miniatura|Vaga per les 8 hores de treball al dia, París, França, 1906 La jornada de treball o jornada laboral és el nombre d'hores que dedica un treballador a l'activitat per a la qual ha estat contractat, computades diàriament, setmanalment o anualment. Es comptabilitza pel nombre d'hores en les quals l'empleat desenvolupa la seva activitat laboral. El nombre d'hores de la jornada és fixat al conveni col·lectiu aplicable al sector productiu en qüestió o, en tot cas, al contracte de treball; i en qualsevol cas, la legislació laboral en fixa un màxim que no es pot sobrepassar. Les hores de la jornada es compten per dia o jornada laboral, si bé, també es poden establir per còmputs superiors: per setmana laboral, mes laboral o any laboral. En tot cas, sigui el conveni col·lectiu o el contracte de treball, ha de quedar determinat de forma clara la quantitat d'hores de la jornada de treball i el repartiment (horari de treball) que el treballador haurà de realitzar.
Regulació internacional En la Conferència Internacional del Treball a Washington de gener a abril de 1919OIT: El desafío del trabajo de 1919 a 2009 al web de l'OIT es va establir el conveni pel qual es limiten les hores de treball en les indústries a vuit hores diàries o quaranta-vuit setmanals qüestió que va constituir el primer punt de l'ordre del dia de la reunió de la Conferència celebrada a Washington, i que després d'haver-se decidit que aquestes proposicions revestissin la forma d'un conveni internacional, es decidí la constitució de l'acord com a Conveni, que podrà ser citat com el Conveni sobre les hores de treball -indústria- de 1919, i que va ser sotmès a la ratificació dels Membres de l'Organització Internacional del Treball d'acord amb les disposicions de la Constitució de l'OIT.
Unió Europea La directiva europea de 2003 dorganització del temps de treball (Working Time Directive - 32003L0088 - 4/11/2002) indica que els treballadors de la Unió Europea no poden ser obligats a treballar durant més de 48 hores per setmana, havent de tenir almenys 11 hores de descans consecutiu cada 24 hores, si l'horari de treball supera les 6 hores el treballador tindrà dret a un descans computat com a temps de treball. Setmanalment tindrà almenys 24 hores (1 dia) de descans ininterromput. Tindran un descans anual de 4 setmanes. La jornada diària de treball no excedirà les 8 hores. Així ho indica la Directiva de Temps de Treball.Directive 2003/88/EC of the European Parliament and of the Council of 4 November 2003 concerning certain aspects of the organisation of working time, Official Journal L 299, 18/11/2003 P. 0009 - 0019
L'any 2005 la setmana laboral mitjana a Europa dels treballadors a temps complet era de 40 hores (8 hores de dilluns a divendres), per sobre de 40 hores estan Letònia (que encapçala la llista amb 42,6 hores), Estònia, República Txeca, Espanya (41 hores), Alemanya i Àustria. França apareix en la posició inferior en hores treballades setmanals amb 37,6 hores setmanals, segons Eurostat.La jornada laboral de España sólo es superada por cinco países de la UE, El diario vasco, 19/11/2006 miniatura|Il·lustració de la revista romanesa Lumea Noua on apareix, entre altres missatges, la reclamació de les 8 hores de treball al dia, 1895
Evolució de la jornada de treball i la setmana laboral
Jornades de 14 hores 7 dies a la setmana La quantitat d'hores de treball ha de comptabilitzar-se tant en la jornada diària com la setmanal i anual. Així, la setmana laboral tradicional i anterior a la revolució industrial era bàsicament de 6 dies, amb 1 de descans (divendres, dissabte o diumenge depenent de les diferents cultures i religions). Durant la revolució industrial a Gran Bretanya i altres països la setmana laboral aconsegueix els 7 dies sense cap descans amb jornades de 14 hores.La Revolución Industrial en Gran Bretaña, UBA Així ocorre encara en nombrosos llocs del món on el treball a preu fet i la falta de drets fa que no existeixi pausa diària de treball. El primer pas per a la reducció de la setmana de 6 dies va ser, als països occidentals, la implantació del cap de setmana anglès que unia la tarda del dissabte al diumenge (1 dia i mig de descans).Neoliberalism and the End of Shorter Work Hours, Christoph Hermann, Global Research, January 25, 2012La reducción de la jornada (Kurzarbeit) y otras medidas del Derecho del Trabajo frente a la crisis en Alemnia, Martin Fröhlich, TEMAS LABORALES núm. 105/2010. Págs. 49-60
L'extensió d'una societat de consum que requereix temps per a les compres i la despesa en oci ha generalitzat en bona part i a tot el món la setmana laboral de 5 dies; de dilluns a divendres als països de tradició cristiana i jueva (cap de setmana el dissabte i diumenge); de diumenge a dijous en la majoria de països musulmans (cap de setmana el divendres i dissabte).
