Evonne Fay Goolagong Cawley AO MBE (Griffith, Nova Gal·les del Sud, 31 de juliol de 1951) és una exjugadora de tennis d'Austràlia que fou número 1 del rànquing individual. La seva família és aborigen australiana, concretament del clan de Wiradjuri.
Fou una de les principals tennistes en les dècades 1970 i 1980, va guanyar 68 títols individuals i 11 dobles, entre els quals destaquen un total de 14 títols de Grand Slam (set individuals, sis en dobles femenins i un en dobles mixts), guanyant-los tots a excepció del US Open, del qual en fou finalista. Va guanyar el primer títol de Grand Slam amb només dinou anys, i també fou la primera tennista mare que guanyava el títol de Wimbledon individual en 66 anys.
Va formar part de l'equip australià de Copa Federació que va guanyar tres títols en quatre anys, i posteriorment també en fou la capitana. L'any 1971 va ser elegida australiana de l'any i l'any 1988 va entrar al prestigiós Saló Internacional de la Fama del Tennis. També fou condecorada com a membre de l'Orde de l'Imperi Britànic l'any 1972, i oficial de l'Orde d'Austràlia el 1982.
Després de la seva retirada va crear un campament de desenvolupament per nens i nenes indígenes, per tal de promoure una millor salut, educació i ocupació.
Biografia Evonne Fay Goolagong fou la tercera de vuit germans d'una família aborigen australiana, els seus pares Kenny i Melinda eren membres de la tribu Wiradjuri. Va néixer a Griffith (Nova Gal·les del Sud) i va créixer al petit poble de Barellan. Al principi, no podia jugar al tennis a causa de la discriminació que patien els aborígens, però quan mirava per la tanca del club de tennis, Bill Kurtzman li demana d'entrar. Van descobrir que tenia talent i van donar el seu nom al director del club de tennis de Sydney, Vic Edwards. En comprovar el seu potencial, va convèncer els seus pares de traslladar-se a Sydney per assistir a l'institut Willoughby Girls High School, on es va graduar l'any 1968 mentre era entrenada pel mateix Edwards, que va exercir com a tutor, entrenador i representant. Tres anys més tard, Goolagong jugaria per la primera vegada el Torneig de Wimbledon.
Es va casar amb el tennista britànic Roger Cawley a Londres el 19 de juny de 1975, una setmana abans de la disputa de Wimbledon i mentre competia en el torneig d'Eastbourne. Curiosament, com que el quadre de Wimbledon ja estava establert, fins al segon partit no va poder competir amb el seu nom de casada. El matrimoni es va establir a Naples (Florida), i després de viure als Estats Units durant vuit anys, es van traslladar a Noosa Heads (Queensland) amb els seus dos fills, Kelly Inala (1977) i Morgan Kiema (1981).
Goolagong fou membre de la comissió australiana d'esports entre 1995 i 1997, i posteriorment fou ambaixadora d'esports dels aborígens i de les comunitats dels Illencs de l'estret de Torres. L'any 2002 va assolir la capitania de l'equip australià de Copa Federació. Anualment organitza el "Goolagong National Development Camp", un campus per facilitar a la mainada aborigen a jugar tennis competitiu.
L'any 1971 fou guardonada amb el premi australià de l'any i el 1982 rebé la distinció d'Oficial de l'Orde d'Austràlia. També va entrar en el Saló de la fama de l'esport australià (1985) i en el Saló Internacional de la Fama del Tennis (1988).
