miniatura|500px|Marroc i els territoris sahrauís ocupats miniatura|Típic poble del sud de la serralada de l'Atles La història del Marroc es remunta a l'època del Capsià, entre el 10000 aC i el 6000 aC, en un moment en què el Magrib era menys àrid que avui. La llengua amaziga hi va arribar probablement al mateix temps que l'agricultura, i va ser adoptada per la població ja assentada allí.
Paleolític 100px|Venus de Tan-Tan Paleolític magribí La Venus de Tan-Tan, provinent d'una excavació arqueològica d'un context propi del Paleolític inferior, ha estat datada, encara que amb molts dubtes, a l'entorn dels 200.000-300.000 anys d'antiguitat L'art rupestre de Figuig. Mosterià (600000–40000 aC), a Jebel Irhoud. Iberomaurità (22650 - 8850 aC). La cova Taforalt, lloc prehistòric del Paleolític de fama internacional (població mechtoide). És una galeria d'uns 55 metres de profunditat amb estrats que expliquen la història del Paleolític superior del nord d'Àfrica. En aquesta cova hi ha restes d'indústria lítica i una necròpoli que consta de prop d'un centenar de persones que pertanyen al mechtoide (humà modern del nord d'Àfrica). Aquesta població data del 20000 anys aC.UNESCO.
Neolític miniatura|Mzoura Neolític magribí Les regions costaneres de l'actual Marroc van compartir una cultura neolítica comuna amb la resta del litoral mediterrani: el Capsià. Les restes arqueològiques recullen la domesticació de bestiar i el cultiu de diverses plantes durant aquest període. Fa vuit mil anys, al sud de la serralada de l'Atles, en el que ara és el desert del Sàhara, s'estenia una sabana en la qual va prosperar una cultura de caçadors i pastors fins que la regió va començar a dessecar-se com a resultat dels canvis climàtics a partir del 4000 aC.
El Gour: conté un tipus de túmul anomenat "Bazina" consistent en blocs de pedra tallats regularment disposats un sobre l'altre en forma de grades circulars. És del , construït per a un personatge il·lustre.UNESCO.
Fenicis miniatura|Ceràmica fenícia a Essaouira Els fenicis, en els seus recorreguts pel Mediterrani, van fundar els primers assentaments de la costa del Marroc cap al instal·lant dipòsits per a la sal i minerals al llarg de la costa i a les riberes dels rius del territori. Fenicis i cartaginesos van establir relacions comercials amb les tribus de l'interior, i els pagaven un cànon per assegurar la seva cooperació en l'extracció del mineral.
Al l'Imperi cartaginès havia estès la seva hegemonia pel nord d'Àfrica. Cap al van emergir alguns regnes amazics, que van créixer i es van desenvolupar amb una certa autonomia, com els massesils.
Després de la caiguda de Cartago, l'àrea va ser annexionada a l'Imperi Romà l'any 136 aC.
Regne de Mauritània Boccus I (Bocchus) fou rei de Mauritània (111 aC-80 aC). Boccus II (Bocchus) fou rei de Mauritània vers 80 aC-30 aC. Juba II.
Dominació romana miniatura Roma va procedir a dividir el Regne maurità en dues províncies: Mauritània Tingitana i Mauritània Cesariana: en correspon la primera al nord del territori de l'actual Marroc. No obstant això, la influència romana es va localitzar fonamentalment a la costa i a les colònies (com Tingis, la capital (actual Tànger), Zilis (Assilah), Lixus (Larraix), Valentia Banasa a la vora del riu Sebú (a prop de l'actual Kenitra), Sala Colònia (Xal·la) i Volubilis), ja que la sobirania sobre la major part de l'interior de les províncies s'exercia mitjançant caps mauritans locals. Els indígenes mauritans van ser sovint reclutats en la cavalleria, com a auxiliars de les legions romanes. Baquates Verbices Zegrensis Sala miniatura|Lixus El cristianisme va ser introduït en el : guanyà adeptes a les ciutats i entre els esclaus i els grangers amazics. Sant Marcel de Tànger o Marcel el Centurió (ca. mijtan - 298) va ser un militar de l'exèrcit romà, martiritzat com a cristià i venerat com a sant.
Al les zones romanitzades eren cristianes, així com algunes tribus de l'interior. També van arribar moviments cismàtics i herètics, generalment com a forma de protesta política. També s'hi va establir una nombrosa colònia jueva.
