La pita elegant Rev. 29/04/2021 (Pitta elegans) és una espècie d'ocell de la família dels pítids (Pittidae). És endèmica de les Illes Petites de la Sonda i les Moluques a Indonèsia.
Descripció Aquesta elegant pita fa 19 cm de llarg i pesa entre 47 i 77 g. Té el cap, la gola, la barbeta i el coll negres amb una franja a la corona de color beix. Les parts superiors són de color verd fosc, igual que la major part de les ales, que també tenen una taca turquesa brillant a les cobertores menors. El carpó és de color blau turquesa i la cua és negra amb una punta verda. Les parts inferiors són majoritàriament de color beix càlid, amb el centre negre amb una taca vermella a sota. No presenta dimorfisme sexual.
Distribució i hàbitat La pita elegant és endèmica de les Illes Petites de la Sonda i les Moluques a Indonèsia. Alguns autors també la situen a Timor Oriental, però l'espècie només s'ha registrat a la meitat occidental de l'illa, tot i tenir un hàbitat adequat.
L'hàbitat natural són els boscos tropicals secs i els boscos tropicals humits de les terres baixes.
Estat de conservació La mida de la població d'aquesta espècie no s'ha quantificat específicament, tot i que generalment es descriu com a comuna. Jones et al. (1995) van calcular densitats aproximades de 4 individus/km² a Sumba. Tenint en compte que queden aproximadament 8.000 km² d'hàbitat adequat a l'àrea de cria/resident, s'estima que la població comprèn entre 20.000 i 35.000 individus, o aproximadament entre 15.000 i 25.000 individus madurs. Per aquestes raons, està catalogada com a espècie en risc mínim en la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN.
Taxonomia i distribució de subespècies La pita elegant va ser descrita i il·lustrada pel zoòleg neerlandès Coenraad Jacob Temminck l'any 1836 a partir d'un exemplar recollit a l'illa de Timor. Temminck va encunyar el nom binomial Pitta elegans.
La pita elegant de vegades s'havia tractat com una subespècie de la pita de l'Índia (P. brachyura), la pita sorollosa (P. versicolor) o la pitta alablava (P. moluccensis).
Segons el Congrés Ornitològic Internacional (v15.1, 2025) es reconeixen tres subespècies:
P. e. virginalis (Hartert, 1896) – les petites illes de Tanahjampea, Kalaotoa i Kalao (entre Sulawesi i Flores). P. e. maria (Hartert, 1896) – illa de Sumba (sud de les illes Petites de la Sonda). P. e. elegans (Temminck, 1836) – illa de Timor i illes properes (Semau i Kisar).
Notes taxonòmiques Anteriorment també se li atribuïa la subespècie P. e. hutzi (Meise, 1942) de l'illa de Nusa Penida (sud-est de Bali) actualment tractada com coespecífica de la pita ornada (P. concinna).
Actualment i en funció de diferències bioacústiques i de plomatge es consideren espècies de ple dret les poblacions de les illes Petites de la Sonda més occidentals i les de les illes al voltant de mar de Banda: Pita ornada (P. concinna, Gould, 1857), de les illes Nusa Penida, Lombok, Sumbawa, Flores, Adonara, Lomblen i Alor. Pita gorjablanca (P. vigorsii, Gould, 1838), de les illes Banda, Watubela, Kai, Tanimbar, Babar, Sermata, Damar i Romang.
Referències
elegant Categoria:Ocells d'Àsia