La gentamicina (en anglès: Gentamicin) és un antibiòtic aminoglucòsid que es fa servir per tractar diversos tipus d'infeccions bacterianes, particularment aquelles causades per organismes gramnegatius. Tanmateix, la gentamicina no es fa servir contra Neisseria gonorrhoeae, Neisseria meningitidis o Legionella pneumophila. La gentamicina és ototòxica i nefrotòxica, essent aquesta toxicitat un problema principal en el seu ús clínic.
És sintetitzada pel gènere de bacteris grampositius Micromonospora, que és molt freqüent en el medi ambient (aigua i sòls). Per ressaltar el seu origen biològic, la gentamicina i altres antibiòtics relacionats produïts pel gènere Micromonospora (verdamicina, mutamicina, sisomicina, netilmicina, retymicina) generalment, (en anglès) acaben en -micin i no en -mycin. La gentamicina és un antibiòtic bactericida que funciona enllaçant la subunitat 30S del ribosoma dels bacteris interrompent la síntesi de proteïnes.
Com tots els aminoglucòsids, quan la gentamicina s'administra oralment, no és activa sistemàticament. El motiu d'això és que gairebé no s'absorbeix en l'intestí prim. S'administra intravenosament, intramuscular o tòpica per tractar infeccions, i és excretada amb l'orina. Per això, la dosi administrada s'ajusta segons l'activitat renal.
Escherichia coli ha mostrat certa resistència a la gentamicina, malgrat ser gramnegativa.
La gentamicina és un dels pocs antibiòtics estables a la calor i roman estable fins i tot després de passar per l'autoclau, cosa que la fa particularment útil en la preparació de certs medis de cultiu microbiològics i en algunes cirurgies.
Espectre d'activitat La gentamicina és activa contra una gran varietat d'infeccions bacterianes en humans, principalment bacteris gramnegatius incloent els del gènere Pseudomonas, Proteus, Serratia, i també els Staphylococcus grampositius.Gentamicin: Drug Information Provided by Lexi-Comp: Merck Manual Professional La gentamicina no es fa servir per Neisseria gonorrhoeae, Neisseria meningitidis o Legionella pneumophila pel risc de xoc en el pacient per l'endotoxina lípid A que es troba en certs tipus d'organismes gramnegatius. També és útil contra Yersinia pestis, i altres relacionades i contra Francisella tularensis (l'organisme responsable de la tularèmia que apareix sovint en els caçadors). Amb el temps les Enterobacteriaceae, Pseudomonas spp., Enterococci, Staphylococcus auricolaris i altres estafilococs han desenvolupat resistència al sulfat de gentamicina, USP en diversos graus.
Efectes secundaris adversos Aquests aminoglucòsids són tòxics per a les cèl·lules sensorials de l'orella i l'afecten en grau variable. Com que la gentamicina és una vestibulotoxina, pot causar pèrdua permanent de la recepció d'equilibri i pot ocasionar també una pèrdua completa de l'audició.Gentamicin Toxicity at the American Hearing Research Foundation Pot ser també molt nefrotòxica, especialment per acumulació de la dosi al llarg del temps. Altres efectes secundaris adversos que pot causar inclouen l'anorèxia, confusió, depressió, desorientació i al·lucinacions visuals.AJ Giannini, HR Black. Psychiatric, Psychogenic and Somatopsychic Disorders Handbook. Garden City, NY. Medical Examination Publishing Co.,1978. Pp.136-137.
Producció La gentamicina es produeix per la fermentació de Micromonospora purpurea. Va ser descoberta l'any 1963 per Weinstein, Wagman i els seus col·laboradors, a Schering Corporation a Bloomfield, N.J. treballant sobre mostres de sòl.
La gentamicina també es fa servir en la recerca en biologia molecular com a agent antibacterià en cultius de cèl·lules i teixits per tal d'evitar la contaminació dels cultius estèrils.
Referències
Categoria:Antibiòtics aminoglicòsids Categoria:Fàrmacs oftalmològics Categoria:Medicaments essencials de l'Organització Mundial de la Salut