miniatura|Guerrer eslau del llibre Solntsev Els rus (en rus i ucraïnès: русь, [rusʲ]; també ros, rhos, del suec: ros, en grec: ρωσ) foren la població històrica del Kaganat Rus i de la Rus de Kíev. Unes de les primeres cites que esmenten el poble rus en la forma rhos es remunta a l'any 839 dC, en la crònica franca Annales Bertiniani, identificades per les autoritats dels Francs com una tribu germànica anomenada suecs. D'acord amb la Primera Crònica Russa o Crònica Primària de la Rus de Kíev compilada al voltant del 1113, aquests eren un grup de varegs normands ("homes del nord"), els quals es van traslladar primer des d'Escandinàvia al nord-est d'Europa i, d'allà, al sud, on haurien d'haver creat l'estat medieval de Kíev.
El seu nom sobreviu amb la designació rospigg, que prové de Roslagen, i els cognats (emparentats morfològicament) russos,com/eb/article-9064447/Rus a la Encyclopedia Britannica rusins i els que són vistos pels moderns belarussos, russos i ucraïnesos, com els predecessors del seu propi poble. Actualment a Suècia els rospiggar són homes que viuen a la regió costanera de la província d'Uppland.
Etimologia L'origen del nom és objecte de controvèrsia. En general, la hipòtesi d'E. Kunic i Vilhelm Thomsen ha estat la més acceptada. Segons ells, aquesta apel·lació deriva de les llengües fineses. El nom de Suècia en finlandès és Ruotsi, en estonià: Rootsi. Aquest nom és comunament acceptat com un derivat de Roslagen, les zones costaneres de la província d'Uppland a Suècia.
L'estudiós danès T.E. Karsten ha assenyalat que el territori que ara ocupen les àrees d'Uppland, Södermanland i l'est de Gotland, en temps antics eren coneguts com a Rođer o rođin. Thomsen, en conseqüència, ha suggerit que Rođer deriva probablement de rođsmenn orođskarlar, que significa gent de mar o remers.
També s'ha suggerit, tanmateix, que el nom Rus bé podria haver tingut el seu origen en el nom iranià del riu Volga (per F. Knauer Moscou, 1901), així com en la nació Roix que apareix al Llibre d'Ezequiel. El professor Gerge Vernadsky va suggerir una derivació del mot roxolani o de ronsa, terme ari per a la idea d'humitat o aigua. Hi ha una repetició de noms en els rius com el Ros a Europa de l'Est.The Russian Primary Chronicle: Laurentian Text Translated by O. P. Sherbowitz-Wetzor
Una altra teoria és que el nom prové de Rüstringen a Frísia,Nazarenko A., Rjurik и Riis Th, Rorik / / Lexikon des Mittelalters. VII. - Munchen, 1995. - P. 880, 1026. una terra governada pel viking danès Rorik de Dorestad, de qui s'ha suggerit que és el mateix que Rúrik de Nóvgorod.
Alguns també conjecturen que el nom Rus provindria d'una forma més antiga del roig, que denotaria possiblement la pell vermellosa o els cabells vermells. Per exemple la paraula "vermell" en rus (красный krasnyy) fou una precursora del terme actual "bonic" (красивый krasivyy).
La doble s a Rússia En els documents eslaus són comuns dues grafies històriques: amb una o dues lletres s: Rosiia o Rossiia (substantiu), i ruskiy o russkiy (adjectiu). En català i en altres llengües occidentals (, , ) on la s apareix duplicada, es considera un fet necessari per a la pronunciació amb essa sorda ([s] o [ʃ]) atès que una s intervocàlica representa el so [z], i el que es vol és reproduir el so del .
La forma de l'adjectiu amb -ss- reflecteix l'antic eslau oriental рѹ́сьскъ(-ꙑи) (rusĭskŭ), on rus- és una arrel de la paraula (de Rus)-ISK- és un sufix, i -U és una terminació masculina. Si bé en fons anteriors que daten de la Rus de Kíev l'ortografia amb una s es troba amb més freqüència, en l'actual Rússia s'utilitza una doble s (Россия, Rossiia). La variant de ls simple era freqüent a Rússia fins al final del , per exemple, la correspondència del segle XVI entre Ivan el Terrible i el Príncep Kurbski utilitza constantment l'ortografia de ls simple.