El moviment cartista, iniciat cap a 1838 va presentar el 2 de maig de 1842 al parlament anglès un conjunt de propostes entre les quals es destacava la reducció i limitació de la jornada laboral. El 8 de juny de 1847, a Anglaterra, una llei del govern de Lord John Russell va concedir a dones i nens la jornada de deu hores. Tots els obrers francesos van conquistar la jornada de 12 hores després de la revolució de febrer de 1848.
Les 8 hores diàries i les 40 hores setmanals
La reivindicació tradicional de 8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores de son es va aconseguir en nombrosos països en la dècada de 1970 a 1980. Es va passar de setmanes laborals de més de 60 hores setmanals a setmanes de 48 hores setmanals (6 dies amb jornada de 8 hores) i a 40 hores setmanals (5 dies amb jornades de 8 hores). Des de la dècada de 1980, malgrat l'augment de la productivitat i l'increment de la desocupació la jornada laboral s'ha mantingut o ha crescut si es consideren les unitats familiars on s'ha passat d'1 treballador a 2 treballadors (habitualment els dos membres de la parella o matrimoni).
Les propostes pendents: 30 hores i les 35 hores setmanals Els intents fracassats d'implantació, en la dècada de 1970, de la setmanal laboral de 30 hores per les feministes sueques i, en els dècades de 1980 i 1990, de la setmana laboral de 35 hores a França reflecteixen l'estancament de la reducció del temps de treball i fins i tot, en la primera dècada del , l'increment del temps de treball. Des de posicions neoliberals es demanda l'augment del temps de treball com a condició per a la prosperitat -encara quan no resolgui el problema de la desocupació-; des de posicions sindicals es demanda una reducció de la jornada de treball, el seu repartiment i la consideració del temps treballat total pel conjunt de la societat o comunitat.La reducción de la jornada de trabajo y el empleo, Steffen Lehndorff, Gerhard Bosch, Papeles de economía española, ISSN 0210-9107, Nº 72, 1997, págs. 342-365
Dins d'aquest debat, s'han anat produint diferents iniciatives aïllades, com és ara l'aprovació per part de la plantilla de l'empresa Desigual d'una prova pilot de setmana laboral de 4 dies, de moment per la plantilla de les oficines centrals de Barcelona, que va comptar amb una participació del 98% de més de 500 persones, passant de les 39,5 hores setmanals a les 34,5 amb una reducció salarial del 6,5%. Tanmateix, sindicats com UGT hi van posar pegues i no van descartar la impugnació.
