miniatura|upright=1.3|Destruïda la capital de Polònia, Varsòvia, el gener de 1945. La història de Polònia de 1945 a 1989 abasta el període del règim marxista-leninista a Polònia després del final de la Segona Guerra Mundial. Aquests anys, tot i que presentaven la industrialització general, la urbanització i moltes millores en el nivell de vida, es van veure afectats per les primeres repressions estalinistes, malestar social, conflictes polítics i greus dificultats econòmiques.
Cap al final de la Segona Guerra Mundial, l'avanç de l'Exèrcit Roig soviètic, juntament amb les Forces Armades Poloneses a l'Est, van expulsar les forces alemanyes nazis de la Polònia ocupada. El febrer de 1945, la Conferència de Ialta va sancionar la formació d'un govern provisional de Polònia des d'una coalició de compromís, fins a les eleccions de postguerra. Joseph Stalin, el líder de la Unió Soviètica, va manipular l'aplicació d'aquesta sentència. Un Govern Provisional d'Unitat Nacional controlat pràcticament pels comunistes es va formar a Varsòvia ignorant el govern polonès a l'exili amb seu a Londres des de 1940.
Durant la conferència de Potsdam posterior del juliol-agost de 1945, els tres aliats principals van ratificar el colossal desplaçament a l'oest de la frontera polonesa i van aprovar el seu nou territori entre la línia Oder-Neisse i la línia Curzon, la qual cosa va provocar que les fronteres poloneses es reduïssin i s'assemblessin a les de l'antiga època de la dinastia Piast. Després de la destrucció de la població jueva polonesa a l'Holocaust, la fugida i l'expulsió dels alemanys a l'oest, el reassentament d'ucraïnesos a l'est i l'expulsió i el reassentament dels polonesos de les terres frontereres orientals (Kresy), Polònia es va convertir per primera vegada en la seva història en un estat nació ètnicament homogeni sense minories destacades. El nou govern va consolidar el seu poder polític, mentre que el Partit Obrer Unificat Polonès (PZPR) sota Bolesław Bierut va aconseguir un control ferm sobre el país, que continuaria sent un estat independent dins de l' esfera d'influència soviètica. La Constitució de juliol es va promulgar el 22 de juliol de 1952 i el país es va convertir oficialment en la República Popular de Polònia (PRL).
Després de la mort de Stalin el 1953, un "desglaç" polític va permetre que una facció més liberal dels comunistes polonesos, liderada per Władysław Gomułka, assolís el poder. A mitjans de la dècada de 1960, Polònia va començar a experimentar dificultats econòmiques i polítiques creixents. Van culminar amb la crisi política polonesa de 1968 i les protestes poloneses de 1970 quan una pujada dels preus al consumidor va provocar una onada de vagues. El govern va introduir un nou programa econòmic basat en préstecs a gran escala dels creditors occidentals, que va donar lloc a un augment del nivell de vida i de les expectatives, però el programa va suposar una creixent integració de l'economia de Polònia amb l'economia mundial i va vacil·lar després de la crisi del petroli de 1973. El 1976, el govern d'Edward Gierek es va veure obligat a pujar els preus de nou, fet que va provocar les protestes de juny de 1976.
Aquest cicle de repressió i reformes i la lluita econòmica-política van adquirir noves característiques amb l'elecció de l'arquebisbe de Cracòvia Karol Wojtyła el 1978 com a Papa Joan Pau II. L'elevació inesperada de Wojtyła al soli pontifici va reforçar l'oposició al sistema autoritari i ineficaç del socialisme d'estat dirigit per la nomenklatura, especialment amb la primera visita del papa a Polònia el 1979. A principis d'agost de 1980, una nova onada de vagues va donar lloc a la fundació del sindicat independent "Solidaritat" (Solidarność) liderat per Lech Wałęsa. La creixent força i activitat de l'oposició va provocar el govern de Wojciech Jaruzelski va declarar la llei marcial el desembre de 1981. No obstant això, amb les reformes de Mikhail Gorbatxov a la Unió Soviètica, l'augment de la pressió d'Occident i l'economia disfuncional, el règim es va veure obligat a negociar amb els seus oponents. Les converses de la Taula Rodona de 1989 van portar a la participació de Solidaritat a les eleccions de 1989. La sorprenent victòria dels seus candidats va donar lloc a la primera de la successió de transicions del domini comunista a l'Europa central i oriental. El 1990, Jaruzelski va renunciar a la presidència després de les eleccions presidencials i va ser succeït per Wałęsa.