Al , en els Balcans, i a la Rússia del segle XIV va aparèixer la variant literària (Rusiya), derivat de l'antiga arrel Rus amb el sufix llatí i grec «-ia» (-ия). Més tard, a mitjans del , va ser substituïda per Rossiya amb la lletra o i la doble s. Aquesta forma es manté en les llengües balcàniques: русия en búlgar, русија en serbi, русија en macedònic, rusija en croat, rusija en eslovè, rusia en romanès.
En l'idioma grec, la doble sigma va aparèixer per primera vegada en els segles XVI a XV sota la influència occidental (probablement veneciana o genovesa), encara que l'antiga ortografia d'una sola sigma s'utilitza avui en dia.
Des del , la variant grega Рос(с)и́я (Rossiya) i l'adjectiu рос(с)и́йский (rossiyskiy) van començar a ser utilitzats, però l'ortografia amb una s, també va ser acceptada i àmpliament utilitzada fins a mitjans del , quan Mikhaïl Lomonóssov va escriure la seva Gramàtica (1755) i finalment va establir l'ortografia -ss-.
Principals fonts Les fonts eslaves Segons el registre eslau oriental més antic, la Primera Crònica Russa o Crònica Primària, els Rus eren un grup de varegs entre d'altres, com elssuecs, que vivien a l'altre costat del Mar Bàltic a Escandinàvia, i tan lluny com en les terres dels anglesos i els francesos. Els varegs van ser primer expulsats, després convidats a governar el conflicte de les tribus eslaves i fineses de Nóvgorod:
L'any 6367 (859): Els varegs d'ultramar van rebre tribut dels txuds, eslaus, finesos del Volga, vepses, krivitxos, però els khàzars l'imposaren als polans, severians i viatitxis
L'any 6370 (862): Van provocar que els varegs tornessin de l'altre costat de la mar, van rebutjar pagar tribut i van acordar governar-se a si mateixos. Però no hi va haver llei entre ells, i cada tribu es va aixecar contra cada tribu. La discòrdia es va acarnissar així entre ells, i van començar a fer la guerra entre si. Es van dir: "Escollim a un príncep que mani sobre nosaltres i que jutgi d'acord amb el costum." Així van anar més enllà dels mars als varegs, als rus. Aquests varegs eren anomenats rus, com altres eren anomenats els suecs, normands, angles i gots. Els txuds, eslaus, krivitxos i els vespes van dir llavors als rus: "La nostra terra és gran i rica, però no hi ha ordre en ella. Que vinguin a regnar prínceps sobre nosaltres". Tres germans, amb la seva parentela, es van oferir voluntaris. Van prendre amb ell a tots els seus i van venir. La Primera Crònica Russa, 879-902.
Més tard, la Crònica Primària esplica que van conquistar Kíev i van crear l'estat de la Rus de Kíev (que, com la majoria dels historiadors coincideixen, va ser precedida pel Kaganat Rus). El territori conquistat va ser nomenat després d'ells, com també ho va ser, eventualment, el poble local.
Fonts islàmiques Ibn Hàwqal i dues fonts islàmiques, com al-Idrissí, (que els seguiria després) van distingir tres grups de Rus: Kuiàvia, Slàvia, i Arcània. En el corrent principal de la historiografia soviètica russa (com la representada per Borís Ribakov), aquests van ser identificats temptativament amb els "centres tribals" a Kíev, Nóvgorod i Tmutarakan.
El diplomàtic i viatger musulmà, Àhmad ibn Fadlan, que va visitar Bulgària del Volga en 922, va descriure la Rus (Rusiyyah) en els termes fortament suggestius dels nòrdics:
A part d'Ibn Fadlan, la teoria normanda o normandista (vegeu més a baix) es basa en gran manera, en les dades del viatger persa Ahmad ibn Rustah, qui suposadament va visitar Nóvgorod (o Tmutarakan, segons George Vernadsky) i descriu com la Rus explotava als eslaus:
Fonts gregues Quan els varegs van aparèixer per primera vegada a Constantinoble (Expedició de la Rus a Paflagònia, Setge de Constantinoble del 860, els romans d'Orient semblen haver percebut als Rhos (en grec: Ῥώς) com un poble diferent dels eslaus. Almenys mai s'ha dit que ells formen part de la raça eslava. Característicament, pseudo-Simeó Magister es refereix a la Rhos com Δρομΐται, una paraula relacionada a la paraula grega que significa "una carrera", suggerint la mobilitat de la circulació d'ells per vies fluvials.
