miniatura|LImperi Hitita (vermell) al clímax del seu poder vora l'any 1290 aC, amb la frontera amb l'Imperi Egipci (verd). LImperi Hitita va ser l'estat dels hitites conegut amb el nom de Hatti, tal com és esmentat a les cròniques assíries. Establerts a Anatòlia cap al la van ocupar fins al quan, empès pels Pobles de la mar, l'imperi va col·lapsar i es va fragmentar, donant lloc a una sèrie de regnes relativament efímers, els estats neohitites.
Els egipcis l'anomenaven Ht, que segurament equival a Hate, i a la Bíblia se l'anomena Hittim que la Bíblia luterana tradueix com a hethiter i que va donar lloc al terme anglosaxó Hittites. Els francesos els anomenaven Hethéens, i posteriorment Hittites, i els castellans heteos i, més endavant, hititas. En català s'ha adoptat la forma anglosaxona amb una sola te. Cal no confondre aquests hitites amb els hetites de Palestina, descendents d'Het.
Antecedents La civilització hitita es va conèixer l'any 1834 quan Charles Félix Marie Texier (1802-1871) va descobrir les ruïnes d'una antiga ciutat prop de Bogazköy. Aquesta ciutat va resultar ser la capital imperial, Hattusa. En les dècades següents, es van anar descobrint nous elements, especialment inscripcions, que una vegada parcialment desxifrades van treure a la llum l'existència d'un gran imperi fins aleshores desconegut.
El 1897 la descoberta de les Cartes d'Amarna va suposar un gran avenç en l'estudi dels hitites. Van seguir diverses excavacions que van suposar l'aportació de nous i nombrosos elements. El desxiframent de l'escriptura hitita, inicialment anomenada «arzawa», va rebre un impuls decisiu quan Hugo Winckler, entre 1905 i 1909, va descobrir, a Bogazköy, més de 10.000 tauletes, un autèntic arxiu nacional, i entre elles alguns textos bilingües que van possibilitar el coneixement del seu contingut. Finalment, a mitjan , l'escriptura hitita va ser totalment desxifrada i noves troballes posteriors n'han perfeccionat el coneixement.
Un estat d'organització moderna miniatura|Hatti i rodalia L'existència de l'Imperi Hitita tenia des d'antic algunes al·lusions, als textos bíblics i a nombrosos relleus egipcis que hi feien referència. Però el coneixement ordenat de la seva història és més recent. El 1907 un grup d'arqueòlegs europeus va descobrir, prop del poblat turc de Bogazköy, la ciutat d'Hattusa, capital de l'antic Imperi Hitita. Entre les seves ruïnes es van trobar piles de tauletes de fusta, que contenien documents de la història del país. Però el mal estat de la fusta no va permetre llegir aquells textos tan valuosos, i els arqueòlegs es van haver d'acontentar a desxifrar el material de biblioteca que també es va trobar, escrit sobre tauletes d'argila, més resistents al pas del temps, i que contenien textos jurídics, religiosos i històrics. Malgrat que aquests textos són probablement menys espontanis i més oficials que la documentació arxivada a les tauletes de fusta, serveixen per a conèixer la història d'aquest poble que, per la claredat i l'objectivitat de la informació que ha transmès, té guanyat el qualificatiu de modern.
Fins als hitites, tots els textos històrics que coneixem d'altres imperis es redueixen a llistes de reis i dels fets principals dels seus regnats. Els hitites ens han deixat dades suficients per elaborar-ne una autèntica història, en el sentit més actual de l'expressió, ja que la relació de cada fet guerrer, de cada tractat i de cada decisió reial va precedida d'un nexe que estableix la relació amb el passat i seguida d'un comentari que pretén endevinar-ne les possibles conseqüències.
A partir d'aquesta informació de primera mà, no és difícil traçar les línies principals de l'evolució històrica hitita. La cronologia de reis i esdeveniments difereix lleugerament d'uns especialistes a d'altres, però en el pitjor dels casos les diferències són només d'algunes desenes d'anys.
