El Campionat del Món de trialsín fou la màxima competició internacional de trialsín des del moment de la seva fundació, el 1986, fins al de la seva conversió en Campionat del Món de biketrial, esdevinguda el 1992. El campionat sorgí com a continuació de l'antiga Copa d'Europa, creada el 1982 a iniciativa de Pere Pi,Pi 2012: «197. La Copa d'Europa de Trialsín» p. 258-261 la qual es reconvertí en competició mundial degut a dos factors: el creixent interès a participar-hi per part de pilots no europeus (principalment, japonesos, nord-americans i brasilers) i el fet que aquesta disciplina havia estat reconeguda oficialment per l'UCI un any abans, el 1985.

El campionat atorgava un títol mundial específic per a cadascuna de les categories federatives aleshores vigents (les quals anaren variant històricament fins a arribar a coincidir pràcticament amb les vigents actualment al biketrial: Elite, Senior, Junior, Cadets, Minime, Benjamin, Poussin i Femina), més un títol per a Nacions. Les antigues categories Experts, Juvenils, Infantils i Alevins anaren quedant discontinuades i l'única que sobrevisqué, Cadets, desaparegué en crear-se el mundial de biketrial. Al mateix temps, el títol complementari Scratch ("absolut") que s'instaurà inicialment desaparegué en crear-se la categoria Elite.

Història Malgrat anomenar-se oficialment "campionat del món", durant els primers anys totes les proves es varen organitzar a Europa,Pi 2012: «199. Campionat del Món de Trialsín» p. 263-265 comptant, això sí, amb la participació de l'equip oficial japonès amb quatre pilots, més el brasiler Eduardo Fonseca i el nord-americà Kevin Norton. Cal destacar que a la darrera edició com a Copa d'Europa, el 1985, ja hi havien participat alguns japonesos amb llicència belga.

El mundial va començar amb quatre proves puntuables però, degut a l'èxit assolit, durant dos anys se'n varen fer set al llarg de l'estiu: Catalunya, França, Itàlia, Àustria, Alemanya, Bèlgica i Regne Unit. L'esgotament que això causava a pilots i acompanyants va fer que Pi decidís programar només quatre proves per any aprofitant les vacances estiuenques. Els participants catalans s'hi desplaçaven amb un autocar que organitzava el matrimoni Pi, al qual s'hi afegien pilots de la resta de l'estat espanyol i fins i tot d'altres països. Més endavant, els alemanys varen copiar la idea i van muntar també un autocar.

Al cap de sis edicions d'aquesta competició, les fortes desavinences entre els seus organitzadors i l'UCI acabaren provocant la sortida d'aquells i la fundació de la BIU, que passà a prendre les regnes del campionat a partir de 1992, amb el nou nom de Campionat del Món de biketrial.Pi 2012: «201. Per què BikeTrial» p. 268 L'UCI, per part seva, decidí seguir organitzant una competició similar i d'ençà d'aquell any inclou títols de trial als seus Campionats del Món de ciclisme de muntanya i trial.

Llista de campions per categories Llista de campions per categories.Pi 2012: «Resultats del Campionat del Món de Trialsín (1986-1991)» p. 264-265

Ed. AnyScratchSèniorJuvenilsCadetsInfantilsAlevinsBenjaminsI 1986 Daniel Crosset Daniel Crosset Dani del Valle Ot Pi Joan Pons Marc Colomer Marco Monateri ScratchSèniorJúniorCadetsMinimeBenjaminPoussinII 1987 Ot Pi Daniel Crosset Ot Pi Christophe Winand Marc Colomer Marco Monateri Kenichi KuroyamaElitSèniorJúniorCadetsMinimeBenjaminPoussinIII 1988 Pep Ribera Hans Kempter Juan Fco. López Remo Taiana Miroslav Pacold Marco Monateri Kenichi KuroyamaIV 1989 Ot Pi Andreas Kromer Josep Vilalta Holger Werthwein Marco Monateri Kenichi Kuroyama Jordi MujalElitSèniorJúniorCadetsMinimeBenjaminPoussin'''FèminaV 1990 Ot Pi Paulo Marques Petr Hyncica Jaroslav Blazek Tomoyuki Ogawa Kenichi Kuroyama Takahisa Fujinami Helena KurandovaVI 1991 Ot Pi Vlastimil Tlasek Milos Pospisil Stanislav Slaby Marcus Klausmann Sergi Bellavista Xavi Vilaseca Helena Kurandova

Guanyadors del títol de Nacions Ed. Any NacionsI 1986 II 1987 III 1988 IV 1989 V 1990 -VI 1991

Resum estadístic Campions múltiples Per a confeccionar la llista següent s'han considerat tots els resultats obtinguts pel pilot de forma individual, sense computar per tant els que hagués pogut aconseguir com a membre d'una selecció estatal. PilotElit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total Ot Pi 3 1 - 1 - 1 - - - - - - 6 Marco Monateri - - - - - - 1 - 3 - - - 4 Kenichi Kuroyama - - - - - - - - 2 - 2 - 4 Daniel Crosset - 1 2 - - - - - - - - - 3 Marc Colomer - - - - - - 1 - - 1 - - 2 Helena Kurandova - - - - - - - - - - - 2 2

Títols per nacionalitat Per a confeccionar la llista següent s'han considerat els resultats de tots els campionats en disputa, tret del de Nacions. NacionalitatElit Scratch Senior Junior Juvenils Cadets Minime Infantils Benjamins Alevins Poussin Femina Total 4 1 - 2 1 1 1 1 1 1 2 - 15 - - 1 2 - 2 1 - - - - 2 8 - - - - - - 1 - 2 - 3 - 6 - 1 2 - - 1 - - - - - - 4 - - 2 - - 1 - 1 - - - - 4 - - - - - - 1 - 3 - - - 4 - - 1 - - - - - - - - - 1 - - - 1 - - - - - - - - 1 - - - - - 1 - - - - - - 1 Total 4 2 6 5 1 6 4 2 6 1 5 2 44 Notes

Referències

Vegeu també Campionat del Món de trialsín Sènior, Scratch i Elit

Bibliografia

Enllaços externs 1986-2014 UCI Trials World Champiionships Winners Off-Road Vídeo del Campionat del Món de trialsín de 1989

Categoria:Competicions de bicitrial Categoria:Competicions ciclistes mundials Categoria:Trialsín