Els fets de Cabeza del Buey va ser un esdeveniment succeït durant la guerra civil espanyola en el context de la lluita per l'hegemonia en la rereguarda del bàndol republicà. S'inicia el 26 de novembre de 1936 quan es van amotinar els reclutes concentrats en aquesta localitat de la província de Badajoz una vegada ocupada la capital.
La lluita per l'hegemonia en la rereguarda Les diferents forces polítiques intenten per controlar les unitats que s'anaven formant, circumstància que produeix tensions en la rereguarda. La ferma voluntat del Partit Comunista d'Espanya per aconseguir l'hegemonia desencadena l'esdeveniment ocorregut a Cabeza del Buey els últims dies de novembre de 1936.
Les milícies extremenyes, al comandament dels capitans Rodríguez Medina i Jiménez, centren la seva labor en la neteja de la rereguarda, al·lusió als assassinats duts a terme per aquestes forces a Azuaga i Granja de Torrehermosa.Successos ben coneguts pel comandament militar fins al punt de reflectir-los en un informe elaborat pel cap d'Estat Major de Juan Hernández Saravia.
Els fets Pedro Martínez Cartón, diputat comunista per Badajoz, estableix una oficina de reclutament a Cabeza del Buey amb la intenció de formar la 16a Brigada Mixta, exigint el reclutament forçós de tots menors 45 anys. El cap militar de la plaça, comandant José Rodríguez Pérez, reuní als nous reclutes en el camp d'aviació, circulant el rumor que l'aviació del bàndol nacional els metrallaria en aquell lloc. Les dones es van encarregar de difondre aquesta desencadenant un motí: l'oficina de reclutament va ser assaltada i el Comandant Rodríguez i els membres del seu escorta detinguts.
El Comitè Local format per ugetistes, anarquistes i republicans d'esquerra es fa càrrec de la localitat. Els reforços arribats de Castuera controlen la situació destituint i empresonant al Comitè Local.
Al Registre Civil de Cabeza del Buey es van inscriure amb posterioritat a l'ocupació pels nacionals un total de seixanta-tres defuncions violentes ocorregudes entre el 26 i el 30 de novembre. A més dels dretans assassinats, el nombre d'esquerrans afusellats a Cabeza del Buey fou tretze.
Conseqüències Olegario Pachón, militant anarquista, evocava així el desenllaç d'aquest conflicte:
Cabeza del Buey, capital de província entre el 24 de juliol i el 12 d'agost de 1938, es convertiria en la caserna general del VII Cos d'Exèrcit a les ordres del coronel Mena beneficiant-se de la proximitat del nus ferroviari d'Almorchón.
Referències
Bibliografia Angel David Martín Rubio, Tesis Doctoral: La Guerra Civil en un municipio extremeño: Cabeza de Buey (1936-1939). Norba. Revista de historia, ISSN 0213-375X, Nº 11-12, 1991-1992, págs. 295-310.
Categoria:Esdeveniments del 1936 a Espanya Categoria:Bàndol republicà