El Museu Comarcal de l'Urgell es troba a Tàrrega en un antic casal urbà anterior al , de la família Perelló, situat al carrer Major, al centre històric de la ciutat.
L'edifici acull quatre exposicions permanents: Tragèdia al call. Tàrrega 1348, Sales Nobles de cal Perelló, Els ibers a l'Urgell i Antoni Alsina Amils. Un artista entre dos segles (1863-1948).
Història Casa Perelló i fundació del museu La casa Perelló és un conjunt total de tres cases que va manar construir Francesc de Perelló i Guiu, durant el . Aquest personatge, fill de pagesos, provenia de l'Ametlla de Segarra, i va traslladar-se a Tàrrega quan estava en procés d'ennobliment per lluir el seu prestigi. Francesc de Perelló estava casat amb la noble Raimunda Roger de Llúria i de Çaportella. Ell era un personatge ambiciós, autoritari, polèmic, obsessionat amb els diners i l'èxit social; d'aquesta manera es va passar la vida fent negocis, inversions i adquirint terres fins a esdevenir un dels homes més rics i poderosos de la zona de l'Urgell i les zones properes. Durant vint anys, la casa Perelló va esdevenir un destacat centre de poder i de negocis. S'hi va instal·lar una tenda de roba i articles de merceria, però no va durar massa. També hi havia botigues de cellers i gra que rebien les collites de cereals i vi de la hisenda targarina. Segurament, l'aspecte que devia tindre el casalot del carrer Major, era rústic, amb grans sales i habitacions, amb valuosos mobles d'estil barroc.Guia Sales Nbles Cal Perelló. Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega
Francesc de Perelló i Guiu va morir el 1703, va decidir donar la casa de Tàrrega i una part important del patrimoni a la seva esposa Raimunda, amb qui no va tenir fills però sí, potser, un d'adoptat, Francesc Magí; al qual va donar els béns troncals de la família de l'Ametlla i poblacions de la vora.Guia Sales Nobles Cal Perelló
La senyora Raimunda va viure a la casa Perelló fins a 1707, però a causa dels perills de la Guerra de Successió Espanyola a l'Urgell es trasllada a Barcelona amb el seu segon marit, Joan de Pinós i Rocabertí. Poc després Raimunda mor i dona els seus béns al seu marit, el qual els va tenir fins al 1737. Després va donar el casalot targarí a l'hereu de Francesc Magí, Jeroni Perelló i Andreu, que vivia a l'Ametlla de Segarra fins que va morir el 1767. L'hereu Josep Antoni de Perelló i de Graner, casat amb Anna Çanou i de Bordons, es va instal·lar a la casa Perelló. Va ser l'etapa daurada de l'edifici, aquest matrimoni van dur una vida d'ostentació durant els dos decennis del i els primers anys del ; hi havia molta vida perquè sempre hi havia gent a la casa.
miniatura|Museu Comarcal de l'Urgell, Carrer Major. Josep Antoni de Perelló va morir el 1807, i la seva esposa Anna, el 1811. El germà del difunt, Francesc de Perelló i de Graner en va esdevenir el propietari. La casa va tornar a entrar en una etapa de decadència a causa de la Guerra del Francès. Ell va viure-hi fins a l'any 1816, quan retorna a Barcelona i mor el 1825 o 1826. El casalot va passar a Antoni de Perelló i de Zarza però durant poc temps, el jove mor el 1841. Va passar-la a la seva filla Anna de Perelló i de Llorens, que va casar-se amb un noble de Barcelona que tenia un patrimoni important de Tàrrega, Josep Maria de Babot - Carreres i Feu. Van revitalitzar el casalot Perelló a mitjan , i hi va recobra protagonisme en una època de transformacions socials i progrés. La casa Perelló continuava representant el seu aspecte senyorial, mostrant l'aristocràcia rural del passat de Catalunya.Guia Sales Nobles Cal Perelló. Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega
Anna de Perelló i de Llorens va morir al voltant del 1907, i els seus fills, Manel i Lluís es van quedar a viure-hi amb les seves esposes i fills durant l'última dècada del i principi del . A causa de la Guerra Civil i l'època franquista, l'etapa de Cal Perelló torna a decaure i va fer-se com un espai cap al públic durant els anys vuitanta del .Guia Sales Nobles Cal Perelló. Museu Comarcal de l'Urgell-Tàrrega.
