Les Estances de Rafael (en italià, Stanze di Raffaello) són un conjunt de quatre sales de recepció situades al segon pis del Palau del Vaticà, la part pública dels apartaments papals. Són famoses pels seus frescos pintats per Rafael i el seu taller en el període entre 1508 i 1524. Es coneix el nom dels principals deixebles i col·laboradors de Rafael en aquesta obra: Giulio Romano, Giovanni da Udine, Gianfrancesco Penni i Perin del Vaga. Juntament amb els frescs de sostre de Michelangelo en la Capella Sixtina, són les grans seqüències de frescs que marquen l'Alt Renaixement a Roma.
L'agost de 1508 Donato d'Angelo Bramante cridà el seu paisà d'Urbino, Rafael, per a que realitzés treballs de decoració a Roma. El papa Juli II situà les seves estances privades al damunt de les que havien estat les cambres del papa Borja Alexandre VI. Aquestes estances estaven decorades amb frescs de Pietro Perugino, de Sodoma i altres. Juli II ordenà que els rasquessin i encarregà a Rafael que decorés les quatre estances. Es troben a la tercera planta, sobre el costat meridional del pati del Belvedere.
Físicament, l'ordre de les quatre sales, d'est a oest, tal com un visitant entraria a l'apartament és: Sala de Constantí, Sala d'Heliodor, Sala de la Signatura i Sala del incendi del Borgo. No obstant, no es correspon amb l'ordre cronològic en que es van realitzar les pintures.
Després de la mort del papa Juli II el 1513, amb dues estances ja finalitzades, el papa Lleó X continuà amb el programa. En morir Rafael, el 1520, els seus ajudants Gianfrancesco Penni, Giulio Romano i Raffaellino del Colle van acabar el projecte amb els frescs de la Sala de Constantí. L'esquema de les obres és el següent:
Visió general (I) Visió general (II) Mur est Mur sud Mur oest Mur nord Volta Nom i representacions (d'esquerra a dreta) 100px|centre112px|centre111px|centre95px|centre106px|centre116px|centre95px|centreEstaça de la Signatura: 1. La disputa del Santíssim Sagrament, 2. Virtuts cardinals i la llei, 3. L'escola d'Atenes, 4. El Parnàs i 5. Volta. 100px100px|centre 124px|centre102px|centre117px|centre100px|centre100px|centreEstança d'Heliodor: 1. L'expulsió d'Heliodoro del temple, 2. La misa de Bolsena, 3. Encontre de Lleó Magne amb Àtila, 4. Alliberament de Sant Pere i 5. Volta. 100px|centre57px|centre107px|centre98px|centre117px|centre108px|centre98px|centreEstança del incendi del Borgo: 1. Batalla d'Òstia, 2. L'incendi del Borgo, 3. Coronació de Carlemany, 4. Justificació de Lleó III i 5. Volta. 100px|centre 104px|centre105px|centre105px|centre104px|centre105px|centre95px|centreEstança de Constantí: 1. Visió de la Creu, 2. Batalla de Constantí contra Maxenci, 3. El baptisme de Constantí, 4. La donació de Roma i 5. Volta.
Estança de la Signatura (1508-1511) miniatura|Adam i Eva, fresc del sostre de la Stanza della Segnatura.
L'Estança de la Signatura era l'estudi que allotjava la biblioteca de Juli II, on s'ubicà originàriament el tribunal de la Signatura de la Gràcia. Té forma quadrada, amb finestres a dues parets. La disputa del Santíssim Sagrament i L'escola d'Atenes ocupen les dues grans parets llises, l'una davant de l'altre. El Parnàs està a una de les parets amb finestra i les Virtuts cardinals i teologals i la Llei a l'altre. Són es frescs més harmoniosos de tota la sèrie. El sentit del conjunt era l'ordre a la Humanitat per mitjà de la saviesa mundana i espirituals, així com l'harmonia que els humanistes del Renaixement percebien entre l'ensenyament cristià i la filosofia grega. Es visualitzaven els concepte de la Veritat, el Bé i la Bellesa. Cadascun dels murs reflectia una activitat humana en l'àmbit del pensament: la Teologia, la Filosofia, la Justícia i les Arts. El concepte de l'artista harmonitza els esperits de l'Antiguitat i del cristianisme i mostra el contingut de la biblioteca del papa amb temes de teologia, jurisprudència i arts poètiques, representades en tondi per damunt de les llunetes dels murs. El tema de la saviesa és apropiada car aquesta cambra era la seu del consell per a la Signatura Apostòlica, on se signaven i segellaven els documents papals més importants. Es creu que fou el mateix Juli II qui proporcionà l'esquema a seguir.