L'any 429 la zona va ser envaïda pels vàndals, que van saltar de la península Ibèrica. Tanmateix, cap dominació estrangera va aconseguir penetrar molt més enllà de la costa i es van limitar principalment a tenir assentaments comercials per a les seves rutes pel Mediterrani, ja que les tribus amazigues de la zona mai es van deixar dominar: els romans consideraven els amazics com una ètnia ingovernable, que causava "problemes" constantment a les legions quan fundaven assentaments romans permanents.
Edat mitjana lang=ca|miniatura|Sota l'Imperi Romà d'Orient
Magrib durant l'antiguitat tardana: Antiguitat tardana 534-682 L'Imperi Romà d'Orient se'n va proposar la reconquesta, però només va aconseguir dominar unes poques ciutats, entre aquestes Tànger. Exarcat d'Àfrica, Mauritània Segona (Mauritania Secunda) Sunna (bisbe arrià), marxa a Mauritània, on va propagar l'arrianisme fins a la seva mort violenta, la data de la qual es desconeix (se suposa que fou al voltant del 600).
682-706 El rei Wamba, visigot, va conquerir ciutats de la Tingitània.
Califat Omeia (682-744) Conquesta àrab, islamització 682-744 L'any 682 el Califat omeia envaeix totes les regions del nord del Marroc, encara que va trigar gairebé un segle a completar-ne la conquesta (segles i ). Uqba ibn Nafi (mort el 683), conqueridor del Magrib al , va arribar a les costes atlàntiques en el que en l'actualitat és el Parc Nacional de Souss-Massa, es va introduir a l'oceà amb el seu cavall i va posar a Al·là com a testimoni que no quedaven més terres per conquerir.
Al 706, Mussa ibn Nusayr conquereix Tànger als visigots.
Revolta amaziga del 740-744 El 739-740 els sufrites de la regió de Tànger es van revoltar dirigits per Maysara al-Matghari, que va rebre el suport de diverses tribus amazigues; Maysara va nomenar governador de Tànger (després de conquerir la ciutat) a Abd al-Ala ibn Djuraydj al-Ifriki. Maysara fou reconegut com a califa, però el 740 fou deposat (després d'una derrota militar) i mort pels seus propis seguidors; fou substituït per Khalid ibn Hamid (Humyad al-Zanati), i els sufrites van derrotar els omeies en la batalla dels Nobles (Ghazwat al-ashraf) i en la de Nafdura o Bakdura al riu Subu, les dues el 740 (vegeu-ne la relació amb la Revolta amaziga del Valiat de l'Àndalus).
Al 744 es funda Sigilmasa.
Segles VIII-IX Hi havia diversos regnes independents, entre aquests dos d'amazics, Barghawata i Sijilmassa, al centre i a l'oest respectivament, i al nord els idríssides. El sud era terra de ningú: Barghawata (758-1058): Salih ibn Tarif fou el segon cap a la mort de Tarif vers 748-749; es va proclamar Profeta i va fundar-hi una nova religió. Nakor: Salíhida (760-917). Kharigites sufrites: Banu Midrar (772-977), Sigilmasa. Xiïtes: dinastia idríssida (788-985), fundada per Idrís I de Fes; el 789 va fundar Fes. Després de la mort d'Idrís II al 828, va quedar de nou dividit en petits regnes. Els dominis idríssides es van repartir i Aghmat i el Sus van passar al fill Abd-Al·lah ibn Idrís. La mesquita Quaraouyine es crea al 859. Amazics: Sanhadja (Sud).
Normands El 844, un grup en va desembarcar a Arzila (Asila), a 50 km de Tànger. En una data imprecisa entre 859 i 862 els normands van atacar Nakur: avançaven amb 62 vaixells (expedició normanda de 859).
Meknès va ser fundada pels amazics zenata abans del .