Establiment de la Polònia governada pels comunistes (1944-1948) Fronteres i canvis de població esquerra|miniatura|Poland's Les antigues i noves fronteres de Polònia, 1945
Abans de la Segona Guerra Mundial, un terç de la població de Polònia estava composta per minories ètniques. Polònia tenia uns 35 milions d'habitants el 1939, però menys de 24 milions el 1946, dins de les respectives fronteres. De la població restant, més de tres milions eren minories ètniques, com alemanys, ucraïnesos i jueus, la majoria dels quals aviat abandonarien Polònia. Polònia va patir les pèrdues humanes proporcionals més greus durant la Segona Guerra Mundial, amb un import del 16 al 17 per cent de la seva població. S'estima que fins a 6 milions de ciutadans polonesos van morir per causes relacionades amb la guerra entre 1939 i 1945. La xifra aproximada inclou 3 milions de jueus polonesos víctimes com a part del total anterior. El nombre de víctimes ètnicament polonesos va ser potser de 2 milions.
Les minories històriques de Polònia van ser les més afectades, mentre que la diversitat multiètnica de Polònia reflectida en censos nacionals anteriors va desaparèixer en uns quants anys després de la guerra. La classe educada polonesa va patir molt. Una gran part de l'elit social i política d'abans de la guerra del país va morir o es va dispersar.
280px|miniatura|Mapa que mostra les diferents fronteres i territoris de Polònia i Alemanya durant el , amb les zones actuals d'Alemanya i Polònia en gris fosc
L'execució de la immensa tasca de reconstrucció del país va anar acompanyada de la lluita del nou govern per adquirir l'autoritat centralitzada, complicada encara més per la desconfiança d'una part considerable de la societat envers el nou règim i per les disputes sobre les fronteres de la postguerra de Polònia, que no es van establir fermament fins a mitjans de 1945. Les forces soviètiques presents en aquell moment es van dedicar al saqueig dels antics territoris orientals d'Alemanya que estaven sent traslladats a Polònia, despullant-los d'equips industrials valuosos, infraestructures i fàbriques i enviant-los a la Unió Soviètica.
Després de l'annexió soviètica dels territoris de Kresy a l'est de la línia Curzon, uns 2 milions de polonesos van ser traslladats, transferits o expulsats d'aquestes zones cap als nous territoris occidentals i del nord a l'est de la línia Oder-Neisse, que eren transferit d'Alemanya a Polònia en virtut de l'Acord de Potsdam. Altres es van quedar a la que s'havia convertit en la Unió Soviètica i més van anar a Polònia després de 1956. L'assentament addicional amb gent de parts centrals de Polònia va portar el nombre de polonesos en el que el govern va anomenar els Territoris Recuperats fins a 5 milions per 1950. La majoria de l'antiga població alemanya de 10 milions havia fugit o havia estat expulsat a l'Alemanya de la postguerra el 1950: uns 4,4 milions van fugir en les etapes finals de la guerra i 3,5 milions van ser eliminats per les autoritats poloneses el 1945–1949. L'expulsió dels alemanys va ser el resultat de les decisions aliades finalitzades a Potsdam.
Amb l'expulsió d'ucraïnesos i belarussos de Polònia a la Unió Soviètica i l'operació Vístula de 1947 que va dispersar els ucraïnesos restants a Polònia, i amb la majoria dels jueus polonesos exterminats per l'Alemanya nazi durant l'Holocaust i molts dels supervivents emigrant a la Occident i al nou creat Israel, Polònia es va convertir per primera vegada en un estat nació ètnicament homogeni. Els moviments de persones imposats pel govern i espontanis van suposar un dels trastorns demogràfics més grans de la història europea.