Hattusa, la capital de l'estat hitita, es va fundar a mitjans del pel primer sobirà del que tenim clara notícia, Hattusilis I. El seu regnat va sofrir lluites contínues per conservar l'autonomia enfront dels pobles que l'envoltaven, sobretot els hurrites, establerts al nord de Síria, i els kashkes, que habitaven les impenetrables muntanyes del sud de la mar Negra. Uns i altres van arribar a atacar la capital hitita, que va ser destruïda i reconstruïda de bell nou diverses vegades. L'activitat guerrera la va continuar el seu successor, Mursilis I, que va destruir la ciutat d'Alep i va arribar fins a Babilònia. Aquell territori va caure en un període de desorganització interna a causa d'aquesta invasió. L'excessiva activitat i la manca d'estructuració interior van comportar la ruïna d'aquest primer Imperi Hitita.
A finals del van sorgir greus enfrontaments interns provocats per profundes dissensions en el si de la família reial i que van acabar conduint a la fi del regne. Els esforços de Telepinus (1525 - 1500 aC) per restaurar-lo van resultar ineficaços i a la caiguda del regne va seguir un període de silenci en les fonts sobre la civilització hitita. Aquest silenci s'explica també perquè el va veure la supremacia dels hurrites de Mitanni i la formació de l'Imperi Nou egipci. Malgrat això, la prepotència de Mitanni i els egipcis no anorreà els hitites. Durant aquell període d'inactivitat política, van posar els fonaments de la seva futura ascensió a gran potència amb la creació de les institucions que els haurien de permetre l'estructuració d'un nou regne. En aquells anys es va compilar el Codi Hitita, el principal monument legislatiu d'aquesta civilització i un dels més importants de l'Antiguitat. Aquestes lleis definien el tipus de delicte, si el que el cometia era lliure esclau, i en quines circumstàncies s'havia produït. Contemplaven les lesions, el rapte, la fuga dels esclaus, la contaminació de l'aigua, l'homicidi, el matrimoni, el robatori, i altres aspectes de la vida quotidiana. A diferència d'altres codis orientals, contempla la compensació a la víctima, i molt poques vegades la pena capital, només en casos de bestialisme i de rebel·lió contra el rei. La responsabilitat és individual, i no passa a altres membres de la família. No té caràcter religiós, només civil, i serveix per administrar justícia.
Cap a l'any 1380 aC, Subiluliuma I va fundar l'Imperi Nou hitita a partir d'una potent organització militar. A l'inici del seu regnat, va organitzar una campanya militar al país de Damasc i va sotmetre a la seva sobirania la majoria dels petits reialmes de Síria. El sistema de lluita que va establir Subiluliuma es fonamentava en l'ús dels carros de guerra, una gran novetat tècnica, i en la peculiar estratègia dels atacs per sorpresa, que agafava indefensos els enemics, habituats a batalles més previsibles. Gràcies a això, en una campanya posterior va poder sotmetre completament tot Síria.
Una altra novetat de la seva forma de fer la guerra va ser la tècnica del setge. La pròspera ciutat de Karkemish no va poder resistir el setge del seu exèrcit més de vuit dies, i el rei d'Amurru es va haver de reconèixer vassall dels hitites. Amb això, es trencà l'equilibri militar dels petits estats d'Orient i el regne hitita va destacar entre tots, posant-se a l'altura militar d'Egipte i Babilònia. Tan gran va arribar a ser el seu prestigi que la mateixa reina d'Egipte, potser la vídua de Tutankamon, va demanar a Subiluliuma que un dels seus fills es casés amb ella, encara que els generals de la cort egípcia van desbaratar la realització d'aquesta unió, que hauria pogut formar un gran imperi a Orient.
Els successors de Subiluliuma I van mantenir l'extensió dels seus dominis a còpia de lluites contínues contra els pobles veïns i especialment contra Egipte, que vivia una època d'expansió amb la XIX dinastia. Així, Mursilis II, que va començar a regnar a mitjan , v lluitar durant tot el seu regnat contra els Kashka i va sotmetre gran part d'Anatòlia. El seu successor, Muwatallis I, va sofrir la invasió dels kashka en territori hitita mentre tot l'esforç del seu exèrcit es concentrava contra els egipcis del faraó Ramsès II, al que va vèncer en la batalla de Cadeix a principis del .
