Garba fou una revista setmanal d'Art, Literatura y Actualitats publicada entre 1905 i el 1906, quan va ser suspesa pel delicte d'assemblar-se massa a Cu-cut!.Garba (Barcelona, 1905-1906) Va ser fundada el 18 de novembre de 1905 sota la direcció de Josep Bagunyà, el qual exercirà aquest càrrec fins al final de la revista, al 10 de febrer de 1906, moment en què va sortir el darrer número de la revista.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 387. El nom de la revista, Garba, fa referència a un feix d'espigues tallades, tot al·ludint als Segadors, indicant a l'espectador que aquesta serà una revista centrada en la cultura catalana.Institut d'Estudis Catalans, DIEC
Es tractava d'una revista de 24 pàgines que recollia en cada un dels seus números relats breus, poesies, art i articles diversos, tot relacionat amb el gust i l'estètica tant artística com literària vinculats amb el Modernisme català. Així, alguns dels autors i il·lustradors més destacats del moment a Catalunya van col·laborar en les diferents seccions que formaven la publicació setmanal.
El contingut literari i artístic de gust modernista però, no va poder prevaldre per sobre dels interessos econòmics i personals del director de la revista, propiciant un canvi radical de la publicació en el que acabaria sent el darrer número d'aquesta. Així, l'art i la literatura modernista van deixar pas a un format molt proper a la llavors recent clausurada revista Cu-Cut!, de la qual la publicació s'endurà alguns il·lustradors i caricaturistes per treballar a Garba, donant com a resultat uns continguts menys seriosos i més humorístics. Les semblances entre Garba i el Cu-Cut! acabaran amb la revista, propiciant el desenllaç de la publicació l'any següent d'haver-se començat a posar a la venda.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 388.
Història Naixement miniatura|Última pàgina del primer número de Garba.Pàgina 24 del número 1 de Garba
Garba va sorgir per primer cop el 18 de novembre de 1905, després d'haver patit diverses suspensions que van provocar el retard de la seva primera publicació. Aquesta però, va ser anunciada amb una gran tirada de prospectes que reproduïen un cartell de Joan Llimona.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 387-388.
Va ser una de les revistes nascudes durant el ressorgiment del Modernisme fort i potent del 1904, gràcies a l'aparició el 12 de novembre de 1904, del primer número de la revista El Poble Català. Ara bé, aquest ressorgiment no va durar, i el 1906, el Modernisme es va dissoldre amb l'aparició del Noucentisme.MARFANY, J.-LL, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1986, pàg. 130-131.
El modernisme català era un moviment politicocultural que anhelava transformar la societat catalana i va tenir un cert pes entre els anys 1885 i 1920, aproximadament. El modernisme era una corrent europea que va tenir un significat més especial a Catalunya, ja que tenia els objectius de recuperar la cultura catalana i modernitzar el país. Per tant, Garba va ser creada amb la voluntat de difondre la cultura i la llengua catalana.
Cal contextualitzar que Espanya es trobava en l'època de la Restauració. En clau catalana, va suposar un augment del nacionalisme català. No només en la cultura, arquitectura i literatura, sinó que aquest anhel catalanista també es va veure reflectit en la política. La Lliga Regionalista, un partit catalanista liderat per homes destacats de l'època com Prat de la Riba o Francesc Cambó, va aconseguir tenir representació al congrés, amb el desig d'obtenir algun dia l'autonomia política de Catalunya perduda al 1714 i amb el Decret de Nova Planta de 1916 signat pel rei Felip V.
El 18 de novembre de 1905 sorgiria finalment Garba, després de diverses suspensions de l'enunciada publicació, amb Josep Bagunyà com a fundador. L'historiador Joan Torrent explica en el seu llibre Història de la premsa catalana que segurament Bagunyà va crear Garba per tornar a encendre la flama cultural del modernisme català que s'havia apagat amb la desaparició de Catalunya. De fet, l'administració d'aquest periòdic estava situat al mateix local, redacció dels setmanaris de Bagunyà i llibreria, del carrer del Cardenal Cassanues, 4, destinat a ser assaltat una setmana després de l'aparició del primer número de Garba.
Bagunyà, a més de liderar Garba, va ser l'editor del popular setmanari catalanista Cu-cut!, on destacava per la seva habilitat per endevinar els gustos dels seus lectors. També va esdevenir membre d'En Patufet a finals de 1904, quan Capmany li va cedir els drets de publicació. Bagunyà hi va abocar tota la seva experiència d'editor i home d'empresa, i aconseguí que el seu excel·lent equip de col·laboradors del Cu-cut! s'integrés al nou projecte, convertint En Patufet en una de les revistes infantils en català més populars de l'època.
El primer número de la revista s'inicia amb un article titulat "Començament" signat per Joan Maragall, poeta de renom dins del Modernisme català, i que va expressar amb ell la intenció i el perquè del sorgiment de la publicació. En l'escrit ens va revelar que Garba va néixer amb l'objectiu de ser una obra mostra de la cultura catalana i que per tant, la pàtria catalana era la que havia de gaudir d'ella, manifestant-nos d'aquesta manera, la ideologia plenament catalanista i nacionalista pròpia del modernisme que va ser present en la revista durant les 11 publicacions que va tenir.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 387-388.
miniatura|Primera part de l'article "Començament" de Joan Maragall.Pàgina 2 del número 1 de Garbaminiatura|Segona part de l'article "Començament" de Joan Maragall.Pàgina 3 del número 1 de Garba
Desenllaç Amb la publicació número 11 de la revista, datada del 10 de febrer de 1906, es va donar una clara transformació en l'estil i format que havien caracteritzat la revista durant els 10 números precedents.
