Figura reclinada

Figura reclinada és el nom que rep una sèrie d'escultures de l'artista britànic Henry Moore realitzades durant tota la seva trajectòria artística, inspirades segons el mateix Moore en: «L'escultura primitiva que estudiava en freqüents visites al Museu Britànic i de forma especial, l'escultura asteca, etrusca, de les Illes Cíclades, però també Miquel Àngel, Brancusi, Masaccio o Archipenko.»

Henry Moore consagrat com un dels més destacats escultors de l'època contemporània a nivell internacional i el més important a Anglaterra, s'equipara amb el seu art avançat del segle XX amb el de Brancusi. La figuració de la seva obra de formes arrodonides s'enquadra dins de l'escultura orgànica i morfològica, en la que la figura es perd cap a l'abstracció, les seves escultures han estat realitzades la majoria per exposar-se a l'aire lliure i amb la seva monumentalitat identificar-se amb els paisatges que les envolten. Les figures femenines, en posició reclinada presenten la superfície externa gairebé sempre amb corbes i jocs de concavitats i convexitats, aconseguint amb aquests buits o forats la visió del volum intern. Les seves formes estan tretes de l'observació de la natura, roques, petxines, paisatges als quals incorpora algun signe real del cos humà, arribant a un límit d'art abstracte.

Història de les figures reclinades miniatura|Una de les escultures de Chac Mool que s'han trobat a Chichén Itzá, font d'inspiració d'Henry Moore miniatura|Venus victoriosa de Antonio Canova, tractament clàssic de la «figura reclinada».

A la dècada dels anys 1920 sorgeixen les seves primeres «figures reclinades» on expressa la seva gran atracció per la figura asteca Chac Mool de Chichén Itzá a l'estat de Yucatán. La primera vegada que va veure aquesta escultura reproduïda va ser en el llibre Altmexikanische (1922) de Walther Lehmann. A l'escultura europea la figura recolzada era una forma adoptada pels escultors des d'una tradició clàssica, on es representava amb un caràcter de sensualitat, bellesa ideal i amb un elevat erotisme. A la figura de Chac Mool, la interpretació és diferent, els ritmes segueixen una línia senzilla, el cap es troba girada cap al front, mentre el cos està en posició longitudinal, segons el mateix Moore: «girada de cara enlaire, cap al cel i les cames descendint com columnes». L'artista va incorporar en la seva obra la Figura reclinada per primera vegada el 1929 amb una talla en pedra d'Hornton després d'unes proves realitzades a partir de 1926. Va saber integrar en les seves «figures recolzades» la combinació de les obres asteques amb les actituds clàssiques del cos que reposa sobre un costat amb el braç aixecat, va aconseguir amb tot plegat unes escultures on l'energia es fa més intensa i aconsegueix un ric joc entre el naturalisme i l'abstracció. L'any 1925 Henry Moore, va escriure una nota sobre la tècnica de les obres prehispàniques:

Durant els anys 1930 l'estilització a les seves figures és molt més evident i també el pas cap a l'abstracció, és quan comença a perforar el volum, a les seves versions de Figura reclinada s'adverteix la forma orgànica a les seves cames, braços, pits, abdomen, el desenvolupament dels quals marca l'espai i el buit, mentre que la grafia es troba als trets figuratius del rostre o del cos, a Moore li interessa la relació del volum amb l'espai. La Figura reclinada no l'abandona mai, és el tema obsessiu de Henry Moore, és la recreació de la presència de l'ésser humà a la natura, es transforma amb el temps, però en una posició fixada, fins i tot arriba un moment en què «solament l'actitud es transparenta en el volum».

Les escultures de Moore van ser treballades en diferents materials des de l'humil guix, a la talla directa de fusta i pedra, ciment i bronzes. Va mantenir la forma de reclinada, encara que va passar de la imatge robusta, compacta i realista a nombroses variacions de mida i d'estètica, d'un llenguatge primitiu a formes ondulants, a perforar l'escultura, a descompondre-la en diverses peces i a arribar a l'art abstracte: «Només perquè crec que així puc mostrar el contingut psicològic humà de la meva obra amb la més gran franquesa i intensitat.»

El canvi dels materials es va produir principalment després de 1950, quan va deixar la talla de la pedra i fusta per dedicar-se, gairebé exclusivament, al modelatge i passat a bronze de les seves peces, tanmateix va continuar fent peces monumentals en aquest últim material com a les grans «figures reclinades en dos i tres peces».

Catàleg Existeixen sis volums de catàleg raonat sobre l'escultura de Henry Moore: Henry Moore:Complete Sculpture. Vol. 1: 1921-1948 (títol:Sculpture and Drawings) per Herbert Read. Vol. 2: 1949-1954 per David Silvester. Vol. 3: 1955-1964 per Alan Bowness. Vol. 4: 1964-1973 per Alan Bowness. Vol. 5: 1974-1980 per Alan Bowness. Vol. 6: 1981-1986 per Alan Bowness; edició revisada el 1999 per Lund Humphries.

L'abreviatura LH és la utilitzada al catàleg raonat d'escultures de Moore publicat per Lund Humphries i són els números de referència que s'utilitza a la següent llista, n'hi ha al voltant de 200 peces de la Figura reclinada. Sense comptar les diverses còpies en diferents materials o maquetes d'una mateixa obra.