El 1982, l'Ajuntament de Tàrrega va decidir comprar i rehabilitar l'edifici per habilitar-lo com un museu. De la casa s'han conservat la fisonomia de les sales nobles, juntament amb el jardí de la primera planta, la capella, el celler i altres espais de la casa.
Fundació del museu Les troballes de fòssils a les pedreres del Talladell formen l'inici de les col·leccions del museu. Les prospeccions arqueològiques de Bernat Noguera i al Castell de Mur, en van ser un altre pilar important.
L'any 1957 es va crear una junta administrativa i el 1962 el museu va obrir les portes amb dues sales; una sala era la part de baix de l'edifici de l'Ajuntament de Tàrrega i l'altra a l'entrada de l'antic Palau dels Marquesos de la Floresta. Joan Tous va dirigir el museu, fins al principi dels anys vuitanta. Finalment, el 1981 es va firmar el conveni de creació del Museu Comarcal, a càrrec de l'Ajuntament de Tàrrega i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya el dia 22 d'octubre de 1994.
Un museu amb diferents seus El museu també conté material etnològic, juntament amb un fons fotogràfic i un conjunt de vestuari important, datat a principi del , donats per la família de l'escriptor Manuel de Pedrolo. A la planta baixa hi ha una sala per a exposicions temporals.
Juntament amb aquestes innovacions, avui el museu ha estrenat altres seus com ara el Museu de la mecanització agrària Cal Trepat, als afores de Tàrrega; important pel seu patrimoni industrial de maquinària agrícola i les innovacions en el procés de mecanització del camp, del . També disposa de diversos jaciments visitables, com l'adoberia del Molí del Codina i el Pou del Gel.
Les diferents col·leccions Sales Nobles de cal Perelló La col·lecció permanent de la casa Perelló està a la primera planta del museu, s'anomenen les Sales Nobles. En aquesta planta està compassada per una sèrie d'estances, béns mobles i objectes que formen un clar exemple de l'interior d'una casa benestant catalana del . Aquestes sales contenen pintures murals, ornaments i mobiliari luxós de l'època, dels segles , i . En aquestes sales podem veure com vivia una família benestant d'aquella època, les seves dedicacions professionals, aficions, amistats, gustos i les relacions que tenien. Una casa senyorial d'aquell temps havia de permetre acollir tota mena de persones i obtenir estances per a cada ocasió. Les sales van ser endegades segons la moda del barroc francès que es van imposar a Catalunya al . El mobiliari que s'hi exposa és d'altres èpoques i procedències com la família de Manuel de Pedrolo.
Aquestes sales nobles tenen diferents funcions. En pujar a la primera planta, trobem el rebedor, una estança petita que tenia la funció de barrera, on s'esperaven aquells a qui es donava pas. Per aquest motiu, la decoració és austera. Des del rebedor, s'accedeix a la sala gran, l'estança principal de la casa i on es feien les festes. L'inventari de la casa en aquell moment va ser descrit per Jaume Espinagosa i Marsà. El mobiliari es disposava als costats de les parets per guanyar espai. S'entrava a la sala gran per una ampla obertura col·locada davant del balcó. Les cadires que es troben avui dia són de la darreria del , amb motius daurats i tapisseria jacquard original. Conté una taula mallorquina que dona lloc a un tauler de scagliola italià, possiblement de Florència, de principi del . Al costat hi ha la sala estrada, una estança petita on les dones solien trobar-se. Les parets són decorades amb paper pintat i pintures murals, on es representen escenes amb personatges vestits a la moda de la darreria del , representats dins de paisatges rurals i marins. Aquestes pintures murals són emmarcades amb una sèrie de sanefes de bucles, d'estil neoclàssic. Les pintures de la part alta de la sala són datades de mitjan . L'estil romànic es veu en els grans dibuixos amb motius vegetals i colors vius i cridaners. La peça més destacada de l'escena és el piano vertical del constructor d'instruments anglès Christopher Gerock, d'estil Jordi IV, datada entre 1824 - 1830; conté aplicacions de bronze i tapisseria, treballat en caoba, palissandre i llimoner. Per acabar hi ha la sala del dormitori principal amb alcova que s'adaptava a un espai transcendental de la vida familiar. L'alcova desvinculava la zona de la visita de la zona del llit; presidida per l'escut familiar, envoltat de decoracions tallades i daurades. La decoració que forma tot el dormitori i l'alcova són el que millor s'ha conservat de l'època moderna, d'estil neoclàssic del .Guia Sales Nobles Cal Perelló. Museu Comarcal de l'Urgell - Tàrrega.