La disputa del Santíssim Sagrament center|miniatura|600px |La disputa del Santíssim Sagrament
És el primer treball executat per Rafael, que el realitzà entre 1509 i 1510.Raphael, Phaidon Publishers, 1948, p. 24. L'amplada a la base del fresc és de 770cm. Representa la Teologia, a través d'una escena sobre la Glòria de l'Eucaristia.
En aquest fresc destaca, sobretot, la seva hàbil composició, indicant la doble presència de l'Eucaristia tant al Cel com a la terra. A la part superior es veu la Trinitat, amb el Pare, Jesús i l'Esperit Sant. A la part inferior, l'Església com a institució que custodia l'Eucaristia i milita en defensa de la fe.
El Parnàs miniatura|center|600px|El Parnàs Rafael completà la segona composició entre el 1509 i el 1511.Raphael, Marcia B. Hall (ed.), The Cambridge Companion to Raphael, Cambridge University Press, 2005, p. 195. Representa el Parnàs. Es troba al damunt d'una de les finestres, i té una amplada de 670cm. Representa la font Hipocrene, el déu Apol·lo tocant el violí i, al seu voltant, les nou muses, llar de la poesia, d'acord al mite clàssic. Al seu voltant, Rafael representà nombrosos literats conversant entre sí sense assistir al concert, apareixent no només poetes de l'antiguitat clàssica, sinó que també d'altres posteriors i fins i tot contemporanis, com Dante, Petrarca, Ariosto o Sannazaro.
L'execució de les muses s'atribueix al deixeble Giovanni da Udine.
L'Escola d'Atenes
miniatura|center|600px|L'escola d'Atenes Entre 1509 i 1511, Rafael també completà una altra pintura al mur oposat al de la Disputa.Jones and Penny, p. 74: "The execution of the School of Athens ... probably followed that of the Parnassus." La seva base també té un ample de 770cm. Representa la Filosofia, a través d'una escena on es narra una sessió entre els filòsofs clàssics. La posició del fresc i els filòsofs caminant en direcció al Sant Sagrament al mur oposat suggereix la interpretació de tota l'estança com el moviment de la filosofia clàssica cap a l'autèntica religió i del món pre-cristià al cristianisme.M. Smolizza, Rafael y el Amor. La Escuela de Atenas como protréptico a la filosofia, in Idea y Sentimiento. Itinerarios por el dibujo de Rafael a Cézanne, Barcelona, 2007, p. 29–77
Els filòsofs es troben en una arquitectura clàssica, amb volta com unes termes. Als nínxols es veuen figures gegantines dels deus Apol·lo i Minerva. Al centre de la composició, al voltant del punt de fuga, el dominen les figures de Plató i Aristòtil, que debaten sobre la recerca de la Veritat; el primer apunta al cel i el segon a la terra. Altres personatges han estat identificats amb d'altres filòsofs de l'antiguitat, posats sobre dos nivells, separats per una escalinata. Destaca entre ells la figura del primer pla, una mica a l'esquerra, que se suposa que representa a Heràclit. No es trobava a l'esboç o cartó d'aquest fresc, que es conserva a la Biblioteca Ambrosiana de Milà. Aquesta figura és un retrat de Miquel Àngel, com se'l veu al rostre, que és el del pintor florentí lleugerament millorat, a més de les característiques stivali que calça (unes botes de muntar que Miquel Àngel acostumava a portar), escrivint un dels seus sonets. Aquest afegit obeeix a la inspiració que suscità en Rafael les primeres parts visibles de la volta de la Capella Sixtina. Aquesta figura evita un gran buit en aquesta part del fresc. Entre els filòsofs també apareixen els seus contemporanis Leonardo da Vinci i Bramante. La figura de Diogenes es troba estirada a terra com un gos prenent el sol.
