La dació, que no és una donació, és una fórmula prevista a la Llei del Patrimoni Històric espanyol de 1985 que permet als contribuents pagar els impostos a través d'obres d'art amb un valor històric i artístic reconegut.
A partir de l'any 2002 tots els tributs, tant estatals com autonòmics i locals, es poden pagar a través d'aquesta fórmula. A Catalunya, és la Junta de Qualificació, Valoració i Exportació de Béns del Patrimoni Cultural l'encarregada de valorar les peces que s'ofereixen als museus públics catalans.Revista del MNAC , número 4
Exemples L'ús de les dacions com a forma de pagament dels tributs és una pràctica poc habitual. No obstant això, hi ha hagut diversos casos: La família Colomer-Munmany va abonar determinats impostos a l'administració catalana fent una dació de diferents objectes relacionats amb el treball de la pell. En concret, la Generalitat va rebre cordovans i guadamassils de notable interès històric que avui formen part de la col·lecció Andreu Colomer Munmany que s'exhibeix al Museu de l'Art de la Pell de Vic.Adquisició Jujol. MNAC
Els germans Sagarra-Trias també van complir amb les seves obligacions tributàries a través d'una dació. En aquest cas, la generalitat va incorporar al seu catàleg de patrimoni cultural part d'un retaule atribuït al mestre Girard que consta de quatre compartiments i que data de finals del .
El juny de 2006, el MNAC va rebre en dipòsit de la Generalitat de Catalunya quatre peces de l'arquitecte modernista Josep Maria Jujol, cedides com a pagament de part de l'impost de successions, de competència autonòmica. Aquestes obres estan exposades a la col·lecció permanent d'Art Modern.
Referències
Categoria:Imposts