Col·lecció d'arqueologia Els fòssils del Talladell Aquesta col·lecció no es troba en la seu del Museu Comarcal de l'Urgell. Surten d'unes pedreres localitzades al Talladell, a la part oriental de la Conca de l'Ebre. Són de l'Oligocè de l'Urgell i la Segarra. Provenen de les pedreres Fàbregas i les Bujeda, a la zona del Pla de Caelles adaptades per la pedrera Bujeda nord, la nova i la vella. En el moment en què van ser explotades, eren com a material per a la construcció.
Aquestes pedreres tenen un alt valor patrimonial paleontològic per les moltes restes que s'hi van trobar: mamífers, rèptils, vegetals i mol·luscs, tots en un bon estat de conservació. Permeten un millor coneixement sobre la paleobiologia de l'etapa de l'Oligocè a Catalunya. Han ajudat a descriure les diverses condicions ambientals d'aquella zona central de la depressió de l'Ebre, del Talladell i de les zones veïnes. Les recerques han mostrat que al Talladell, fa milions d'anys hi havia un clima corresponent al tropical i al subtropical actual amb una temperatura mitjana d'entre uns 22° i 25°, i la mitjana de fred seria d'uns 18°.
Els ibers: el Molí d'Espígol i el Pla de les Tenalles. La sala d'arqueologia se centra en el món ibèric de le zona d'Urgell i els afores. Es conforma des dels seus antecedents, és a dir, anteriors al fins al segle I, quan va succeir el final de l'època ibèrica i la romanització del territori.
La ciutat del Molí d'Espígol va tenir un paper important en l'organització d'aquest territori. S'han pogut conèixer molts aspectes de la vida dels ibers, gràcies a les excavacions i juntament amb les excavacions dels jaciments del poblat del Pla de les Tenalles (Grananyella), el Tossal del Mor, de Tàrrega, l'assentament dels Missatges de Claravalls i la necròpolis preibèrica d'Almenara. L'exposició també mostra les activitats econòmiques, com es conformava l'urbanisme de la ciutat del Molí d'Espígol, amb qui comunicaven, com s'edificaven i arreglaven les cases, quines eren les tradicions i creences, etc. La cultura ibèrica va desaparèixer durant la colonització romana que ha implantant noves formes d'assentaments i cultura.
Col·lecció Antoni Alsina i Amils (1863-1948) Antoni Alsina i Amils va néixer a Tàrrega el 1863 i va morir a Barcelona l'any 1948. És un escultor català que es trobava entre dos estils, el realisme del vuitcentisme i el simbolisme modernista. Va estudiar a l'escola especial de pintura i escultura de Madrid, i a l'Escola de Belles Arts. Va estar-se a Roma durant quatre anys, on va completar la seva formació. Posteriorment, va participar amb succés en nombrosos certàmens espanyols d'escultura. El seu èxit arribà amb l'Exposició de París, l'any 1900. Adquiria la medalla d'Or per la seva gran obra Astúcia i Força (Samsó i Dalila).