En el seu tractat De Administrando Imperio, Constantí VII descriu als Rhos com els veïns dels petxenegs que compren als últims vaques, cavalls i ovelles, "ja que cap d'aquests animals es pot trobar en Rhosia ". La seva descripció representa la Rus com una tribu bel·licosa del nord. Constantí també enumera els noms de les cascades del Dnièper a Rhos i en les llengües eslaves. Els noms del Rhos tenen una distintiva etimologia germànica:
Essoupi (nòrdic antic vesuppi, "no dormis") Oulvorsi (nòrdic antic holmfors, "illa ràpida") Gelandri (nòrdic antic gjallandi, "cridant, sonant en veu alta"), Aeifor (nòrdic antic eiforr, "sempre fort"), Varouforos (nòrdic antic varufors, "penya-segat ràpid" o barufors, "onada ràpida") Leanti (nòrdic antic leandi, "bullir", o hlaejandi, "riure") Stroukoun (nòrdic antic strukum, "corrent ràpid").
Fonts d'Europa occidental La primera font d'Europa Occidental en esmentar la Rus ho fa en els Annales Bertiniani o Annals de Sant Bertí que relaten que la cort de l'emperador Lluís I el Pietós a Ingelheim, 839 (el mateix any que la primera aparició de varegs a Constantinoble), va ser visitat per una delegació de l'emperador romà d'Orient. En aquesta delegació hi havia dos individus que s'anomenaven a si mateixos Rhos ( Rhos Vocari dicebant). Lluís es va informar sobre els seus orígens i es va assabentar que eren suecs. Davant el temor que fossin espies dels seus germans, els danesos, els va manar empresonar. Posteriorment, al i XI, les fonts llatines confonen rutinàriament a la Rus, amb l'extinta tribu germànica dels rugis. Olga de Kíev, per exemple, era designada en un manuscrit com una reina dels rugis.
La teoria normanda miniatura|Mapa que mostra els assentaments eslaus sota el control dels varegs (en vermell) i la localització de les tribus eslaves (en gris), a mitjan . El contorn blau indica l'extensió de la influència dels khàzars. La teoria normanista suggereix que la Rus de Kíev podria haver pres el seu nom d'una elit de dirigents escandinaus, com va passar en el cas de Normandia.
Els partidaris d'aquesta teoria afirmen que el nom de Rus, com el nom finlandès de Suècia (Ruotsi), es deriva d'un terme del nòrdic antic que significa "els homes que remen" (varetes), ja que el rem va ser el principal mètode de navegació dels rius de Rússia, i això està vinculat a la zona costanera sueca de Roslagen (Rus-llei) o Roden, des d'on segons la Crònica Primària, els varegs van venir. El nom de Rus tindria el mateix origen que els noms en finlandès i estonià per Suècia: Ruotsi i Rootsi'''.
S'ha suggerit que els vikings van tenir alguna influència perdurable en la Rus, com ho testifiquen algunes paraules manllevades, com ara yabeda "persona que es queixa" (de aembaetti "oficina"), skot "guanyat" (de skattr "impost") i el fuet (de knutr "fusta amb nusos"). A més, tres noms nòrdics dels primers governants varegs també van esdevenir populars entre la tardana dinastia ruríkida i després entre els pobles eslaus orientals en general: Oleg (Helgi), Olga (Helga) i Ígor (Ingvar)
La teoria normanda va ser elaborada per l'historiador alemany Gerhard Friedrich Müller (1705-1783), qui va ser convidat a treballar a l'Acadèmia Russa de Ciències el 1748. Al començament del seu famós discurs de 1749, Müller va declarar que els "gloriosos escandinaus van conquistar totes les terres de Rússia amb les seves armes victorioses". Com la resta del discurs, va representar una llarga llista de derrotes de Rússia pels alemanys i els suecs, Müller es va veure obligat a abreujar la seva conferència pels crits de l'audiència. La crítica mordaç de Lomonóssov, Kraixenínnikov, i altres acadèmics, va comportar que Müller fos forçat a suspendre el seu treball sobre la qüestió fins a la mort de Lomonóssov. Tot i que el text original de la conferència va ser destruït, Müller va aconseguir refer-lo i el va reimprimir com Origines Rossicae el 1768.