A la mort de Muwatallis I va començar un període de crisi en l'Imperi Hitita. El tron, que corresponia legítimament al seu fill, el va usurpar l'oncle de l'hereu, un germà de Subiluliuma I anomenat Hattusilis III, que va regnar amb la sort a favor i va portar l'Imperi a un dels períodes de més gran apogeu. Va signar un tractat equilibrat amb Egipte i va fer front als atacs de Salmanassar I d'Assíria. En aquells mateixos anys de mitjan , Moisès conduïa el poble hebreu a establir-se a Palestina. Al final d'aquell segle, uns pobles indoeuropeus, que els egipcis anomenaven «Pobles de la mar», van envair gran part de l'Orient pròxim. Els petits regnes van desaparèixer i els grans imperis van resistir l'empenta i van subsistir, amb l'única excepció de l'Imperi Hitita, que va sucumbir.
Història Convencionalment, la història dels hitites es divideix en sis fases: Període prehitita. Període protohitita. Imperi hitita Antic. Imperi hitita Mitjà o període de foscor. Imperi hitita Nou o Segon Imperi Hitita. Període neohitita o Regnes neohitites.
Període prehitita i protohitita El període prehitita es va expandir entre l'any 2500 aC i el 2400 aC, a l'entorn del que es podria considerar una mena de primera capital a l'indret de la moderna ciutat d'Alaca Höyük.
El període protohitita va durar uns 700 anys (2400 aC - 1700 aC) i durant aquest temps va tenir lloc un enriquiment cultural a conseqüència del contacte amb els assentaments comercials assiris, anomenats els Karum, amb Kaneix que va ser el principal, moderna Kültepe, prop de Kayseri, que va existir entre el 1900 aC i el 1720 aC.
Imperi Hitita Antic L'Imperi Hitita Antic es va desenvolupar entre el 1700 aC i el 1400 aC. Aquest període es va iniciar amb l'existència ja consolidada d'una sèrie de principats de cultura hitita per les regions central i sud-oriental d'Anatòlia: Regne de Mama Regne de Kanish Regne de Kushara Regne de Khatti o Hatti Zalpuwa (a la zona del llac de la Sal) Shalatiwara Buruixkhanda
Anitta, rei de Kussara, va conquerir Khatti (capital Hattusa) i va sotmetre a vassallatge Shalatiwara i Buruixkhanda cap a la meitat del segle XVIII aC, aconseguint el primer embrió de l'Imperi Antic. L'imperi de fet no es va consolidar fins al regnat de Labarnas I i del seu successor, Mursilis I. L'Imperi Antic va durar fins al regnat de Telepinus, quan el regne hurrita de Mittani va aconseguir l'hegemonia regional.
Va ser Telepinus que va deixar escrits uns edictes on establia determinades reformes legislatives. Als edictes hi ha sempre una introducció històrica de l'origen de l'imperi on es parla només de tres reis: Labarnas, Hattusilis I i Mursilis I.
Labarnas I es considera el fundador, ja que va estendre la seva hegemonia sobre les ciutats estat i petits principats veïns. Hattusilis I, el seu fill, va traslladar la capital a Hattusa, i va ampliar el seu territori: Va conquerir Alalakh als hurrites. Va atacar Arzawa, ocupant Khashshuwa (que després s'anomenà Commagena), i forçant el regne de Iamkhad (o Yamkhad), amb la seva capital Khalpa (o Khalap), a constituir-se en estat vassall fronterer amb Babilònia. Va vèncer els hurrites després d'una victòria a les muntanyes d'Adalur. Va dominar el país d'Urshu (al nord de Karkemish) i va conquerir Zaruna i Khashshum. En tornar d'una campanya, va desheretar el seu fill Huzziyas, per alguna cosa que havia fet, i va nomenar successor el seu net Mursilis, al qual va adoptar com a fill.
Mursilis I va incorporar més estretament els estats vassalls a l'Imperi. Cap a l'any 1600 aC es va annexionar Alep, tot derrotant els hurrites, i el 1594 aC va conquerir, temporalment, Babilònia, acabant amb la dinastia amorita d'Hammurabi. A la seva tornada el seu cunyat Hantilis el va assassinar.