A diferència d'altres països europeus, Polònia va continuar amb l'extens processament dels autors nazis i dels seus col·laboradors fins als anys cinquanta. Segons Alexander Prusin, Polònia va ser la més coherent en la investigació i la persecució dels crims de guerra entre les nacions comunistes de la postguerra; entre 1944 i 1985, els tribunals polonesos van jutjar més de 20.000 acusats, inclosos 5.450 nacionals alemanys.The Politics of Retribution in Postwar Warsaw: In the Honor Court of the Central Committee of. Polish Jews. Gabriel N. Finder in Warsaw. The Jewish Metropolis Essays in Honor of the 75th Birthday of Professor Antony Polonsky Series: IJS Studies in Judaica, Volume: 15, 2015 page 558
Reconstrucció d'infraestructures i economia Polònia va patir danys catastròfics a les seves infraestructures durant la guerra, fet que va fer que es quedés encara més enrere d'Occident en la seva producció industrial. Les pèrdues en recursos i infraestructures nacionals van suposar més del 30% del potencial d'abans de la guerra. Varsòvia, la capital de Polònia, es trobava entre les ciutats més devastades: més del 80% va ser destruïda després de l'Aixecament de Varsòvia de 1944. L'estat polonès va adquirir territoris occidentals més desenvolupats i va perdre les regions orientals més endarrerides econòmicament. Ja l'any 1948 el nivell de producció industrial d'abans de la guerra es va superar en termes globals i per càpita durant el Pla Triennal (Plan Trzyletni), implementat primer i alimentat pel desig col·lectiu de reconstruir vides destrossades. El Pla Triennal va ser el treball de l'Oficina Central de Planificació dirigida per Czesław Bobrowski i l'economista del PPR Hilary Minc, que van declarar la necessitat de preservar els elements del capitalisme de mercat. El nivell de vida de la població de Polònia va millorar notablement. La pressió soviètica va fer que el govern polonès rebutgés el Pla Marshall patrocinat pels Estats Units el 1947 i s'unís al Comecon dominat per la Unió Soviètica el 1949.
Varsòvia i altres ciutats en ruïnes van ser netejades de runes —principalment a mà— i reconstruïdes amb gran rapidesa (un dels èxits del Pla Triennal) a costa de les antigues ciutats alemanyes com Wrocław, que sovint proporcionaven el material de construcció necessari. Wrocław, Gdańsk, Szczecin i altres ciutats antigament alemanyes també van ser completament reconstruïdes.
L'historiador Norman Davies va escriure que les noves fronteres poloneses, des del punt de vista dels interessos polonesos, del tot avantatjoses, però realitzades a costa d'un patiment enorme i justificacions enganyoses. Les fronteres radicalment noves d'Europa de l'Est van constituir una "proesa colossal d'enginyeria política", però no es podien derivar de determinacions històriques immemorials, com afirmava la propaganda comunista.
Consolidació del poder comunista Ja abans que l'Exèrcit Roig entrés a Polònia, la Unió Soviètica perseguia una estratègia d'eliminació de la resistència pro-occidental com a força organitzada per assegurar-se que Polònia caigués sota la seva esfera d'influència. El 1943, arran del descobriment de la massacre de Katyn, Stalin va suspendre les relacions amb el govern polonès a l'exili a Londres. A la Conferència de Ialta de febrer de 1945, la Unió Soviètica va acordar permetre la formació d'un govern de coalició compost pels comunistes, inclòs el Partit Obrer Polonès (Polska Partia Robotnicza, PPR), així com elements pro-occidentals polonesos a exili i a Polònia, i posteriorment per a que s'organitzessin eleccions lliures.
miniatura|esquerra|upright| El Manifest PKWN, publicat oficialment el 22 de juliol de 1944. En realitat no es va acabar fins a mitjans d'agost, després que al grup comunista polonès de Moscou s'unís al nou grup de Varsòvia, liderat per Gomułka i Bierut.