Eduardo Suárez Morales (La Isleta, Las Palmas de Gran Canaria, 27 de gener de 1906 – 6 d'agost de 1936) fou un polític canari. Era fill de José Suárez León (1866-1949), el primer mestre que treballà a La Isleta.José Suárez León, el "maestro de La Puntilla", personaje entrañable
Biografia Estudià magisteri i treballà a l'escola del seu pare durant uns anys. El 1926 fou redactor de la secció d'esports d'El Mercantil Canario i després treballà de comptable a l'empresa Los Betancores.73º Aniversario del asesinato de Eduardo Suárez y Fernando Egea També fou membre del Sindicat de Treballadors Mercantils de la UGT i del PSOE,PENA DE MUERTE A EDUARDO SUÁREZ MORALES però cap al 1935 s'afilià al Partit Comunista d'Espanya, destacant aviat per la seva oratòria.Eduardo Suárez Morales en el recuerdo. Una memoria recobrada , 22 de desembre de 2008 Amb aquest partit elegit diputat dins les llistes del Front Popular per Las Palmas a les eleccions generals espanyoles de 1936.
El cop d'estat del 18 de juliol de 1936 el va sorprendre a Las Palmas. Aleshores fou un dels que liderà la resistència antifeixista a la zona Nord. Quan els militars colpistes controlen la zona a causa de la falta d'armament dels republicans, els caps de la resistència, Eduardo Suárez Morales, Pedro Delgado Quesada (regidor i conseller del Cabildo), Fernando Egea (farmacèutic socialista i delegat governatiu de la Zona Nord) i la seva esposa Herminia dos Santos, fugen pel port de las Nieves de Agaete. Poc després el barquer simula falta de combustible, i els deixa en la costa de San Nicolás. S'amaguen en una cova del barranc del Asno, on són detinguts el 24 de juliol per soldats del "Arcila".Eduardo Suárez Morales, elegido Diputado a Cortes por el Partido Comunista de España a flickr.com
És traslladat a Las Palmas i confinat al quartel d'artilleria de La Isleta. Fou condemnat a mort després d'un consell de guerra sumaríssim i afusellat amb Fernando Ejea Ramírez.SE NEGÓ A CUMPLIR LAS ÓRDENES QUE RECIBIÓ DEL GOBERNADOR, 21 de març de 2012 La seva dona i ninos van romandre a l'illa fins que el 1949 marxaren clandestinament a Dakar, d'on no tornaren fins al 1975.Fallece Mari Saro Suárez, la hija del diputado Eduardo Suárez a canarias7.es, 13 de maig de 2011 La seva sentència de mort no ha estat trobada fins al 2009.Un investigador encuentra la sentencia de Eduardo Suárez a canarias7.es, 9 de novembre de 2009
Referències
Bibliografia Isabel Méndez Suárez Eduardo Suárez Morales en el recuerdo. Una memoria recobrada Centro de la Cultura Popular Canaria (2008)
Categoria:Comunistes canaris Categoria:Diputats canaris al Congrés dels Diputats Categoria:Morts pel bàndol franquista durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Activistes canaris Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Polítics espanyols morts al segle XX Categoria:Polítics espanyols nascuts al segle XX