Després dels esdeveniment ocorreguts el 25 de novembre de 1905, la revista Cu-Cut! va quedar suspesa de forma indefinida. Molts dels redactors i il·lustradors de Garba també havien treballat pel Cu-Cut! i van creure que la fórmula del setmanari humorístic tindria més èxit i popularitat que no pas la d'una revista distingida d'art i literatura. Van creure que aquest canvi juntament amb la disminució del seu cost de vint-i-cinc cèntims que costava abans a deu cèntims amb la nova presentació i format, faria augmentar les vendes de Garba. A més, també es va pretendre renovar-la per a mantenir-la, arran de l'aparició del Noucentisme, que va desvirtuar al Modernisme fins a fer-lo desaparèixer el 1906.MARFANY, J.-LL, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1986, pàg. 132.
Cal afegir que canviar el nom d'una revista prohibida per poder-la seguir publicant, com és del cas de Cu-cut! amb Garba, ha succeït en nombroses ocasions al llarg de la història de la comunicació.
Ara bé, aquest canvi no va resultar. El nou format i presentació del número 11 va ser el mateix que havia seguit el setmanari Cu-Cut! i el duc Bivona, governador de Barcelona en aquells inicis de 1906, va decidir suspendre la publicació pel delicte d'assemblar-se excessivament a la revista Cu-Cut!.
Aquest fet va ser tant perjudicial per a Garba que va provocar el seu tancament definitiu, després d'haver estat en activitat durant el breu període de 3 mesos, des del 18 de novembre de 1905, data de la primera publicació, fins al 10 de febrer de 1906, data de l'última publicació d'aquesta destacada revista d'Art, Literatura i Actualitats del Modernisme català.
Similituds entre la revista Garba i la revista Cu-cut! 150px|Exemple d'una pàgina de Garba.Pàgina 2 del número 11 de Garba 150px|Exemple d'una il·lustració de GarbaPàgina 9 del número 11 de Garba 150px|Exemple d'una pàgina del Cu-cut!Pàgina 12 del número 98 del Cu-cut! de l'any 1903 150px|Exemple d'una il·lustració del Cu-cut!Pàgina 9 del número 45 del Cu-cut! de l'any 1902 Exemple d'una pàgina de Garba S'aprecia el canvi de format utilitzant un idèntic al del Cu-cut!, d'unes dimensions de 272 x 193 mm i a dues columnes. Exemple d'una il·lustració de Garba Van deixar enrere les il·lustracions de grans artistes modernistes per la incorporació de caricatures d'antics treballadors del Cu-cut!. Exemple d'una pàgina del Cu-cut! Es mostra el format i la presentació que va utilitzar el setmanari humorístic i satíric al llarg de totes les seves publicacions. Exemple d'una il·lustració del Cu-cut! Els artistes que van treballar al Cu-cut!, un cop cessada, van desenvolupar les seves caricatures al 11è número de Garba. .
Ideologia Garba en si no reflecteix una ideologia centrada a mostrar una intenció política d'enaltiment del catalanisme en les seves publicacions. Però, tot i així si que té una intenció plenament literària i artística dins la cultura catalana i per tant, una intenció moderna pròpia del Modernisme més pur i característic de la revista modernista per excel·lència, L'Avenç.
La revista és una clara iniciativa cultural modernista lligada al nacionalisme imperant, és a dir, lligada a l'intent de modernitzar la societat catalana i no pas l'espanyola. Això per tant, ja implicava un catalanisme hereu de les idees d'esquerra i regeneracionistes de Valentí Almirall. A través dels seus articles i escrits pretenia lluitar per la recuperació del caràcter genuí i propi català; propi d'una societat moderna i avançada d'Europa. Però, ho feia desvinculant-ho de la intenció política i lligant-ho a la llengua, a la literatura i a l'art.
A través de la literatura i l'art tenia el propòsit de fer veure que Catalunya a diferència de la resta d'Espanya, tenia el potencial d'una societat moderna. D'aquesta manera, incorporava una intenció nacionalista de diferenciar el poble català del poble espanyol culpant-lo del decandiment que estava patint Catalunya arran del castellà, que suplantava el caràcter propi català. Però, més que centrar-se en l'esperit catalanista polític, se centrava simplement en la pura modernitat del Modernisme català mitjançant l'enaltiment de la seva literatura i art propis i amb la utilització de la llengua catalana com una llengua moderna i com a vehicle lingüístic de la societat i dels 11 números que van constar la revista.MARFANY, J.-LL, “El Modernisme”, dins Història de la literatura catalana. Part moderna, vol. VIII, Ed. Ariel, Barcelona, 1986, pàg. 94-96.
D'aquesta manera, Garba té una gran riquesa i singularitat periodística pròpiament modernista, que no és més que el reflex de l'evolució de la societat catalana, i de la transformació del pensament literari i artístic al marge de l'evolució paral·lela del pensament polític.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 177-178.Publicacions de Garba (Barcelona, 1905-1906)
Director i col·laboradors miniatura|Exemple d'una de les pàgines de la revista Garba.Pàgina 5 del número 7 de Garba
miniatura|Exemple d'una de les pàgines de la revista Garba.Pàgina 4 del número 5 de Garba
Director Josep Bagunyà: (1870 - 1942) Fou el director de Garba durant les 11 publicacions que va tenir. També va ser un editor destacat de la revista Cu-Cut!.TASIS, R.; TORRENT, J., Història de la premsa catalana, Ed. Bruguera, Barcelona, 1966, pàg. 387-388.
Col·laboradors La revista va comptar amb col·laboradors de gran reconeixement literari i artístic que van ajudar a la publicació a adquirir un prestigi molt important en l'àmbit literari en el que es trobava la publicació.