Segle X miniatura|Califat de Còrdova i califat fatimí La regió estava dividida entre les aspiracions del Califat de Còrdova i les del Califat fatimí. Xiïtes i ismaïlisme: Califat Fatimita. Sigilmasa: 909-950, 963-968. Nakur: 917, 921, 929, 935-936, 979-980 (Bulugguín ibn Ziri). Fes: 935-955, 974-987. Ha-Mim ibn Mann Allah al-Muftari, autoproclamat profeta a la regió de Tetuan; al 927, les tropes omeies el derroten. Sunnisme: Califat de Còrdova (927-1019). Durant el regnat d'Abderraman III (912-961), les places de Tànger i Rif van ser dominades pel Califat de Còrdova, i en el regnat d'Hisam II (976-1009), Almansor va aconseguir imposar la seva autoritat al nord del Marroc i al Magrib central. Nakur: 941-942, 973-979, 980-999. Sigilmasa: 950-963. Fes: 955-974. miniatura|Rutes comercials de l'occident del Sàhara vers 1000-1500. Les mines d'or s'hi indiquen en daurat Amazics sanhadja (Sud). Amazics zenata maghrawes (Fes, 987-993 i 993-1033, Sigilmasa, 976-980). Emirat maghrawa de Fes: Amazics zenata Banu Ifren (Fes, 993 i 1033-1038). Massacre de jueus a Fes (1033).
Es va adoptar l'escola de jurisprudència malikita.
Ja després del 971 un grup de maghrawes s'havia dirigit al sud sota el xeic Mukatil ibn Khazar, que segons Ibn Hawkal era germà de Muhammad ibn Khazar ibn Muhammad i es va apoderar del territori anomenat el Sus (conegut com a Sus al-Aksa) i hi vivia vers el 976-977. La personalitat d'aquest emir no s'ha pogut esbrinar amb certesa, però és possible que en realitat fos Mukatil ibn Attiya, germà de Ziri ibn Atiyya i considerat el principal cap maghrawa del 986 al 988-989. Després de la seva efímera presència al Sus no se'n torna a parlar.
Segle XI Taifes: Taifa de Màlaga hammudita (1019-1061), Tànger. Taifa de Melilla (1030-1079), Cap de Tres Forcas. Taifa de Ceuta (1061-1084), Tànger. Nakur: dinastia Azadji (1019/1020-1084). Amazics zenetes (Sud). Els zenetes funden Figuig.Figuig: más que una isla en el desierto. Notas de campo en un oasis entre Marruecos y Argelia, 2010, Universidad de Ciencias y Artes de Chiapas. miniatura|Els passos per estendre l'Imperi almoràvit Amazics lamtuna: almoràvits.
Dinastia almoràvit (1054-1121) Durant el el Marroc va ser incorporat a l'Imperi almoràvit per Yusuf ben Tashfin, fundador de la ciutat de Marràqueix. Madrassa Ben Youssef Koubba Ba'Adiyn L'oasi de Tighmert, ric en elements arqueològics, va ser la capital de la ciutat de n-Lamta, capital medieval de la costa nord-oest del Sàhara fins al .
L'art mural que es troba a n-Lamta i Walata torna a l'època d'al-muràbitin ().UNESCO.
Segle XII 1121-1146: Guerra dels almohades contra la dinastia almoràvit. Els almoràvits van construir una fortalesa coneguda como Takraret (a Meknes) per protegir-se contra atacs almohades. 1146-1213 dinastia almohade: miniatura|Extensió de l'Imperi almohade
Mesquita Kutubia (1147). Els sufyànides, aliats dels almohades, dominaven la plana de Tāmasnā.El extraño viaje de Ibn al-Jaṭīb por los agitados llanos de Tāmasnā. Estudio y traducción de la maqāma, Laila M. Jreis Navarro, Anaquel de Estudios Árabes, ISSN 1130-3964, Vol. 27 (2016),http://revistas.ucm.es/index.php/ANQE. Hintata, la tribu amaziga masmuda que dominava el sud magribí des de temps almohades. Taza és una ciutat antiga, la seva importància es remunta a l'època almohade (s. XII), durant la qual es van construir defenses (murs i bastions) i, en particular, la gran mesquita, que conté un gran llum d'aranya importat d'Andalusia després de la batalla d'Alarcos.UNESCO.
Arabització Banu Hilal: són àrabs que foren deportats al Marroc; els Djochem es van instal·lar a Chaouia entre Salé i Marràqueix, i Riah en Habt, entre Tànger i Salé. Banu Makil: el 1218 van arribar a Wadi Nun.
Segle XIII Els almohades, després de la derrota de la batalla de les Navas de Tolosa el 1212, van entrar en plena decadència, i amb ella va començar de nou el caos polític a la regió. El 1212 Alfons IX de Lleó va ocupar Rabat i la va incendiar. 1213-1269: Guerra dels benimerins contra la dinastia almohade. El 1220, els sants Berard, Pere, Otó, Acursi i Adjut, moren com màrtirs. Batalla de Salé (1260): derrota de la Corona de Castella en aquesta batalla naval contra els marínides. 1269-1465: benimerins.