Pietro-Battista Farinelli de Falconara (Falconara, 1844 - Roma, 1915) fou un compositor religiós italià. Professà en l'Orde el 1865 i per espai de molts anys fou organista de l'església de Sant Antoni a Roma. Reputat com un dels millors compositors sagrats del seu temps, entre les seves obres ca mencionar per la seva importància: La Settimana Santa (1902), Messa solenne, a 12 veus, mixta o Missa Pii Papae X (1904). El Pontífex li va escriure una carta laudatòria, fent constar que la composició musical, a més del seu extraordinari mèrit artístic, estava molt conforme amb les prescripcions del Motu proprio del papa sobre la reforma de la música sagrada i eminents crítics la jutjaren com un capolaboro, en el seu gènere; All Im Conc, Inno delle Figlie di Maria nel faust, Cinqu. del Dogme (1904). Il Cantico di fratte Sole di S. Francesco (1912). Carme Secolare (1913), amb ocasió del jubileu constantinià; aquests dos últims de sobirana inspiració.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 23, pàg. 262
Categoria:Compositors italians del Romanticisme Categoria:Mestres de capella italians Categoria:Organistes italians Categoria:Compositors italians morts al segle XX Categoria:Compositors italians nascuts al segle XIX