La Jurisprudència (Les virtuts cardinals) miniatura|center|600px| Les virtuts cardinals Aquesta al·legoria de la jurisprudència és sobre una altra finestra. Apareixen representades les virtuts cardinals, les teologals i la Llei. Data del 1511 i té una amplada a la base de 660cm. Va ser executada pel taller de Rafael.
Les virtuts són a la lluneta: fortitud, prudència i temprança; al costat de la caritat, la fe i l'esperança.
A ambdós costats de la finestra hi ha dues escenes relacionades amb la jurisprudència: a l'esquerra apareix el «Lliurament de les Pandectas per l'emperador Justinià I» i, a la dreta, el «Lliurament dels Decretals pel papa Gregori IX».
La Volta 600px|miniatura|center La volta d'aquesta cambra conserva una magnífica decoració executada per Sodoma i els seus ajudants, però Rafael substituí els temes pagans dels medallons per al·legories de les facultats de l'esperit: la Filosofia, la Teologia, la Poesia i la Justícia.
Existeix un clar paral·lelisme entre aquestes figures femenines i el contingut dels frescs de les parets. Cada una, a més, és acompanyada per un quadre amb el mateix tema. Així, el medalló de la Teologia té el quadre corresponent amb el Pecat original; la Filosofia és acompanyada per una persona que mira l'esfera del món; a la Jurisprudència li correspon el Judici de Salomó i, finalment, la Poesia és il·lustrada amb el concurs musical entre Apol·lo i Màrsies.
Estança d'Heliodor (1512-1514) Aquesta segona estança estava destinada antigament a les audiències privades del pontífex. Com l'anterior, també té forma quadrada, i dues de les parets tenen finestres. És la següent habitació, anant des de l'est cap a l'oest des de la Sala de Constantí. Va ser decorada per Rafael, amb la intervenció dels seus deixebles Penni i Giulio Romano durant els anys 1512-1514.
El tema escollit per a aquest cicle de frescs és el poder protector del papat, l'Església com a institució que imposa la pau, per això s'escolliren episodis que mostraven la protecció de Déu vers l'Església.Roger Jones and Nicholas Penny, Raphael, New Haven, 1983, 113; Ingrid D. Rowland, "The Vatican Stanze," in The Cambridge Companion to Raphael, ed. Marcia B. Hall, Cambridge, 2005, 111. L'elecció d'aquesta temàtica no és gratuïta: el 1508 s'havia format la Lliga de Cambrai contra la República de Venècia, els territoris de la qual ambicionaven França, Castella, Àustria i el mateix papa. Els anys 1510-11, el papat s'alià amb Venècia. El mateix Juli II es posà al capdavant de les tropes pontifícies, lluitant durant aquests anys com un soldat més (vet aquí la imatge envellida i amb barba que es presenta en aquests anys). La victòria de la Lliga Santa afirmà la imatge del «papa guerrer» com a Summe Sacerdot triomfador a la lluita entre el poder eclesiàstic i el civil. Aquest triomf de l'Església és el que glorifica Rafael als frescs d'aquesta segona sala.
A dos dels frescs («L'expulsió d'Heliodor del Temple» i a «La missa de Bolsena»), Rafael, de manera aduladora, inclou el seu patró, el papa Juli II, ja sigui com a participant o simple observador. A «La trobada entre el papa Lleó I i Àtila», realitzada després de la mort de Juli, inclou un retrat del seu successor, Lleó X.
L'estil de Rafael canvia de l'Estança de la Signatura. En comptes de les imatges estàtiques de la biblioteca papal, té narracions dramàtiques per mostrar, i la seva manera de fer-ho va ser maximitzar els efectes expressius dels frescs. Representà grans figures de manera que les seves accions i emocions tinguessin un impacte més directe sobre l'espectador, i usà efectes teatrals d'il·luminació per remarcar certes figures i augmentar la tensió.
L'expulsió d'Heliodor del Temple center|miniatura|600px|L'expulsió d'Heliodor del Temple També coengut com «La repulsa d'Heliodor». S'observa aquí la intervenció de Penni i de Giulio Romano. Va ser executada entre 1511 i 1512. Té una amplada a la base de 750cm. Se situa a la part dreta de la cambra i és el fresc que li dona nom.