigudes de manera freqüent. Els més freqüent són moviments involuntaris que afecten sobretot la cara, la llengua, la boca, la laringe i la faringe. Ocasionant així tics vocals, un exemple serien els grunyits, eructes involuntaris, roncs i vòmits involuntaris. Complicacions per menjar, dificultat en la masticació i deglució dels aliments degudes a tics a la llengua i la gola. Fet que porta a una reducció de la ingesta calòrica, i per tant, a una reducció exagerada de pes en poc temps. Acostumen a tenir ferides a la llengua a la boca degut a les mossegades automutilants conseqüència de la falta de control sobre els seus moviments. A més a més les persones amb corea acantocítica solen ser propensos a tenir convulsions. Poden tenir dificultat per parlar o fins i tot poder-se només comunicar mitjançant grunyits o bé xiuxiuejant. Deteriorament muscular (miopatia): Els músculs perden força i són més dèbils, fet que fa que la mobilitat de la persona sigui dificultosa. Deteriorament cognitiu: El deteriorament cognitiu és comú. Dona lloc a una dificultat per aprendre, processar i recordar informació. També es veuen afectades les funcions de memòria, mantenir la concentració amb el temps, modificació del comportament. Neuropatia perifèrica: Reducció de la sensibilitat i augment de la debilitat en braços i cames. Glòbuls vermells anormals: Els glòbuls vermells de les persones afectades tenen forma d'estrella. Aquest fet és degut a la mutació del gen autosòmic recessiu que codifica les proteïnes estructurals dels glòbuls vermells.Clasificación etiológica de las coreas ,Neuroacantocitosis
Diagnòstic La malaltia es pot diagnosticar amb certesa segons la presència del símptomes propis d'aquesta. Però, a causa del fet que cada individu afectat pot presentar varietats diferents de la síndrome, hi ha diferents proves per a confirmar el diagnòstic.
Neuroimatge Basada en la utilització d'instruments d'imatges per ressonància magnètica (MRI) o bé amb tecnologia CT. Aquest revelen el grau d'atròfia del cervell dels pacients. Les imatges per ressonància magnètica (MRI) utilitzen uns imants d'elevada potència per polaritzar i excitar nuclis d'hidrogen en molècules d'aigua dels teixits humans, produint un senyal detectable amb el qual es poden produir imatges de tot el cos, en aquest cas concret del cervell. Aquesta tècnica no implica l'ús de radiació ionitzant i per tant, no té risc sobre la persona. Tot al contrari de la tecnologia CT que té límit en el nombre d'exploracions a les quals es veu sotmès un pacient, ja que comporta certs riscos per a la salut.Imatge mèdica
Examen sanguini Es pretén detectar l'augment de la quantitat d'enzims musculars i hepàtics a la sang. Principalment es mira l'augment de la quantitat de creatina-cinasa o CK. Altes quantitats d'aquesta proteïna en el sèrum pot significar un dany muscular, ja que la majoria d'enzims CK es troben en les cèl·lules musculars, per tant, quan aquestes es destrueixen queda lliures a la sang i n'augmenta la seva concentració. Els nivells normals de CK a la sang varien per diferents factors com el sexe, la raça i l'activitat, però el rang normal se situa entre 22 i 198 u/L (unitats per litre).
Amb menor freqüència també s'augmenta la concentració de LDH (lactat deshidrogenasa), AST (aspartat aminotransferasa) i ALT tots tres són també marcadors per a detectar una destrucció anòmala dels teixits del cos.Examen Sanguíneo de Creatina Kinasa
Electromiografia (EMG) miniatura|Mostra de gòbuls vermells normals i acantocítics Tècnica utilitzada per a l'avaluació i registre de l'activitat elèctrica produïda pels músculs esquelètics. Es porta a terme utilitzant un instrument anomenat electromiògraf, el qual detecta l'energia potencial generada per les cèl·lules musculars quan són activades neuronalment o elèctrica. Els senyals poden ser utilitzats per a detectar anomalies en el moviment de les persones, ja que en condicions normals el teixit muscular en repòs hauria de ser elèctricament inactiu. Així, després de l'activitat elèctrica causada per la inserció de les agulles de l'aparell, no s'hauria de detectar cap activitat anormal espontània. En les persones afectades per la corea acantocítica això no serà així, ja que es produiran moviments involuntaris que faran aparèixer un impuls elèctric que serà detectat per l'electromiògraf.
Proves de detecció d'acantòcits Els acantòcits es troben a la sang dels individus que pateixen corea acantocítica en una proporció molt variable. De manera general, en el 5-50% de la població de glòbuls vermells. En alguns casos però, aquests poden estar absents o bé poden aparèixer només al final del decurs de la malaltia motiu pel qual no representen una prova de diagnòstic definitiva. A més, cal tenir en compte que la proporció d'acantòcits no es relaciona de manera directa amb la gravetat de la malaltia.Chorein detection for the diagnosis of chorea-acanthocytosis.
Microscopia electrònica de rastreig És probablement el mètode més fiable de detectar els glòbuls vermells anòmals, però no sempre és possible.
Detecció de "chorein" Mitjançant la tècnica de Transferència Western es va revelar l'absència o reducció notable de la proteïna "chorein" (codificada pel gen VPS13A el qual és el responsable d'ocasionar la malaltia) en els individus que patien corea acantocítica. Aquesta tècnica es porta a terme utilitzant antisèrums antichorein amb els quals es detecta l'expressió de chorein a les cèl·lules. En el cas de patir la síndrome la detecció és molt menor que en una persona sana.
Proves clíniques Anàlisi de la seqüència del DNA genòmic Està disponible clínicament. Tot i això la taxa de detecció d'una mutació no és coneguda, per tant existeix la possibilitat d'error. Se sap que l'anàlisi de la seqüència no pot detectar la supressió d'un exó o de tot un gen.
Anàlisi de la supressió / duplicació