Torneigs de Grand Slam Individual: 18 (7−11) Resultat Núm. Any Torneig Oponent Marcador 1. 1971 Open d'Austràlia Margaret Court 6−2, 6−7(0), 5−7 a 1. 1971 Roland Garros Helen Gourlay 6−3, 7−5 a 2. 1971 Wimbledon Margaret Court 6−4, 6−1 2. 1972 Open d'Austràlia Virginia Wade 4−6, 4−6 3. 1972 Roland Garros Billie Jean King 3−6, 3−6 4. 1972 Wimbledon Billie Jean King 3−6, 3−6 5. 1973 Open d'Austràlia Margaret Court 4−6, 5−7 6. 1973 US Open Margaret Court 6−7(2), 7−5, 2−6 a 3. 1974 Open d'Austràlia Chris Evert 7−6(5), 4−6, 6−0 7. 1974 US Open Billie Jean King 6−3, 3−6, 5−7 a 4. 1975 Open d'Austràlia Martina Navrátilová 6−3, 6−2 8. 1975 Wimbledon Billie Jean King 0−6, 1−6 9. 1975 US Open Chris Evert 7−5, 4−6, 2−6 a 5. 1976 Open d'Austràlia Renáta Tomanová 6−2, 6−2 10. 1976 Wimbledon Chris Evert 3−6, 6−4, 6−8 11. 1976 US Open Chris Evert 3−6, 0−6 a 6. 1977 Open d'Austràlia (desembre) Helen Gourlay Cawley 6−3, 6−0 a 7. 1980 Wimbledon Chris Evert 6−1, 7−6(4)
Dobles femenins: 6 (5−1) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador a 1. 1971 Open d'Austràlia Margaret Court Joy Emerson Lesley Hunt 6−0, 6−0 1. 1971 Wimbledon Margaret Court Rosemary Casals Billie Jean King 3−6, 2−6 a 2. 1974 Open d'Austràlia Peggy Michel Kerry Harris Kerry Melville 7−5, 6−3 a 3. 1974 Wimbledon Peggy Michel Helen Gourlay Karen Krantzcke 2−6, 6−4, 6−3 a 4. 1975 Open d'Austràlia Peggy Michel Margaret Court Olga Morozova 7−6, 7−6 a 5. 1976 Open d'Austràlia Helen Gourlay Renáta Tomanová Lesley Turner Bowrey 8−1 a 6. 1977 Open d'Austràlia (desembre) Helen Gourlay Cawley Mona Guerrant Kerry Melville Reid Títol compartitFinal suspesa pluja
Dobles mixts: 2 (1−1) Resultat Núm. Any Torneig Parella Oponents Marcador a 1. 1972 Roland Garros Kim Warwick Françoise Dürr Jean-Claude Barclay 6−2, 6−4 1. 1972 Wimbledon Kim Warwick Rosemary Casals Ilie Năstase 4−6, 4−6
Carrera esportiva Goolagong és una de les tennistes més importants de la història del tennis destacant durant la dècada del 1970. En el seu palmarès hi ha un total de 86 títols individuals entre els quals destaquen els set de categoria Grand Slam. Va disputar disset finals de Grand Slam individuals en aquesta dècada, i especialment entre 1973 i 1978 va disputar gairebé totes les finals de torneigs Grand Slam en els quals va participar amb l'excepció de Wimbledon, que només disputà en dues ocasions i amb derrota. Va disputar quatre finals consecutives del US Open (1973−1976) però les va perdre totes. En canvi, en l'Open d'Austràlia va encadenar set finals consecutives, perdent en les tres primeres però guanyant quatre títols consecutius
A partir de 1977, coincidint amb el naixement de la seva primera filla, Goolagong va continuar jugant a tennis però no tota la temporada completa. A més, es va centrar en la lliga World Team Tennis i en esdeveniments d'exhibició. En les següents temporades va patir diverses lesions que la van apartar del circuit. Només va aconseguir un títol important en aquesta època, Wimbledon l'any 1980. Tanmateix, segueix sent l'única tennista des de la Primera Guerra Mundial que ha guanyat un títol de Grand Slam sent mare. Cada vegada amb aparicions més esporàdiques, finalment es retirà després de la disputat del torneig de Wimbledon de 1983.
El seu percentatge de victòries durant la seva carrera superà el 81% amb 704 victòries i 165 derrotes, i en torneigs de Grand Slam el superà lleugerament fins al 82%. Encapçalà el rànquing individual femení durant dues setmanes l'any 1976, però aquest fet no fou notificat en aquell moment a causa de les dades incompletes per calcular el rànquing. Aquesta dada no fou descoberta fins al desembre de 2007, 31 anys després, que es va fer un recàlcul total amb totes les dades completes. D'aquesta manera, va esdevenir la segona dona en ser número 1 del rànquing.
Palmarès Individual: 122 (69−53)