Classificació de les jornades de treball La jornada de treball pot ser, bàsicament:
Jornada a temps complet En la jornada a temps complet (nomenada també jornada completa o jornada ordinària) és la jornada pactada al conveni col·lectiu per al conjunt de treballadors d'una empresa o d'un sector. La distribució i organització del treball es distribueix al llarg del dia i/o les jornades de la setmana, podent-se fer de les següents formes (sempre preestablertes obligatòriament de manera clara en el contracte de treball i respectant el que s'estableix en els convenis col·lectius i les lleis laborals): Jornada contínua: quan s'inicia i finalitza la jornada amb una sola interrupció de trenta minuts per descansar o prendre algun aliment. Jornada partida: quan a la meitat de la jornada hi ha una interrupció del treball d'almenys una hora de durada. Treball a torns: quan s'estableixen torns de treball rotatoris entre els treballadors que formen equips van alternant demà, tarda o nit on l'activitat no pot paralitzar-se, per raons productives o de servei. Jornada reduïda: hi ha treballs en els quals la jornada és més reduïda a causa d'una regulació especial a conseqüència de les particulars circumstàncies físiques en què s'executa el treball, concretament són: Treballs amb riscos per a la salut dels treballadors. Treballs en cambres frigorífiques i de congelació. Treballs a l'interior de les mines. Treballs de construcció i obres públiques. Altres reduccions de jornada: guarda legal de fills o lactància. Treball nocturn. quan la jornada està compresa entre les deu de la nit i les sis del matí següent. Treball en festius. quan el treball es realitza en festius Hores extraordinàries: són les hores de treball efectiu que es realitzen sobrepassant la durada màxima de la jornada de treball establerta per la llei o el conveni col·lectiu o, si no n'hi ha, pel contracte de treball. El nombre d'hores extraordinàries no pot ser superior a vuitanta a l'any, excepte les realitzades per causa de força major.
Jornada a temps parcial La jornada a temps parcial és aquella pactada prèviament amb una durada d'hores inferiors a la jornada completa ordinària de l'empresa. És important de remarcar l'obligació de constar de manera explícita al contracte de treball, el qual al seu temps ha de respectar allò que estigui establert en la matèria a la llei i al conveni col·lectiu corresponent. Les hores que el treballador faci superant el temps parcial pactat, seran considerades com a hores extraordinàries i pagades com a tals; moltes legislacions i convenis col·lectius són especialment restrictius amb la quantitat d'hores extraordinàries que pugui realitzar un treballador a temps parcial i en fixen el nombre màxim; a més, la suma de la jornada parcial i les hores extres mai poden superar la durada d'hores d'una jornada ordinària, i en tot cas són sempre de lliure acceptació o no per part del treballador. A més, també un eventual canvi d'un contrate a treball a temps parcial per passar a un treball a jornada completa ha de ser sempre acceptat voluntàriament pel treballador.
Les lleis laborals acostumen a preveure, de manera excepcional i sotmesos a condicions particulars, altres tipus de contractes amb jornades diverses com els contractes fix discontinus (per a feines intermitents o cícliques) o els contractes d'interinatge o de substitució.
Descansos El període de descans és aquell en el qual el treballador es troba lliure de l'activitat laboral i no està tampoc a la disposició de l'empresari. Els períodes mínims de descans establerts, tret que en conveni col·lectiu s'estableixin períodes superiors, són:
Descans setmanal El treballador té dret a un descans mínim setmanal de dia i mig ininterromput. Com a regla general, sol ser la tarda del dissabte, o el matí del dilluns, i el dia complet del diumenge. Per als menors de 18 divuit anys és de dos dies, com a mínim.
Entre jornada i jornada ha d'haver-hi un període de descans mínim de dotze hores.
En la jornada continuada ha d'existir un descans d'almenys quinze minuts.
Legislació Regulació de la jornada de treball a Espanya En 2007 a Espanya la jornada de treball està regulada per l'art.34 de l'Estatut dels Treballadors i pel que disposin els Convenis Col·lectius que els afectin. D'aquest article cal destacar els següents apartats:Estatuto de los trabajadores. Edición conmemorativa del 25 aniversario NIPO La durada màxima de la jornada ordinària de treball serà de quaranta hores (40) setmanals de treball efectiu de mitjana en còmput anual.